Menú
×
Exposició virtual

Traços de llum

Òscar González

Endavant

Traços de llum és una exposició virtual sobre la primera tècnica fotogràfica: la daguerreotípia. Seguint el fil d’una de les col·leccions de daguerreotips més destacades de l’Estat, la Col·lecció Duran del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, la mostra dóna a conèixer els fets més destacats dels inicis de la fotografia, els seus protagonistes, els avenços tecnològics que la van fer possible i la seva ràpida introducció a la societat burgesa de mitjans del segle XIX. 

A través dels seus onze àmbits i prenent com excusa diferents peces de la col·lecció del mNACTEC, la mostra proporciona claus per poder apreciar aquestes veritables joies de la fotografia antiga, el virtuosisme dels treballs d’alguns dels primers fotògrafs i l’ús que d’aquestes obres va fer la societat del seu temps. 

Després de l’aparició dels daguerreotips la mirada de l’esser humà vers el món i vers a sí mateix quedarà modificada per sempre, aquesta exposició ens permet obrir una finestra al passat més remot de la nostra moderna societat audiovisual i copsar les seves primeres i fugisseres mirades. La fotografia des de llavors no ha deixat d’evolucionar i el seu rol social ha continuat augmentant fins als nostres dies.

Comissariada per

Òscar González

Oscar González és membre del cos de titulats superiors, patrimoni artístic, i conservadors de museus de la Generalitat de Catalunya. Llicenciat en Humanitats i Diplomat en Telecomunicacions actualment és Cap de l’Àrea de Conservació del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya.

Llegir més

Recreació del primer daguerreotip fet a Barcelona per Ramon Alabern. Fotografia: mNACTEC. (c) mNACTEC

Llegir més

Introducció: els inicis de la fotografia

El daguerreotip neix a França d’una fructífera conjunció entre la ciència i les belles arts establerta l’any 1829 per mitjà de l’acord de col·laboració que van signar un inquiet inventor, Joseph-Nicéphore Niépce (1765 –1833), i un pintor preocupat per la vessant pràctica i comercial del seu art, Louis-Jacques-Mandé Daguerre (1787 –1851).

Retrats de Daguerre i Niépce, mNACTEC, Núm. Inv. 2266 i 2265

Uns anys després d’aquest acord i ja mort Niépce, Daguerre, basant-se principalment en els treballs previs del seu difunt company (les heliografies), aconsegueix, l’objectiu de plasmar de manera estable les imatges capturades amb la seva càmera obscura; havia nascut així la fotografia.

 

The Boulevard du Temple, Louis Daguerre (1838), Wikipedia, (PD) Domini Public

Tot i que els primers daguerreotips fets pel mateix Daguerre daten de 1837, es considera el 1839 com el de la seva invenció, ja que és aquest any quan es presenta al món el nou invent: primer a través d’una breu notícia apareguda en el diari La Gazette de France i, posteriorment, d’una manera més oficial, en una sessió conjunta de l’Acadèmia de Ciències i la de Belles Arts a París el 19 d’agost de 1839.

La daguerreotípia arriba a Catalunya

El Museo de familias o Revista universal, número 2 de 1839 amb l’article que Pere Felip Monlau va dirigir el 24 de febrer a la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. Font: Hemeroteca Digital de la Biblioteca Nacional de España. (PD) Domini Public

A Catalunya la notícia del nou invent arriba molt aviat, tot just vint dies després del primer anunci a La Gazette de France. La primera fotografia o daguerreotip de l’Estat espanyol també tindrà lloc a Catalunya, concretament a Barcelona, el dia 10 de novembre, en una sessió pública convocada a través de la premsa que impulsen els membres de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona Tomàs Mer, Josep Roura i Pere Felip Monlau.

Full volant amb el programa de l’acte de la realització del primer daguerreotip, Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (PD) Domini Public

L’autor d’aquest primer daguerreotip serà el gravador barceloní Ramon Alabern i Moles (1811- 1888), que n'havia après la tècnica a París amb el mateix Daguerre. El motiu capturat en aquesta primera imatge fotogràfica va ser els edificis de la Llotja i de la casa Xifré des del Pla de Palau.

 

Encara que aquesta primera fotografia no s’ha conservat fins als nostres dies, tot apunta a que va servir de base per a la realització d’un gravat per part d’Antoni Roca per a la publicació de Francesc Pi i Maragall España, obra pintoresca en làminas, de 1842.

 

Lonja del consulado de Barcelona, Antoni Roca, Memòria Digital de Catalunya (PD) Domini Public


El daguerreotip

El daguerreotip consistia en un full de coure banyat en plata per una cara que era polit i netejat fins a quedar com un mirall. La placa per la cara polida s’exposava a vapors de iode per tal de sensibilitzar-la; després es col·locava en una càmera i s’exposava a l’escena durant uns minuts. Posteriorment la placa s’exposava a vapors de mercuri per fer aparèixer la imatge latent. Per tal de fixar aquesta imatge, després calia banyar la placa en una solució concentrada de clorur de sodi (sal comuna), netejar-la amb aigua i deixar-la assecar. Les imatges així obtingudes presentaven inversió lateral i es veien a la vegada com a positives o negatives en funció de l’angle d’incidència de la llum.

Acte de recreació del primer daguerreotip d'Espanya el 10 de Novembre de 2014 amb motiu del 175è aniversari de la primera fotografia realitzada a l'Estat Espanyol. Activitat organitzada pel mNACTEC.

 

Bibliografia

DAGUERRE, Louis Jacques. El Daguerotipo (sic): explicación del descubrimiento que acaba de hacer M. Daguerre publicada por él mismo y traducida por D. Eugenio de Ochoa
Madrid: Imp. de I. Sancha, 1839. XVI, 119 p.

