Menú
×

Bloc

25.08.2017

El primer fotògraf català de la història i la primera fotografia feta a Catalunya

Jep Martí Baiget
!{post.caption.ca}

Recreació del primer daguerreotip fet a Barcelona per Ramon Alabern. Fotografia: mNACTEC. (c) mNACTEC

Quan a primers de 1839, el científic rossellonès Francesc Aragó va presentar a París el gran invent de Daguerre, la història ens explica1 que per motius molt diversos -polítics, científics, d’estudi, etc.-, un nombrós grup de catalans, tocats per la modernitat, feien vida a la capital francesa. Alguns d’ells no van poder resistir l’atracció per la daguerreotípia, i es van veure atrapats per aquesta nova manera de representar la realitat. Des d’aquell moment van participar activament i amb més o menys mesura, en la divulgació del daguerreotip a Catalunya i a l’Estat espanyol.

Tot i que els noms dels principals artífexs de l’arribada del daguerreotip a Catalunya, són el metge i periodista Pere Felip Monlau i Roca (Barcelona, 1808 - Madrid, 1871) i el gravador a l’acer Ramon Alabern i Moles (Begues, 1811 - Madrid, 1888), no podem deixar de citar, en un acte de justícia, el metge Joaquim Hysern i Molleras (Banyoles, 1804 - Madrid, 1883), que va intervenir en una de les primeres traduccions del manual de Daguerre2 i va ser qui va enviar des de París a Madrid la càmera daguerreotípica a Joan M. Pou i Camps, Josep Camps i Camps, i Marià de la Pau Graells, tots ells membres de la Reial Acadèmia de Ciències de Barcelona, i amb la que van fer el primer daguerreotip a la cort el 18 de novembre de 1839; el metge i polític Pere Mata i Fontanet (Reus, 1811 - 1877), exiliat des del 1838 a la capital gala i autor d’una de les primeres traduccions del manual de Daguerre3; el farmacèutic i periodista Josep Oriol Ronquillo i Vidal (Barcelona, 1806 - 1876), també exiliat a França des del 1838, amic personal de Monlau i autor d’una traducció poc coneguda del procediment de Daguerre, inclosa al tercer volum de Secretos novísimos de Artes y Oficios, en el que també hi trobem un llarg article dedicat al procediment de Talbot4 i la traducció del document presentat per aquest a la Royal Society londinenca el febrer de 1839, en el que s’expliquen els passos a seguir per a la preparació del paper fotogènic i per fixar-hi el dibuix permanentment.

Càmera Giroux de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona amb objectiu à Verres Combinés. Fotografia: Arxiu Fotogràfic de Barcelona (c) AFB

Centrem-nos, però, en el protagonista de la història que ens ocupa, que no és altre que Ramon Alabern i Moles, el primer fotògraf català de la història. Ell és qui va fer els primers daguerreotips a Barcelona, a Catalunya i a l’Estat espanyol, el matí del dia 10 de novembre de 1839, al Pla de Palau de Barcelona.

Reculem onze mesos i situem-nos a París el 7 de gener de 1839, dia en el que el científic i polític republicà Francesc Aragó, va anunciar a l’Académie des sciences un procediment que permetria reproduir mecànicament les imatges que es formen a la cambra fosca, amb una sorprenent nitidesa en els detalls. L’extraordinària notícia es va propagar com el foc en la pólvora i va desencadenar el que amb el pas del temps ha esdevingut una fabulosa evolució de la història contemporània. La premsa de Barcelona es va fer ressò de la notícia el mateix mes de gener. Pere Felip Monlau, exiliat a París i amb la curiositat innata del científic, es va interessar immediatament pel nou invent. A meitats del mes de març va enviar a Barcelona la seva primera memòria sobre el daguerreotip. La tercera setmana de juny enviarà el seu segon informe a l’Acadèmia de Ciències de Barcelona.

