Menú
×

Bloc

28.07.2017

Més que fotos a llibres...

Pedro Torres (Comissari independent)
!{post.caption.ca}

Thomas Sauvin, Xian, 2016. (Font: Premsa CCCB)

“Ah, how good it is to be among people who are reading.” Rainer Maria Rilke

L’exposició Fenomen Fotollibre, organitzada pel Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) i la Fundació Foto Colectania, parteix d’un suport específic per fer una relectura de la història de la fotografia i d’aquest mitjà mateix: el fotollibre (el llibre fotogràfic), perquè és el mitjà naturalitzat per a la fotografia –i, per tant, per on transcorre determinada història explicada per les imatges–, però també com a reconeixement a aquest format que ha experimentat un creixement molt acusat en els darrers anys i ocupa un lloc central en la fotografia contemporània.

L’envergadura del projecte expositiu és molt àmplia, des dels inicis de la història del fotollibre fins a la producció contemporània, i ha tingut a la seva disposició l’experiència de nou comissaris: Gerry Badger, Horacio Fernández, Ryuichi Kaneko, Erik Kessels, Martin Parr, Markus Schaden, Frederic Lezmi, Moritz Neumüller i Irene de Mendoza, de la fundació mateixa. Repartida entre totes dues seus, amb més de cinc-cents fotollibres, la mostra està dividida en set capítols: “La visió del col·leccionista”, “Els millors fotollibres segons Martin Parr”, “Llibres de propaganda versus llibres de protesta”, “Reading New York. Un PhotoBookStudy sobre Life is Good & Good for You in New York, de William Klein”, “Cinc aspectes dels fotollibres japonesos”, “Pràctiques contemporànies + Fotollibres contemporanis”, “Fascinacions i fracassos” i “La biblioteca és el museu”. En aquests apartats hi podem trobar llibres històrics molt coneguts, una història detallada dels fotollibres japonesos, pioners en la seva producció, i artistes contemporanis que exploren els formats actuals d’edició i producció.

 

Entrada de l'exposició Fenomen Fotollibre. (Font: Premsa CCCB) 

 

Entre els llibres històrics hi trobarem New York (1956), de William Klein, al qual dediquen un apartat complet en el qual podem veure el llibre pàgina per pàgina i la seva construcció (un llibre que posteriorment va influir sobre una gran producció de publicacions de fotografies de ciutats) i The Decisive Moment (1952), de Henri Cartier-Bresson, també disposat de manera que puguem veure tot el contingut del llibre exposat a la paret, conjuminant potser la separació que l’autor mateix feia: “els quadres a les parets i les fotografies als llibres”.

Secció 3: Reading New York. Un PhotoBookStudy sobre Life is Good & Good for You in New York (1956) de William Klein de l'exposició Fenomen Fotollibre. (Font: Premsa CCCB)

Reading New York. Un PhotoBookStudy sobre Life is Good & Good for You in New York (1956) de William Klein. Markus Schaden and Frederic Lezmi, 2017. (Font: Premsa CCCB)

La història del fotollibre passa ineludiblement pel Japó i el comissari Ryuichi Kaneko ens n’ha volgut mostrar una part revelant-nos una sèrie de llibres a través d’alguns aspectes que han fet possible la immensa producció, constant i durant dècades, d’aquest tipus de publicació al país nipó. La impressió, l’autoedició, el treball entre fotògrafs i dissenyadors, el format editorial del zenshu (entès com un compendi, específicament japonès) i el sorgiment de fotollibres editats a partir de sèries publicades anteriorment en revistes fotogràfiques i d’art són els eixos que destaca el comissari per entendre la producció de fotollibres al Japó, sobretot a partir de la dècada dels anys cinquanta. Els tres primers aspectes i els seus desenvolupaments són fonamentals per comprendre la influència de la cultura del fotollibre japonès en el món occidental contemporani.

Martin Parr, un dels noms clau de la fotografia contemporània, no només per la seva producció fotogràfica i per la publicació de desenes de fotollibres, sinó també per la seva labor com a comissari i col·leccionista, s’encarrega d’obrir el recorregut de l’exposició i proposa, a partir d’una selecció de la seva col·lecció, una petita història completa del fotollibre que, començant al 1903 amb The Book of Bread i arribant fins a autors contemporanis amb publicacions recents, com ara Cristina de Middel i el seu The Afronauts (2012) i Eamonn Doyle amb i (2014), abasta més d’un segle d’història. Aquests darrers llibres precisament reflecteixen la tendència contemporània de l’autoedició i la manera com els autors s’han procurat les eines (tècniques, econòmiques, conceptuals) que permeten la producció de fotollibres a menor escala i, com a resultat, una diversitat més gran de publicacions en el mercat editorial. A la selecció de Martin Parr, a més d’autors consagrats com August Sander, Aleksandr Ródtxenko, Albert Renger-Patzsch i Daido Moriyama, destacaria el llibre Evidence (1977), de Larry Sultan i Mike Mandel, construït a partir d’una selecció d’imatges provinents de diferents arxius institucionals (d’investigació científica, de departaments del govern, de l’exèrcit, etcètera) dels Estats Units. Imatges considerades documents objectius i que, en ser traslladades a un altre context, generen una altra narrativa. Una narrativa que sorgeix precisament d’aquest treball d’edició, de la seqüenciació i de les infinites possibilitats de lectura que posseeix la imatge. Martin Parr, en el seu llibre The Photobook: A History, descriu Evidence com "un dels més bells, consistents i desconcertants llibres que s’hagin fet, una capsa d’infinites sorpreses visuals".