DAGUERRE, Louis Jacques. Esposición histórica y descripción de los procedimientos del daguerreotipo y del diorama. Madrid: Impremta de D. Ignacio Boix, 1839. 158 p. 

TORRELLA, Rafel [et al.]. El daguerreotip: l’inici de la fotografia. Barcelona: Ajuntament de Barcelona : Arxiu Fotogràfic de Barcelona, 2014. 247 p.

FONTANELLA, Lee. La historia de la fotografía en España : desde sus orígenes hasta 1900. Madrid: El Viso, 1981. 288 p. ISBN 8486022002

NEWHALL, Beaumont. Historia de la fotografia: desde sus orígenes hasta nuestros días. Barcelona: Gustavo Gili, Ed. orig. 1983. 349 p. ISBN 8425211638

GARCÍA FELGUERA, María de los Santos. Historia general de la fotografia. Madrid:  Cátedra, Ed. orig. 2007. 825 p. ISBN  9788437623443

HANNAVY, John (ed.). Encyclopedia of Nineteenth-Century Photography. New York: Routledge, 2008. (2 v.) 1.630 pàg. ISBN 9780415972352

PI I MARAGALL, Francesc. España: obra pintoresca en láminas ya sacadas con el daguerrotipo, ya dibujadas del natural grabadas en acero y en boj. Cataluña. Barcelona : Imprenta de Juan Roger, 1842. 280 p.

RIEGO, Bernardo. La introducción de la fotografia en España : un reto científico y cultural
Girona: Centre de Recerca i Difusió de la Imatge : Ajuntament de Girona, 2000. 255 p. ISBN 8495483017

RIUS, Núria F. [blog]. “Noves dades biogràfiques sobre el retratista Mr. Mattey”. A: Les pinces del fotògraf. Quadern de recerca

Daguerreotip col·lecció Duran, mNACTEC Núm. Inv. 2369. Fotografia: (c) mNACTEC

Llegir més

Les primeres càmeres i les seves òptiques

En aquest daguerreotip, es pot observar una escena molt ben plantejada, en què l'autor ha col·locat els elements centrals de la composició a una mateixa distància de l'objectiu de la càmera aconseguint que simultàniament rebin la nostra atenció tant el rostre de la jove com la carta que sosté. En un segon pla i per tant desenfocats es presenten els elements secundaris que completen l'escena: la que sembla ser la mare de la jove que es troba asseguda sostenint el sobre de la missiva, i un fons en el qual s'albira una cortina. L'escena té un marcat to narratiu i ens dóna a entendre la llunyania d'un ésser estimat (al qual ella en algun moment podria haver enviat aquest daguerreotip com a prova d'amor?). El treball del retocador ha daurat acuradament les joies que llueixen les dues dones, juntament amb un subtil gravat al burí sobre la superfície de la placa per simular l'escriptura de la carta.

El fet que la placa estigui exempta ens permet apreciar l'aberració esfèrica que va introduir l'objectiu de la càmera, probablement tipus Petzval, i que amb el muntatge original hauria quedat tapat pel paspartú. Aquest efecte és especialment rellevant als espais més allunyats del centre de la imatge com les cortines i la part inferior dels vestits d'ambdues dones.

Les òptiques de les primeres càmeres

En el terreny de les òptiques, just després de la comunicació pública de la invenció del daguerreotip, es van introduir innovacions importants van fer possible escurçar considerablement els temps d’exposició que inicialment impedien la realització de retrats, ja que eren de l’ordre de 20 minuts o superiors.

L’any 1840 Charles Chevalier va desenvolupar un nou tipus d’objectiu intercanviable que permetia en una mateixa càmera fer fotografies de paisatges i els anhelats retrats amb unes obertures equivalents a f/10 i f/5,2 respectivament.

Càmera Giroux de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona amb objectiu à Verres Combinés. Fotografia: Arxiu Fotogràfic de Barcelona (c) AFB

No obstant això l’aportació més celebrada i exitosa en aquest camp va ser la del matemàtic hongarès József Miksa Petzval que per primera vegada va utilitzar el càlcul numèric per construir un joc de lents amb una obertura equivalent a f/3,6. Aquest tipus d’objectiu, conegut popularment com a tipus Petzval i comercialitzats inicialment per la firma vienesa Voigtländer & Sohn, es va acabar imposant en el mercat gràcies a les seves millors prestacions i van continuar en ús amb algunes modificacions fins ben entrat el segle XX.

Secció d’objectiu Petzval. Optics: Light and Sight Theoretically and Practically Treated, with Their Application to Fine Art and Industrial Pursuits, Edward Nugent - January 1, 1870.

Les grans obertures dels objectius Petzval possibilitaven una gran lluminositat que accelerava la captura de les imatges però a la vegada reduïen molt la profunditat de camp, fet pel qual el seu ús es va restringir bàsicament a la fotografia de retrat. 

L’aberració esfèrica era un altre inconvenient en l’ús de les òptiques primitives, que era ocasionada per una manca de convergència dels raigs lumínics en un mateix focus, això deformava la imatge a mesura que aquesta s’allunyava del centre, provocant un efecte borrós  i un tant oníric.