A l’agost Aragó explica el procediment daguerreotip a les acadèmies de ciències i belles arts de París. És aleshores que Monlau comença a preparar el seu retorn de l’exili. Desembarcarà al port de Barcelona el día dos de setembre. A partir d’aquí els fets es precipiten. L’Acadèmia de Ciències de Barcelona celebra una Junta General Literària el dia sis de novembre. Una sessió que esdevingué transcendental i històrica. Allí s’escolten els arguments de Monlau, i aquest els mostra una planxa de coure platejada amb la imatge de la plaça de la Madeleine que Ramon Alabern havia impressionat a París. Es decideix la compra de la càmera de fer daguerreotips que Alabern acabava de portar a Barcelona des de París. Es tractava d’una càmera Giroux, comercialitzada a París l’agost de 1839 i que actualment es conserva a la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. El dia vuit de novembre tres comissionats per l’Acadèmia, Monlau, Roura i Mer, fan efectiva la compra de la càmera a Alabern. Aquest mateix dia el diari El Constitucional (que dirigia Monlau), va explicar que Alabern havia rebut a París les necessàries lliçons pràctiques del mateix Daguerre per fer funcionar l’aparell.

Es distribueix a Barcelona un full volant anunciant el programa per al dia deu de novembre de 1839 a la plaça de la Constitució, l’actual Pla de Palau. L’assaig públic del daguerreotip verificat aquest dia, es va fer amb una gran minuciossitat tot i que el temps, ventós i ennuvolat, no acompanyava gaire. El full explicava que “la primera vista que se va a obtener abrazará el edificio de la Lonja y la hermosa manzana de casa Xifré”. La comitiva científica i l’aparell daguerreotípic es van situar en un terradet, que encara existeix, a la cantonada del carrer general Castaños amb el Pla de Palau. Cap a tres quarts d’una la planxa va ser col·locada a la càmera i va ser exposada a l’acció de la llum durant uns vint minuts. La prova feta per Ramon Alabern al Pla de Palau de Barcelona, va ser un èxit absolut. Aquest primer daguerreotip es va sortejar el dia 14 de novembre entre els 103 bitllets que es van vendre per rifar-lo i cobrir les despeses de l’acte, i se li va perdre la pista en el mateix moment en que l’agraciat va passar a recollir el premi per la porteria de l’Acadèmia de Ciències. Des d’aleshores resta desaparegut.

El dia 17 de novembre Ramon Alabern va fer una nova prova amb el daguerreotip, aquesta vegada des del balcó de l’edifici de l’Acadèmia de Ciències Naturals, a la Rambla, amb l’objectiu posat al palau Moja i la casa Rocafort, a l’embocadura del carrer de la Portaferrisa. L’endemà, Alabern va impressionar dos daguerreotips més. Un de l’edifici de la Duana al Pla de Palau fet des de la casa Xifré, i un altre de la casa Xifré fet des del desaparegut convent de Sant Sebastià, situat on actualment hi ha la plaça d’Antonio López. No tenim constància documental de que Ramon Alabern i Moles hagués fet cap altre daguerreotip, tot i que segurament va continuar assajant amb la càmera que ell havia portat de París.

L’Acadèmia de Ciències Naturals de Barcelona va encarregar a Ramon Alabern un curs per a l’ensenyança del funcionament del daguerreotip, que es va fer a partir del dia 20 de novembre, i al que segons el registre de matrícules que conserva a l’arxiu de l’Acadèmia es van inscriure set persones. Sembla una obvietat pensar que en les pràctiques d’aquest curs es deurien impressionar algunes plaques, encara que no n’hagi arribat cap als nostres dies. Anys més tard Ramon Alabern va demanar a l’Acadèmia un certificat del curs “donde enseñó gratís a un gran número de artistas y de aficionados”, el que fa pensar que potser va ser més nombrós del que consta al registre oficial.