Owen Simmons (fotògraf desconegut). The Book of Bread (El llibre del pa). Maclaren and Sons, Londres, 1903. (Font: Premsa CCCB)

Secció 1: La visió del col·leccionista. Els millors fotollibres segons Martin Parr de l'exposició Fenomen Fotollibre. (Font: Premsa CCCB)

Considerant el suport bàsic del material de l’exposició –paper imprès i acoblat d’alguna manera, cosa que suposa un volum contingut en un espai– és interessant de pensar com s’exhibeixen aquestes publicacions. Malauradament, i per moltes raons però sobretot per causa de la conservació (vinculada a una lògica museística i de mercat), no podem accedir a alguns dels llibres de la manera com van ser concebuts, per a poder ser tocats, fullejats, vistos i llegits. Però l’exposició proposa una sèrie de recursos que ens apropen a la seva lectura: vídeos en els quals veiem el llibre manipulat, o casos especials com els de Klein i Cartier-Bresson en què se’ns presenta tot el llibre desplegat o reproduït en pantalles tàctils que ens permeten fullejar virtualment les pàgines, com passa amb Evidence. Un recurs que s’acosta més a l’experiència directa, íntima i personal del llibre durant la qual ens podem aturar més o menys en una determinada pàgina, anar al nostre propi ritme, avançar o retrocedir en el corrent d’imatges. En altres casos trobem altres recursos, com la pantalla tàctil que acompanya el llibre de De Middel, en la qual només hi ha una gran imatge de l’univers per on ens podem desplaçar amb els dits, i la presentació emmarcada de les Bilder (1971) de Hans Peter Feldmann.

No oblidem que els fotollibres són objectes que entren en el nostre quotidià mitjançant una dinàmica de mercat (més o menys econòmics, per uns canals específics), i en aquesta facilitat d’accedir-hi rau el seu poder de disseminació i abast, que és justament el que Fenomen Fotollibre reconeix com a part del fenomen. La gran producció recent, podríem dir de la darrera dècada, especialment facilitada i multiplicada per l’autoedició i l’edició independent, ha generat un context propi per al fotollibre que ha provocat una mirada renovada cap a aquest mitjà i, en alguns casos, una relectura de la història de la fotografia.

Al 2014, dues exposicions ja apuntaven al reconeixement del fenomen del fotollibre a Espanya. D’una banda, Foto Colectania presentava Fotollibres. Aquí i Ara, una mostra centrada en autors contemporanis, amb llibres editats entre els anys 2011 i 2014, que reunia treballs de Ricardo Cases, Cristina de Middel, Óscar Monzón, Aleix Plademunt, Simona Rota, Txema Salvans, Carlos Spottorno i Antonio M. Xoubanova. S’hi reconeixia la creativa expansió dels fotollibres a Espanya, datada per Horacio Fernández (comissari i especialista en fotollibres) a partir de 2009, amb una producció reconeguda internacionalment des d’aleshores (podem trobar una mostra dels títols editats en aquests anys a la publicació LIBRO. Un ensayo acerca del libro de fotografía y de su momento actual en España, editada amb motiu de l’exposició a la Fundació). D’altra banda, el Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía ja incidia sobre el tema des d’una perspectiva més històrica amb l’exposició Fotos y libros. España 1905-1977, en la qual revisava la història del fotollibre espanyol des de principi del segle XX fins a mitjan anys setanta amb publicacions d’autors reconeguts, com Francesc Català-Roca, Ramón Masats i Xavier Miserachs, i d’altres no tan coneguts.

El present de l’edició contemporània està representat a Fenomen Fotollibre pels autors Laia Abril, Julián Barón, Alejandro Cartagena, Jana Romanova, Vivianne Sassen, Thomas Sauvin i Katja Stuke & Oliver Sieber. Ells són els encarregats de mostrar com el fotollibre s’expandeix i és part, o resultat final, d’uns processos i investigacions artístics. Laia Abril presenta el seu Lobismuller, un projecte que primer s’ha formalitzat com a instal·lació, reunint una sèrie d’imatges, de documents, de textos, etcètera, i que posteriorment es converteix en una publicació en la qual veiem com aquesta varietat de formats de la seva investigació es transforma en una narrativa predominantment visual. El projecte revisa la història d’una suposada víctima de la maledicció de l’home-llop, que assassinava quan es trobava en aquest estat, des d’una perspectiva femenina i des de la intersexualitat. A l’exposició podem veure el llibre i fullejar-lo directament –hi descobrim detalls com ara el fil vermell del cosit o diferents encartaments–, acompanyat d’un petit muntatge instal·latiu amb fonts materials del projecte.

