Bloc

L’àlbum de fotografies MacAndrews de l’arxiu fotogràfic del Museu Marítim de Barcelona recull imatges de les oficines, els vaixells i el personal de la Companyia MacAndrews a Espanya i el nord d’Àfrica. Segons consta en la contraportada de l'àlbum, va ser recopilat i ofert a la companyia per A. J. Marks a l’any 1949. Més tard, un particular el va donar al Museu Marítim juntament amb un llibre de comptabilitat de la companyia, però no se sap en quina data perquè no hi ha carta de donació (en tot cas, la data de la donació seria anterior a 1994).

L'àlbum, de 20 x 26,5 cm (tancat), amb 27 fulls perforats i enquadernat amb corda, conté 101 fotografies de diferents formats i processos fotogràfics (DOP i POP) i de fotomecànica (fototípia, gravat al buit i letterpress halftone)¹. Gairebé a totes les pàgines, hi ha inscripcions amb tinta que descriuen el contingut de les fotografies.

            Portada de l'àlbum

Estat de conservació

L’enquadernació de l’àlbum és molt senzilla, de tapes dures perforades al lateral amb un cordill que uneix els fulls i la tapa. El material de les tapes, teixit de color blavenc, s’ha deteriorat sobretot a la part del llom i a les vores, on s’han separat unes quantes fibres i ha perdut la seva forma original. Els fulls de l’interior, de color blau verdós, s’han esgrogueït a les vores i s’han esquinçat, sobretot a la zona per on es doblega el llom. Una de les pàgines s’ha dividit completament en dues parts. També es poden veure pèrdues del suport en alguns fulls.

Les fotografies de l’àlbum s’han deteriorat de diferent manera en funció del procés fotogràfic amb el qual se les va realitzar:

• Les fotografies POP tenen tonalitats violàcies o verdoses causades per la sulfuració de la plata, no presenten mirall de plata però sí esvaïment de la imatge a les zones més clares de la fotografia.

• Les fotografies DOP s’han esgrogueït en general i presenten mirall de plata a les zones fosques.

• Les fotografies impreses amb tècniques fotomecàniques s’han esgrogueït per causa de l’acidificació del paper.

Tant DOP com POP presenten taques grogues, alteracions en el to de la imatge. Aquests deterioraments són fruit d’un emmagatzemament inadequat, amb condicions ambientals desfavorables, com ara humitat relativa i temperatura altes, a més de la poca qualitat dels materials, del paper i del cartó àcid de l’àlbum, molt afectats al llarg del temps. L’adhesiu emprat en els fulls de l’àlbum també ha afectat les fotografies, que presenten esvaïment de la imatge a les zones on se’l va aplicar. Pel que sembla, aquest adhesiu també ha tacat la superfície d’algunes fotografies. També es poden veure taques a la superfície de l’emulsió causades per contaminació química durant el processament de la còpia.

                                                 Engroguit (DOP)

Intervenció sobre l’àlbum

El tractament d’àlbums fotogràfics és una cosa complicada. L’àlbum és un objecte ric en el qual les fotografies no estan aïllades sinó que formen part d’un tot que no hem de desmembrar. Un àlbum fotogràfic inclou en sí mateix, a més de cada imatge, l’evidència de moltes decisions de la persona que el va elaborar. L’edició, l’ordre, les inscripcions… són elements que narren una història i separar-los suposaria una pèrdua intel·lectual que restaria valor a les imatges aïllades. Per això, la intervenció sobre un àlbum ha der ser mínima, a fi de mantenir sempre units tots els objectes del conjunt.

En matèria de conservació preventiva, l’àlbum també és un objecte complex. Molts elements amb els quals se’l fabrica (paper, cartó, coles, teixit, tintes, pigments…) deterioren amb el pas del temps les fotografies, que encara que formen part d’un tot són, de fet, l’ànima del tot. Si separéssim les fotografies d’un àlbum per protegir-les de la resta d’elements (per exemple, de l’acidesa del paper al qual estan adherides) seria molt probable que poséssim en risc la integritat de la fotografia i deterioréssim les pàgines de l’àlbum. Per aquest motiu, la intervenció que se sol fer sobre els àlbums fotogràfics és mínima; això sí, passant per una neteja a fons de tots els elements i col·locant barreres que protegeixin les fotografies (interleaving) de la resta d’elements de l’àlbum.