Càmera de fotografiar de caixó o "tiroir" pel sistema de daguerreotips fabricada a París amb òptica tipus Petzval de la marca DETHEUX-BULARD. Circa 1850. mNACTEC Núm. Inv. 9257. Fotografia: (c) mNACTEC

Objectiu tipus Petzval de la marca Voigtländer and John. Circa 1860. mNACTEC Num. Inv. 2603. Fotografia: (c) mNACTEC

Objectiu tipus Petzval de la marca Ancne Mon Jamin Darlot model Cône Centralisateur. Circa 1863-1866. mNACTEC Num. Inv. 2651. Fotografia: (c) mNACTEC

Alguns dels efectes visuals propiciats per les mancances de les primeres òptiques, han estat utilitzats per la fotografia contemporània pel seu poder evocador o per la seva capacitat de potenciar determinats efectes, el modern concepte de “bokeh” o els objectius Petzval que es fabriquen actualment per al seu ús amb càmeres digitals en són exemples.

 

Bibliografia

NUGENT, Edward. Optics: light and sight theoretically and practically treated, with their application to fine art and industrial pursuits. London: Strahan & Co, 1870. XII, 268 p.

COLUCCI, Dan. “The Petzval Lens”. A: The Journal : New England Journal of Photographic History . [The Photographic Historical Society of New England], Issue # 171 (2013), 33 p.

D’AGOSTINI, Corrado. Berthiot, Chevalier, Darlot, Derogy, Hermagis, Jamin, Lerebours, Soleil : Photographic Lenses of the 1800's in France. Pontedera [Pisa]: Bandecchi & Vivaldi, 2011. 371 p. ISBN: 9788883414916

Daguerreotip col·lecció Duran, mNACTEC Núm. Inv. 2341. Fotografia: (c) mNACTEC

Llegir més

El color dels daguerreotips

En aquest cas, el retrat juga amb un element tan habitual com la tauleta i potser algun altre mecanisme que s'intueix darrere de la seva petita figura i que segurament ajudava que la nena mantingués la posició durant el temps d'exposició. La imatge està magníficament il·luminada (acolorida) amb gran detall i realisme aplicant tons blaus, verds i grocs tant a la figura de la nena com a la tela que cobreix la tauleta on aquesta es recolza. La recerca realitzada sobre la col·lecció Duran sembla indicar que aquest daguerreotip podria haver estat realitzat per l'estudi Napoleón de Barcelona.

L’acoloriment dels daguerreotips

A partir de la invenció del procés del virat a l'or de les plaques per part d’Hippolyte Fizeau, en una data tan primerenca com el 1840, la superfície dels daguerreotips va guanyar estabilitat i va ser possible acolorir-los amb la finalitat de dotar-los encara d'un major realisme. Aquest procés es feia totalment de manera artesanal per algun retocador normalment especialitzat i amb formació artística, que sovint era miniaturista reciclat.


No obstant això, l’acoloriment dels daguerreotips no va ser immediat, i va suposar uns anys d’investigacions i recerques. Durant la dècada de 1840 es van portar a terme diverses proves per tal d’esbrinar les millors tècniques per aplicar el color. Les primeres proves amb pintures olioses no van ser reeixides, ja que es perdien tots els detalls i les gradacions de la imatge. 


Les següents experiències es van realitzar amb pigments secs i van ser molt més satisfactòries. A mitjan de la dècada de 1840 ja hi havia diverses variants de sistemes d’acoloriment altament satisfactoris que es basaven en l'aplicació de pigments en sec sobre la superfície de la placa processats amb fixadors com ara la goma aràbiga o d’altres com la gelatina.

Detall del rostre i del tronc superior del daguerreotip,  mNACTEC Núm. Inv. 2319. Fotografia: (c) mNACTEC

Detall de l’armilla del daguerreotip, mNACTEC Núm. Inv. 2310. Fotografia: (c) mNACTEC

A principis de la dècada de 1850 es van començar a comercialitzar estoigs complets per acolorir daguerreotips que contenien els pigments més habituals i totes les eines necessàries per a la seva aplicació. 

Estoig de retoc de la col·lecció Blanxart, Fotografia: Arxiu Fotogràfic de Barcelona (c) R. Torrella

Malgrat tot, no és estrany trobar daguerreotips acolorits per aficionats o fotògrafs sense coneixements en la matèria, amb resultats més aviat dubtosos.

mNACTEC Núm. Inv. 2325. Fotografia: (c) mNACTEC

A vegades, a més del daurat amb pigment sobre l’àrea de les joies, ens trobem que el retocador ha utilitzat un punxó per marcar lleugerament la superfície de la placa a fi de donar una petita sensació tridimensional en aquestes àrees de la imatge.

Detall ,superfície de la placa marcada amb punxó per destacar les joies, Núm. Inv.  2338 i 2368, mNACTEC, Fotografia: (c) mNACTEC

 

Bibliografia:

FERGUSON, Sara H. “In Living Color: Process and Materials of the Hand Colored Daguerreotype”. A: The Daguerreian Annual, 2008. 7 p.
WALL, Alfred H. A Manual of Artistic Colouring As Applied to Photographs. London: Thomas Piper, 1861. 266 p.     

BUERGER, Janet E. French Daguerreotypes. Chicago: The University of Chicago Press,  1989. 280 p. ISBN 0226079856

COE, Brian. Colour Photography : The First Hundred Years, 1840-1940. London: Ash & Grant, 1978. 144 p. ISBN 0904069249

HENISCH, Heinz K.; HENISCH, Bridget A. The Painted Photograph 1839-1914 : Origins, Techniques, Aspirations. University Park: Pennsylvania State University Press, 1996. 252 p. ISBN 9780271015071

Daguerreotip col·lecció Duran, mNACTEC Núm. Inv. 2306. Fotografia: (c) mNACTEC

Llegir més

El temps d’exposició i les seves conseqüències

Una característica de molts retrats fets amb la tècnica del daguerreotip i que podem apreciar en aquesta peça és una certa rigidesa corporal en els seus protagonistes, això es deu a la necessitat de mantenir fixa la postura del cos durant el llarg temps d'exposició que es necessitava per a la realització de les plaques. 

