David Salcedo: Rendició

“El lloc es diu Belchite, però podria ser el Londres o el Berlín de La Segona Guerra Mundial, el Saigon de la Guerra del Vietnam, Bagdad o Belgrad per esmentar ciutats de conflictes mes actuals. Al final tots els escenaris de les guerres s'assemblen massa sense que per a això importin ideologies, nacions, cultures, races... Els conflictes parlen sempre els mateixos idiomes: el del terror, el de la por i el de la mort. Aquests són identificables en totes les cultures del planeta.
A l'esmentat poble Saragossà, molt pròxim a Terol, va ser arrasat primer per l'exèrcit republicà i després pel bàndol|ban nacional. Mai no és esmentat en veu alta per cap dels dos bàndols, ja que els dos van fer veritables barbaritats pels seus carrers. Això sí, la vil·la està gravada en la consciència col·lectiva espanyola. El motiu és que després de la guerra, el bàndol guanyador va decidir no reconstruir-lo. Potser per tenir atemorida a la població amb el record d'una guerra fratricida o només perquè volia enaltir la seva victòria i la seva benevolència amb la construcció d'un nou Belchite a l'altre costat de la carretera. La veritat, importen poc els motius.

“Rendició” no pretén alliçonar ningú sobre qui va fer què o què afusellat està més ben afusellat. Només és un intent, a partir del paisatge, de conservar la memòria d'uns fets que van marcar l'esdevenir històric de la població espanyola de la segona meitat del s.XX. Uns fets que a poc a poc estan sent oblidats per les noves generacions, ja que ja els queda una mica lluny, i que no poden ser desdenyats. Ja que com deia el meu avi patern “En aquella guerra ens matem molt i de mala manera.”

David Salcedo