Alejandro Cartagena, Santa Barbara Return Jobs to US, 2015-16. (Font: Premsa CCCB)

Laia Abril, Lobismuller, 2016. (Font: Premsa CCCB)

Viviane Sassen, Umbra, 2015. (Font: Premsa CCCB)

Viviane Sassen, Umbra, 2015. (Font: Premsa CCCB)

Thomas Sauvin, Xian, 2016. (Font: Premsa CCCB)

En aquesta secció també hi trobem un fotollibre de Vivianne Sassen, Umbra (2015), centrat completament en la imatge fotogràfica a través d’un tema precís, l’ombra (i, en conseqüència, la llum). Una edició de caràcter més poètic on l’autora, compartint veu amb Maria Barnas, “aprofundeix en el món de les ombres. Una foscor que és al mateix temps seductora i enganyosa. Una foscor que jeu en cada ànima humana, com les aigües quietes d’un llac negre amb una superfície plana com un mirall però que no podem esgrunar”.

Pel que fa als formats, veiem com Thomas Sauvin planteja el seu llibre Xian (2016) com un veritable objecte. Compost per cinquanta-nou capses fetes de paper plegat (una referència a les capses de cosir xineses on es guardaven els fils i les agulles), el llibre conté noranta fotografies impreses, en diferents formats, que anem descobrint i amb les quals anem interactuant a mesura que obrim els diferents espais.

Erik Kessels és un altre artista, també fotògraf i col·leccionista, que amplia el camp del fotollibre. D’una banda, és responsable d’un dels capítols de l’exposició que mostra llibres o manuals il·lustrats de l’anomenada “fotografia útil”. Publicacions amb imatges de diferents temes i àmbits que s’expliquen visualment per si soles. La reunió d’aquests llibres, d’aquests foto/libres, mostra que el format fotollibre admet moltes possibilitats, sent fonamental el fet de partir d’una col·lecció o d’un cos de fotografies/imatges. D’altra banda, Kessels presenta una gran instal·lació amb imatges trobades a l’Arxiu Nacional de Catalunya. Imatges, objectes rebutjats i una pista d’àudio componen la instal·lació que aborda l’objectivitat del registre fotogràfic tot recuperant l’error o el desastre com a camp de possibilitats de noves lectures. Una obra que podríem situar completament en l’àmbit de l’art contemporani, però que s’esdevé a partir d’aquest interès per la imatge, per la imatge fotogràfica, que rau al cor de la concepció d’un fotollibre.

Secció 6. Fascinacions i fracassos de l'exposició Fenomen Fotollibre. (Font: Premsa CCCB)

Erik Kessels, Terribly Awesome Photo Books, 2017. (Font: Premsa CCCB)

Instal·lació de l'exposició Fenomen Fotollibre. (Font: Premsa CCCB)

Instal·lació de l'exposició Fenomen Fotollibre. (Font: Premsa CCCB)

Per completar el panorama més actual del fotollibre, trobem al final del recorregut de l’exposició al CCCB una àmplia selecció de llibres publicats al 2015 o al 2016. Els llibres aplegats en aquest espai donen fe de la gran quantitat de fotollibres produïts internacionalment i de la seva qualitat, tant si són autoeditats o fruit d’editorials independents o més establertes. Aquí veiem una col·lecció de llibres fantàstics que podem veure, tocar, fullejar i llegir, i on podem perdre’ns en històries infinites. Destacaria, entre els de producció nacional, els autoeditats De votos (2015), de Toni Amengual, i Bidean (2015), de Miren Pastor, així com també Blackcelona (2015), de Salvi Danés, Ama Lur (2015), de Jon Cazenave, Every night temo ser la dinner (2016), de Sofía Ayarzagoitia, i The observation of triffles (2016), de Carlos Alba.

Si l’objectiu de l’exposició era reivindicar el valor del fotollibre en la cultura visual contemporània, sembla fonamental proposar una possible història amb l’ajuda d’una certa distància; però també ho és aprofundir en la producció contemporània. Una producció que ha consolidat el fotollibre, un mitjà utilitzat històricament pels fotògrafs per presentar, comunicar, veure i llegir fotos, una mena de petita obra total, en la qual conflueixen la fotografia, l’edició, el disseny i la producció.

Pedro Torres

 

Enllaços:

A les pàgines web del MNCARS, de Foto Colectania i especialment del CCCB, hi ha una sèrie de continguts relacionats amb les exposicions:

LLEGIR MÉS ARTICLES

    Anterior
    Següent