Els primers daguerreotips, atesa l’escassa sensibilitat de les plaques i la poca lluminositat dels objectius de les primeres càmeres, necessitaven un temps d’exposició que en funció de les condicions meteorològiques podia ser superior als 20 minuts. Amb aquestes condicions era impossible captar res que no estigués en repòs absolut, fet que impossibilitava obtenir retrats nítids.

Temps d’exposició: el retrat

Primer retrat: Robert Cornelius (autoretrat, 1839). Library of Congress (PD) Domini Públic

La necessitat de fer retrats va donar pas a una cursa tecnològica per tal d’escurçar el temps d’exposició, millorant les òptiques de les càmeres i la sensibilitat de les plaques, que va possibilitar t que el retrat es pogués obtenir amb una exposició per sota del minut des de principis de la dècada de 1840. Tot i aquesta reducció dels temps d’exposició, el fet de posar durant més d’uns quants segons sense moure’s continuava resultant un exercici d’una gran dificultat per als retratats. Aquest fet explica en part l’habitual ús de tauletes per recolzar el braç i assegurar la postura i també la utilitzacióde mecanismes externs que fixaven el cos i que eren convenientment dissimulats sota la roba o darrere la figura del retratat. 

Il·lustració de The History and Practice of the Art of Photography, pàg. 57

 

Retrats amb postures hieràtiques, mNACTEC Núm, Inv. 2311 i 2309. Fotografia: (c) mNACTEC

El mal tràngol que suposava haver de posar per fer-se un daguerreotip va ser un motiu habitual de mofa a les seccions humorístiques de la premsa de l’època.

Litografia d’Honoré Daumier (Honoré Daumier Position réputée la plus commode pour avoir un joli portrait au Daguerréotype. [Recommended position for having a perfect Daguerreotype portrait taken.] 1847, 24 July Lithograph) (PD) Domini Públic

Vinyeta de Harper's Weekly  19 de Març de 1859

Un dels mecanismes més freqüents per immobilitzar el cos durant la sessió fotogràfica era la cadira de daguerreotípia, que disposava d'un filferro a l'altura del cap per tal de fixar-ne la  posició.

Cadira de daguerreotípia, mNACTEC Núm. Inv. 3040. Fotografia: (c) mNACTEC

 

Bibliografia

HUNT SNELLING, Henry. The History and Practice of the Art of Photography, Or, The Production of Pictures Through the Agency of Light : Containing All the Instructions Necessary for the Complete Practice of the Daguerrean and Photogenic Art, Both on Metalic Plates and on Paper. New York: G.P. Putnam, 1849. 144 p.  

BISBEE, Albert. The History and Practice of Daguerreotyping : Literature of Photography
Dayton: Claflin & Co, 1853. 53 p.

HILL, Levi L. A Treatise on Daguerreoptype : The whole Art made Easy. Lexington: Holman & Gray, 1850. 46 p.

LEREBOURS, Noel Paymal. A Treatise on Photography : containeing the latest discoveries and improvements appertaining to the daguerreotype. London: Longman, Brown, Green and Longmans,1843. 114 p.

Daguerreotip col·lecció Duran, mNACTEC Núm. Inv. 2357. Fotografia: (c) mNACTEC

Llegir més

El retrat burgès

Aquest daguerreotip, que mostra un estat magnífic de conservació, utilitza moltes de les fórmules més habituals en el retrat burgès, tant en relació amb la postura del subjecte com amb la del seu vestuari. Pel que fa a la indumentària, destaquen els complements de vestuari masculí; en aquest cas el bàcul i el barret de copa, que transmeten  una imatge de respectabilitat i èxit social. Era habitual que els estudis disposessin de complements de vestuari com barrets, bastons i fins i tot joies per dignificar més la imatge del retratat, si es considerava necessari. Aquesta voluntat de projectar èxit social era també el motiu pel qual es dauraven les joies com a símbol de prosperitat i riquesa.

Luisa Carlota de Borbón-Dos Sicilias y Borbón, Luís de la Cruz (c. 1830). Miniatura sobre ivori, 16,5 x 12,5 Fotografia: (c) Museo Nacional del Prado

En aquest cas ens trobem davant d’un altre cas típic de retrat burgès que segueix també les fórmules habituals, aquesta vegada substituint el bastó per un cigar, buscant una posició distesa que mostra seguretat i confiança en un mateix.

mNACTEC Núm. Inv. 2306. Fotografia: (c) mNACTEC

 

mNACTEC Núm. Inv. 2351 i 2348. Fotografia: (c) mNACTEC

En el cas dels retrats femenins, els complements utilitzats són objectes amb una finalitat més aviat decorativa i també a la moda de l’època, així doncs és habitual que les dones tinguin a les mans ventalls, mocadors o també llibres en un to més aviat pietós, i de la mateixa manera que en els retrats masculins, les joies apareixen daurades molt freqüentment.