En els anys posteriors a 1839, el nom de Ramon Alabern s’ha  relacionat amb els daguerreotips que es van utilitzar per fer els gravats a l’acer publicats al volum “Cataluña” de l’obra España. Obra pintoresca en láminas, ya sacadas con el daguerreotipo, ya dibujadas del natural, grabadas en acero y en boj. Alguns d’aquests daguerreotips s’han atribuït a Ramon Alabern, però no tenim constància de qui els va impressionar. Podria haver estat Alabern, cert, però també qualsevol altre daguerreotipista, que avui per avui resta en l’anonimat. Respecte al gravat que aquesta obra inclou on es veu l’edifici de la Llotja i el passeig d’Isabel II, que sovint s’identifica amb el primer daguerreotip fet a Barcelona, cal dir  ben clar que, tot i que l’escenari és el mateix, no està fet des del mateix punt de vista. El gravat d’aquesta vista, realitzat per Antoni Roca, està basat en un altre daguerreotip, no en el primer que va fer l’Alabern.

Evidentment l’epígraf professional que més escau a Ramon Alabern i Moles és el de gravador, i més concretament el de gravador a l’acer, professió que va exercir al llarg de tota la seva vida. Tot i això, no podem deixar de citar-lo també com a geògraf pel que se’n deriva de la seva especialització en el gravat cartogràfic, l’estudi del qual l’havia portat a París el 1839. El mateix Ramon Alabern escrivia el 1866, “Llevo treinta años grabando obras geográficas”5, i si a aquesta declaració hi afegim que deu anys més tard, el 1876 el seu nom apareixia en la relació dels socis fundadors de la Sociedad Geográfica de Madrid al primer número del butlletí de l’esmentada societat, no ens pot estranyar que el 1923, trenta-cinc anys després de la seva mort, el butlletí de la Real Sociedad Geográfica, continuadora de l’anterior, hagués dedicat al nostre fotògraf un article amb el títol “El geógrafo D. Ramon Alabern”, que comença amb aquestes frases: “No figura entre los geógrafos y cartógrafos españoles uno que viviendo en el siglo pasado dió pruebas de sus especiales y extraordinarias dotes de cartógrafo; éste fué D. Ramón Alabern y Moles”relacionant tot seguit les seves principals obres com a cartògraf.

Jep Martí Baiget

 

1 Vegueu: María de los Santos GARCÍA FELGUERA i Jep MARTÍ BAIGET, “Barcelona y la daguerreotípia”, a El daguerreotip. L’inici de la fotografía, Barcelona, Ajuntament de Barcelona. 2014, pp 19-80. Jep MARTÍ BAIGET, “La recepció de la daguerreotípia i la fotografia en paper pels científics de la Reial Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona (1839-1860)”, al blog: https://lalbumdeljep.wordpress.com/

2 Exposición histórica y descripción del procedimiento del daguerreotipo … y del Diorama, por Daguerre… Con siete laminas por D. Joaquín Hysern y Molleras… Publicada por el doctor Don Juan María Pou y Camps. Madrid : Imprenta de D. Ignacio Boix, 1839. 

3 Historia y descripción de los procederes del Daguerreotipo y Diorama, por Daguerre… Traducido al castellano por Pedro Mata. Barcelona : Juan Francisco Piferrer, impresor. 1839. 

4 “Arte del dibujo fotojénico”, a Secretos novísimos de Artes y Oficios… por Mr. Palouze [Pelouze], traducidos y aumentados por D. José Oriol Ronquillo. Barcelona : Impremta de Manuel Sauri, 1841. 

5 Ramon ALABERN. 1866. Geografía Elemental. Nuevo método para uso de las escuelas de Instrucción Primaria. Madrid : Imprenta de Manuel Minuesa. La primera obra que ens consta amb gravats cartogràfics signats per Ramon Alabern és la Colección de mapas geográficos antiguos y modernos del acreditado Tardieu publicado por los redactores del Diccionario Geográfico Universal en el año de 1835. Barcelona : Impremta i Llibreria de Josep Torner, [1835]. 

6 A.B. “El geógrafo D. Ramón Alabern”, A: Revista de Geografía Colonial y Mercantil. Boletín de la Real Sociedad Geográfica, 1923, vol. XX, pàg. 235-236.

 

LLEGIR MÉS ARTICLES

    Anterior