Tractaments de conservació i restauració

En primer lloc, es va desmuntar l’enquadernació per poder tractar cada element (tapes, fulls i fotografies) de manera independent. A continuació, es van portar a terme les tasques següents:

La neteja dels fulls de l’àlbum es va fer amb goma d’esborrar ratllada (cautxú sintètic) amb l’ajuda de cotó. Abans d’aquesta neteja es van realitzar proves per verificar que la goma no retirés gens de color del paper ni eliminés les inscripcions amb tinta que apareixen a totes les pàgines.

Les fotografies es van netejar amb una brotxa de pèl suau tipus Hake i amb un aspirador de museu (Museum Vac). Hi havia fotografies que presentaven taques de brutícia en l’emulsió. Se les va netejar amb etanol, aplicat amb un hisop de cotó, amb bons resultats. Es van trobar restes de paper adherides a la superfície d’algunes fotografies. Se les va retirar amb bisturí humitejant prèviament la zona amb el mateix solvent. En alguns casos no va caldre aplicar humitat.

Es va netejar per via humida la decoració en daurat de la portada de l’àlbum. Després de realitzar una prova amb un petit hisop de cotó amb aigua, es va observar que el pigment de la decoració daurada no quedava afectat, però que s’eliminava part de la brutícia.

Després d’efectuar la neteja dels fulls de l’àlbum i de les fotografies, es va utilitzar un aspirador de museu (Museum Vac) per retirar les restes de goma i la brutícia en tots els elements de l’àlbum, especialment en els plecs de l’enquadernació, excepte les fotografies (ja se les havia aspirat).

Gairebé tots els fulls de l’àlbum presentaven zones esquinçades per l’ús i la fragilitat del material. Per a la consolidació dels fulls es va utilitzar paper Japó i adhesiu Tylose® MH30016 amb una dilució de 40 g/litre d’aigua, aplicat amb pinzell. Per minimitzar l’impacte visual de la consolidació va caldre tenyir el paper Japó d’un color similar al dels fulls de paper. Això es va fer tenyint el paper Japó amb aquarel·les. Una vegada feta l’aplicació sobre els fulls de l’àlbum i després que s’assequés, per imitar encara més el color dels fulls es van retocar els empelts de paper Japó amb llapis de color aquarel·lable (es van emprar tres tons: groc, marró i blau).

Per protegir les imatges i minimitzar l’efecte de l’acidesa del paper dels fulls de l’àlbum sobre les fotografies, es va separar cada pàgina amb paper de conservació (interleaving)². El paper emprat com a barrera va ser Heritage Archival Photokraft White, 90 g, del fabricant Conservation by Design³. Abans de posar els fulls es va comprovar que el llom de l’enquadernació i l’enquadernació mateixa suportessin el gruix dels que s’afegirien a tot l’àlbum.

En la seva ubicació definitiva a la sala de dipòsit del Museu, l’àlbum estarà en condicions ambientals adequades: 40% HR i pels volts dels 18º C. L’acidesa del paper amb què està fabricat l’àlbum i les coles emprades tant en el paper com en el cartó exterior i l’adhesiu per a les fotografies continuen sent una amenaça per a les fotografies, que no poden ser retirades dels fulls de l’àlbum; però les condicions ambientals esmentades en minimitzaran els deterioraments.

 

Digitalització de l’àlbum

L’àlbum va ser digitalitzat amb càmera fotogràfica. Es va utilitzar Ethafoam per compensar l’altura del llom en reproduir l’àlbum obert. La gestió de la reproducció del color es va fer amb ColorCheker.

 

        Ethafoam utilitzat durant la digitalització

Laura Covarsí.

LLEGIR MÉS ARTICLES