 

Bibliografia:


MARTÍNEZ LANZAS, Eloy [blog]. “Una aproximación a la miniatura en España: épocas fernandina, regencia María Cristina e isabelina (1). La moda romàntica a través de los retratos miniaturas”

Daguerreotip col·lecció Duran, mNACTEC Núm. Inv. 2352. Fotografia: (c) mNACTEC

Llegir més

Els autors

En aquest daguerreotip emmarcat es pot veure una dona flanquejada per dues nenes, molt probablement es tracta d’una mare i les seves filles. La disposició de les tres figures manifesta, a més d'una gran sensibilitat, un alt coneixement de l'ofici:  la figura materna al centre de la composició mira directament a la càmera i les nenes que la flanquegen giren  les cares cap a l'objectiu accentuant la simetria del conjunt i enfortint la sensació de vincle materno-filial entre les tres figures. L'autor també mostra mestratge en la fixació corporal de les retratades, que resulta natural;  la mare i la filla petita es troben assegudes i la germana gran es recolza amb les mans entrellaçades a l'espatlla de la mare, en una postura molt familiar que alhora facilita l'adopció d'una posició fixa i estable per a la presa de la placa. La llum lateral també contribueix a realçar les figures i a dotar d'expressivitat els rostres, mostrant una mirada tímida en les nenes i entre franca i divertida en la mare. La placa està il·luminada amb tons blaus, blancs i daurats en el cas de les joies.


Aquesta reeixida i bonica imatge és obra d’Enrique (o Henri) Lorichon i correspon a la seva estada a Madrid, on va col·laborar amb un tal Martínez l’any 1850, tal com consta en la signatura del lateral de la placa: “Lorichon y Mrnez 1850”.


Lorichon és un dels autors més destacats presents a la col·lecció Duran, i va fer algunes estades a la ciutat de Barcelona des de l'any 1833. Era d’origen francès i com tants d’altres companys de professió tenia formació artística, en aquest cas com a miniaturista. Va exercir en diverses ciutats d'Espanya en les quals de vegades col·laborava com a miniaturista o fotògraf amb artistes locals, produint treballs de gran qualitat.

L’autoria dels daguerreotips

La introducció de la daguerreotípia a Catalunya va anar a càrrec d’homes de ciència que ràpidament deixarien pas a professionals, vinguts sovint de França i moltes vegades itinerants. Poc temps després d’aquests pioners, es constitueixen els primers estudis estables de daguerreotípia a les principals ciutats de l’Estat entre les quals Barcelona destacava com una de les més actives.

Malauradament en moltes ocasions la tasca d’esbrinar l’autor d’un daguerreotip esdevé impossible, ja sigui  perquè la peça mai va ser signada o perquè les intervencions successives a les quals sovint han estat sotmeses aquestes peces, n’han esborrat els rastres.


No obstant això, la premsa de l’època, les signatures realitzades en ocasions sobre la superfície de les plaques i les etiquetes que han sobreviscut a l’anvers d’alguns daguerreotips proporcionen pistes que a poc a poc han permès als historiadors conformar un univers d’autors entre els quals fins i tot es podrien establir estils de gabinet fotogràfic..

Altres autors de la col·lecció

 

mNACTEC Núm. Inv. 2361. Fotografia: (c) mNACTEC

L’autor d’aquesta peça és un fotògraf anomenat Mattey, probablement d’origen francès. Va tenir estudi al carrer Santa Madrona número 12 de la ciutat de Barcelona fins al 1848, període al qual correspon aquest retrat. Posteriorment va traslladar el seu estudi a d’altres emplaçaments a la mateixa la ciutat comtal. Com la majoria d’autors, també va fer servir altres tècniques fotogràfiques. Mattey va exercir a la ciutat almenys fins la dècada de 1860.

mNACTEC Núm. Inv. 2347 i revers. Fotografia: (c) mNACTEC

L’estudi fotogràfic iniciat per Antonio Fernández Soriano (1827-1916) i la seva dona Anaïs Tiffon (1831-1912), conegut popularment com Casa Napoleón, es convertiria en el principal estudi de Barcelona durant la segona meitat del segle XIX i bona part del XX. Regentat per diversos membres de la nissaga familiar, va tancar les seves portes definitivament l'any 1966.

mNACTEC Núm. Inv. 2335. Fotografia: (c) mNACTEC

Els autors d’aquest retrat són Franck i Wigle. Franck era en realitat el pseudònim del francès François-Marie-Louis-Alexandre Gobinet de Villecholles (1816-1906), aristòcrata i retratista parisenc que va arribar a Barcelona fugint de la revolució de 1848. A partir de l’any 1858 apareix associat amb el també francès Alejandro Wigle, que havia estat litògraf amb taller al carrer Plateria número 18 de Barcelona.

Algunes signatures manuscrites sobre les superfícies de les plaques o etiquetes dels anvers d’alguns daguerreotips.

Caricatura d’una publicació de l’època, en primer terme i perseguint un client que no vol pagar apareix el retratista Franck (el més popular de Barcelona durant aquests primers anys de la fotografia), en últim terme es fa una caricatura de l’estudi Napoleon. “La retromanía” El Café, Barcelona, 27 de març 1859, p.5. Fotografia: (c) Pep Parer.

A Barcelona, a banda dels retratistes esmentats que utilitzaven la tècnica del daguerreotip, en treballarien molts d’altres durant les dècades de 1840 i 1850, i ràpidament es va crear un entorn de forta competència entre els diferents estudis de la ciutat. 

