Weegee by Weegee.

L'exposició sobre Weegee, produïda per Foto Colectania i la Fundació Banc Sabadell, reuneix més de cent fotografies d'època d'una de les millors col·leccions fotogràfiques del món, M. + M. Auer de Suïssa, en una acurada selecció vertebrada a partir dels llibres de Weegee i publicacions en premsa.

Al Nova York convuls dels anys 30 i 40, Weegee era un reporter gràfic freelance que publicava en tots els grans diaris i que va convertir el crim en espectacle. Sempre alerta, portava al cotxe una ràdio sintonitzada amb la freqüència de la policia que li permetia arribar el primer a l'escena del crim. La seva tècnica, de durs contrallums, donava a les fotos una aura de verisme i dramatisme que segueix impactant l'espectador.

En la seva biografia, Weegee explica: "El meu cotxe es va convertir en la meva llar. Era un biplaça, amb un maleter especial extragran. Ho guardava tot allà: una càmera extra, els casquets de les bombetes de flash, una màquina d'escriure, botes de bomber, caixes de cigars, salami, pel·lícula d'infrarojos per disparar en la foscor, un recanvi de roba interior, uniformes, disfresses i sabates extres i mitjons. (...) A partir de llavors ja no em calia estar enganxat al teletip de la seu de la policia. Tenia ales. Ja no em calia esperar que el crim vingués a mi; podia anar darrere seu. La ràdio de la policia era el meu "modus vivendi". La meva càmera... la meva vida i el meu amor... era la meva llàntia d'Aladí."

La mostra presenta una acurada selecció del seu treball, des d'imatges de crims, incendis o accidents fins a escenes d'esdeveniments socials i populars, com les aglomeracions a les platges de Coney Island o en altres llocs d'oci dels novaiorquesos d'aleshores. Weegee fotografiava un cadàver, però també un ball de màscares o un nen solitari; en les seves fotos hi ha foscor, però també tendresa. No obstant això, una de les singularitats d'aquesta exposició de Foto Colectania és que mostra al costat de les fotografies de l'autor, materials originals dels diaris i revistes on es van publicar les seves imatges així com els fotollibres més cèlebres del reporter, com l'edició original de "Naked City ", que es va publicar el 1945 i es va convertir immediatament en un best-seller.

Weegee, pseudònim d'Arthur Fellig, va tenir una vida atzarosa; es movia amb desimboltura entre la policia i la màfia, i va ser sempre conscient de la qualitat de la feina que estava fent, potser per això signava totes les seves fotos com "Weegee The Famous". La seva actitud despreocupada i les seves aventures van inspirar films de cinema negre com "The Public Eye" (Howard Franklin, 1992), "L.A. Confidential"(Curtis Hanson, 1997),"Road to Perdition"(Sam Mendes, 2002) o "Nightcrawler"(Dan Gilroy, 2014).

Gairebé un segle després que fes les seves primeres fotos, l'obra de Weegee segueix emocionant tant al públic com a la crítica, gràcies al seu estil descarnat i dramàtic que va aconseguir reflectir la societat i la vida nocturna d'una ciutat que ell coneixia millor que ningú.