 

Bibliografia

ALONSO MARTÍNEZ, Francisco. Daguerreotipistas, calotipistas y su imagen de la España del siglo XIX. Girona: CCG Ediciones: Centre de Recerca i Difusió de la Imatge (CDRI).  Ajuntament de Girona, 2002. 254 p. (Biblioteca de la imagen; 5) ISBN 8495483254

FONTANELLA, Lee. “La col·lecció de daguerreotips del Museu Frederic Marès”. A: Retrat del passat : la col·lecció de fotografies del Museu Frederic Marès : Museu Frederic Marès, Barcelona, del 27 de març del 2003 al 29 de febrer del 2004 : [catàleg de l'exposició]
Barcelona: Museu Frederic Marès, 2003

MARCO, Ricard. “Els retratistes del segle XIX a Barcelona : noves dades per a la història de la fotografia”. A: Retrat del passat : la col·lecció de fotografies del Museu Frederic Marès : Museu Frederic Marès, Barcelona, del 27 de març del 2003 al 29 de febrer del 2004 : [catàleg de l'exposició]. Barcelona: Museu Frederic Marés, 2003
 

GARCÍA FELGUERA, María de los Santos. “El papel de París y los fotógrafos franceses en la fotografía española del siglo XIX”. A: El arte español entre Roma y París (siglos XVIII y XIX). Intercambios artísticos y circulación de modelos. Madrid: Casa de Velázquez, 2014

GARCÍA FELGUERA, María de los Santos. Els Napoleon : un estudi fotogràfic.Barcelona: Arxiu Fotogràfic de Barcelona: Institut de Cultura de Barcelona: Imatge i Producció Editorial, 2011. 239 p. ISBN 8498502969

GARCÍA FELGUERA, María de los Santos. “Anaïs Tiffon, Antonio Fernández y la compañía fotográfica Napoleón”. A: Locus Amoenus, núm. 8 (2005-2006), Barcelona: Universidad Autónoma de Barcelona

MARTÍ BAIGET, Jep [blog]. “Què en sabem d’un fotògraf anomenat Mr. Mattey”

RODRÍGUEZ MOLINA, Mª José; SANCHIS ALFONSO, José Ramón. Directorio de fotógrafos en España (1851-1936). València: Archivo General y Fotográfico de la Diputación de Valencia, 2013. 2 v. (1.021 p.)

MORENO DE ÁNGEL, Pilar. El Daguerrotipo en Colombia. Santafé de Bogotá: Bancafé, 2000. 189 p. ISBN 9589144683

LAUZAC, Henry. “Franck de Villecholle”, A: Galerie historique et critique du dix-neuvième siècle (vol. III).París: Bureau de la “Galerie històrique”, 1861. 14 p.

BOYER, Laure. “Franck; François-Marie-Louis-Alexandre Gobinet de Villecholles (1816–1906) : French photographer and professor”. A: Encyclopedia of Nineteenth-Century Photography (vol. 1). New York; London: Routledge, 2008, pp. 551-552 (592-593 del PDF)

F. RIUS, Núria. "De la era primitiva de la fotografía a su modernidad : Franck de Villecholle (1816-1906)”. A: I Jornadas sobre investigación en Historia de la Fotografía. 1839-1939 : Un siglo de fotografía, Zaragoza, 28, 29 y 30 de Octubre de 2015

GARCIA FELGUERA, María de los Santos. "La versatilidad de los daguerrotipistas. Nuevas investigaciones sobre los primeros retratistas al daguerrotipo". A: I Jornadas sobre Investigación en Historia de la Fotografía. 1839-1939 : Un siglo de fotografía, Zaragoza, 28, 29 y 30 de Octubre de 2015

 

Daguerreotip col·lecció Duran, mNACTEC Núm. Inv. 2301. Fotografia: (c) mNACTEC

Llegir més

La fotografia encastada

La imatge mostra una figura que, malgrat seguir les fórmules pròpies de la fotografia al daguerreotip (un subjecte assegut al costat d'una taula vestint a la manera burgesa de l'època), també presenta alguna particularitat que la fa especialment interessant. En primer lloc, el fet que el subjecte no s'hagi tret el barret per a la realització del retrat, com passa en la majoria de les ocasions, en les quals aquest complement masculí acostuma a trobar-se sobre la taula. També resulta especialment encertada la inclinació en diagonal del cos amb la qual el fotògraf aconsegueix donar una expressió més natural al model, alhora que fixa la seva posició d'una manera còmoda perquè la seva figura no surti moguda. Tot això proporciona una il·lusió d'instantània en mostrar una gestualitat espontània i expressiva que confereix un caràcter gairebé entranyable al protagonista de l'escena i que s'allunya de la  rigidesa corporal habitual de molts daguerreotips.


En la consideració dels daguerreotips com a objectes de col·lecció mereixen una menció els sistemes de protecció i muntatge de les plaques. En aquest sentit, aquest daguerreotip és una bona mostra del format americà d’encapsulat anomenat “union case”.

Els estoigs

Les “union case” van ser van ser patentades l’any 1854 als Estats Units d'Amèrica pel daguerreotipista Samuel Peck. Es feien amb “shellac”, material termoplàstic integrat per la unió d’una resina, serradures i productes químics com ara colorants. S’ha documentat un gran nombre de dissenys diferents per a aquestes “union cases”, on es recreaven en relleu gravats de l’època, motius florals, escenes bíbliques o de la història americana, entre d’altres. Molts d’aquests sistemes d’encapsulat es van continuar usant en les tecnologies posteriors al daguerreotip, com seria el cas dels ambrotips o els ferrotips.

 

Encapsulats union case
Patent de Samuel Peck de 1854 a Google patents

 

 

També van sovintejar els estoigs elaborats  amb fusta i folrats amb pell habitualment repujada i daurada amb un gran nombre de variants i dissenys. També es van realitzar d’altres muntatges més elaborats i exclusius com  ara  penjolls i joies diverses (joieria daguerriana).

Diferents encapsulats, el primer de pel imitació de llibre i el segon penjoll/fermall  mNACTEC Núm. Inv. 2304b i 2329. Fotografia: (c) mNACTEC

Aquests sistemes de presentació i a la vegada de conservació preventiva de les plaques van tenir un desenvolupament ràpid i van arribar a una sofisticació i bellesa considerables, mostrant el grau de reverència, quasi culte, que suscitaven les primeres fotografies. 


Bibliografia

 

KRAINIK, Clifford; KRAINIK, Michele; WALVOORD, Carl. Union cases : a collector's guide to the art of America's first plàstics. Grantsburg: Centennial Photo Service, 1988. VII, 232 p. ISBN 0931838126

NEWHALL, Beaumont. The Daguerreotype in America. New York: Dover, 1976 (3a ed.). 176 p.
Ed. orig.: Duell, Sloan & Pearce, 1961

BERG, Paul. Nineteenth Century Photographic Cases and Wall Frames. Huntington Beach: Huntington Valley Press, 1995. 418 p.

MCCLINTON, Katharine Morrison. A Handbook of Popular Antiques. New York: Random House, 1946. 244 p.

RINHART, Floyd; RINHART, Marion. American Miniature Case Art. New York: A.S. Barnes & Co., 1969. 205 p. ISBN 0498068676

RINHART, Floyd; RINHART, Marion. The American Daguerreotype. Athens: University of Georgia Press, 1981. 446 p. ISBN 0820305499

Daguerreotip col·lecció Duran, mNACTEC Núm. Inv. 2367. Fotografia: (c) mNACTEC

Llegir més

El retrat eròtic i el nu artístic

Daguerreotip estereoscòpic en el qual es pot apreciar una escenografia en què dues dones que vesteixen només un mocador al cap a mode de turbant jeuen a terra dins d’una estança que simula un harem. Aquest gust per l’Orient i la fantasia occidental de l’harem, van ser molt propis del segle XIX i  l’escena de l’harem és recollida a diverses obres pictòriques d’aquell període per artistes com Ingres, Fortuny o Delacroix entre d’altres.

 

El Bany turc, Dominique Ingres, 1862, Museu del Louvre. Fotografia: Wikimedia Commons (PD) Domini Públic

La daguerreotípia va incorporar poc després de la seva invenció els principis sistematitzats per Charles Wheatstone en relació amb la visió estereoscòpica, de manera que a la dècada de 1850 es van començar a produir plaques en aquest format. El format estereoscòpic va ser molt utilitzat en els retrats de temàtica eròtica. Aquests tipus de daguerreotips es gaudien òbviament d’una manera privada i amb l’ajuda d’un visor estereoscòpic que creava la il·lusió de les tres dimensions. 

mNACTEC Núm. Inv. 2368. Fotografia: (c) mNACTEC

La línia divisòria entre el nu artístic i el retrat eròtic sempre ha estat poc definida i difícil d’establir. En aquest context cal assenyalar que ja de manera primerenca va existir un circuit per a l’intercanvi i la comercialització d’imatges de temàtica eròtica, que en general no solien anar signades i sovint s’identificaven com a nu artístic, i en les quals es retratava models nues de manera més o menys explícita.

mNACTEC Núm. Inv. 2366. Fotografia: (c) mNACTEC

mNACTEC Núm. Inv. 2365. Fotografia: (c) mNACTEC

En aquestes dues peces podem veure un tractament del cos femení diferent respecte de les anteriors. Ja no hi apareix una escenografia, tret d’unes joies que semblen  una excusa per mostrar el cos d’una manera molt més directa i frontal, amb les models mirant directament a l’objectiu de la càmera. 

Alguns dels autors que van signar els seus treballs van tenir problemes amb la justícia, com va ser el cas del fotògraf francès Félix-Jacques Moulin.

Two Standing Nudes, Félix-Jacques Moulin ca. 1850 de Fotografia: Metropolitan Museum of Art (PD) Domini Públic


Bibliografia

WHEATSTONE, Charles. “Contributions to the Physiology of Vision. Part the First. On some Remarkable and Hitherto Unobserved Phenomena of Binocular Vision”. A: Philosophical Transactions of the Royal Society of London, vol. 128 (1838)

NAZARIEFF, Serge. Early Erotic Photography. Köln; London; Paris [etc.]: Taschen, 2002

NAZARIEFF, Serge; CELLARD, Jacques (pr.). Le nu stéréoscopique : 1850-1930. Paris: Filipacchi, 1985. 159 p. ISBN 2-85018-426-8

SCHEID, Uwe. Akademien : Erotik & Pornographie in der Daguerreotypie. Uberherm/Saar: Kabinett, 1991. 72 p. ISBN 3980118517

WICK, Rainer (ed.). Die Erotische Daguerreotypie : Sammlung Uwe Scheid. Weingarten: Kunstverl. Weingarten, 1989. 112 p. ISBN 3817025041

Daguerreotip col·lecció Duran, mNACTEC Núm. Inv. 2350. Fotografia: (c) mNACTEC

Llegir més

La degradació dels daguerreotips

Aquesta imatge ésun daguerreotip de Mattey sense cap retoc de color que mostra un home vestit de negre. La peça està emmarcada amb marc rectangular de “shellac” negre amb decoracions florals en relleu als quatre angles i paspartú ovalat de metall daurat. L’l absència total d’escenografia ressalta la figura del protagonista, que contrasta amb un fons clar. El retratat està assegut i la seva posició més aviat hieràtica probablement indica l’ús d’algun complement per sostenir i fixar la seva posició corporal. Es pot apreciar que a l’espai corresponent al fons s’ha portat a terme una neteja amb una tècnica inadequada que ha malmès la superfície de la placa, tot i que en aquesta intervenció infructuosa sembla que es va respectar la figura protagonista del retrat.

Causes en la degradació dels daguerreotips

El secretari i científic de l’Acadèmia de Ciències francesa François Aragó va pronunciar una frase que ràpidament es va fer famosa en comparar la superfície d’una placa de daguerreotip amb la delicadesa de l’ala d’una papallona.

 
Certament Hippolyte Fizeau en una data tan primerenca com l’any 1840 havia descobert la possibilitat d’estabilitzar aquesta superfície amb l’aplicació d’una solució de clorur d’or, procés conegut com virat a l’or. No obstant això, aquesta major estabilitat no canviava el fet que el procés de revelatge de la daguerreotípia no feia ús d'aglutinants i que, per tant, un simple contacte amb els dits podia ocasionar danys greus a la imatge.


Aquesta fragilitat extrema va fer necessari el desenvolupament progressiu d’un conjunt de peces que protegien la placa i que posteriorment van rebre el nom de paquet daguerrià. Aquest conjunt estava format per la mateixa placa, el separador que feia la funció de paspartú, el vidre protector i el preservador que uniatot el conjunt. Internament, a més, un paper adhesiu segellava el muntatge per impedir l'entrada d'agents externs i prevenir l’oxidació. 

Composició del paquet daguerrià. Il·lustració: George Eastman House  © Mark Osterman

mNACTEC Núm. Inv. 2349. Fotografia: (c) mNACTEC

Aquest daguerreotip del fotògraf Franck, pseudònim de François-Marie-Louis-Alexandre Gobinet de Villecholles (1816-1906), va patir en algun moment de la seva història una intervenció que va esborrar completament la banda esquerra de la imatge i que posa de manifest els danys greus que han ocasionat en les imatges les intervencions realitzades per personal no qualificat, que amb bona intenció però cap coneixement tècnic han posat en perill i en algunes ocasions han arribat a destruir un important patrimoni fotogràfic.

mNACTEC Núm. Inv. 2368. Fotografia: (c) mNACTEC

En aquest daguerreotip eròtic de tipus estereoscòpic es pot apreciar com els intents de neteja han ocasionat nombroses abrasions sobre la superfície de la placa, causant danys irreparables.

D’altres vegades, la degradació del segell del paquet daguerrià ha ocasionat l’entrada d’agents externs que han provocat oxidacions o sulfuracions de la plata, per citar-ne només alguns exemples.

Forta oxidació perimetral ocasionada per un segell en mal estat. mNACTEC Núm. Inv. 2319. Fotografia: (c) mNACTEC

L’ús de productes no contrastats, també ha provocat danys a les plaques a llarg termini. L’exemple més conegut és l’ús de la tiourea a mitjan segle XX, que va provocar en moltes plaques un efecte perniciós denominat col·loquialment com “sarampió daguerrià”.

En definitiva, si volem preservar l’important patrimoni que representen els daguerreotips, hem de tenir en compte que mai no s’han d’obrir els paquets daguerrians si no ho fa un restaurador especialitzat. De la mateixa manera, les seves condicions de conservació sempre han de ser validades per un professional.

 

Bibliografia

GRINDE, Lene. Conservation of Stereo Daguerreotype : Examination and Documentation of the Characteristics. 2005. 105 p.

LAVÉDRINE, Bertrand. (Re) Connaître et conserver les photographies anciennes. Paris: Les éditions du CTHS (Comité des Travaux Historiques et Scientifiques), 2007. 345 p. (Orientations et méthodes; 10) ISBN 9782735506323

FUENTES DE CIA, Ángel María. La conservación de archivos fotográficos. Madrid: SEDIC, Asociación Española de Documentación e Información, 2012. 51 p.

MAYNÉS I TOLOSA, Pau. Fotografia : la conservació de col·leccions fotogràfiques. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 2005. 45 p. ISBN 8439367562

Daguerreotip col·lecció Duran, mNACTEC Núm. Inv. 2360. Fotografia: (c) mNACTEC

Llegir més

La Col·lecció Duran de daguerreotips

La col·lecció de daguerreotips del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (mNACTEC) consta de 72 peces, fet que la converteix en una de les col·leccions més destacades de Catalunya, no només pel nombre sinó també per la qualitat i pels autors que s’hi troben representats. La base d’aquest conjunt de daguerreotips, un total de 69, prové de la col·lecció que va formar al llarg de la seva vida el fotògraf Carles Duran i Torrens (1911-2001).

Carles Duran va ser un dels fotògrafs més destacats de Terrassa durant gran part del segle XX, temps en què va treballar com a retratista i sobretot com a fotògraf de reportatge. Entre la seva extensa obra  destaquen treballs sobre esdeveniments i celebracions socials de l’època, l’activitat industrial de la ciutat i, molt especialment, sobre la riuada de l’any 1962. Duran va ser també un home preocupat per la seva imatge pública, ben avingut amb els poders de l’època,  l’any 1964 va ser nomenat fotògraf oficial honorari de l’Ajuntament de Terrassa. Més enllà de les seves afinitats polítiques, de Carles Duran en destaca l’interès per la fotografia, tant en la la vessant tècnica com en la històrica, fet que el va convertir en un dels principals col·leccionistes de material fotogràfic de l’Espanya del seu temps.

Nodo amb reportatge sobre Carles Duran (NO-DO del 9 d’agost de 1971 (núm. 1492B)

L’any 1979 Carles Duran va arribar a un acord amb la casa Kodak per fer donació de tota la seva col·lecció de material fotogràfic. Cinc anys més tard la mateixa Kodak, també amb la conformitat de Carles Duran, feia donació a la Generalitat de Catalunya de tota la seva col·lecció d’objectes relacionats amb la història de la fotografia, que finalment, formaria part del fons patrimonial del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya.

 

Bibliografia:

DURAN, Carles. Tarrasa [sic], 1939-1968 : L’ull de Carles Duran. Terrassa: Ajuntament. Arxiu Municipal, 2007. 132 p. (Joan Arnella; 2)

Self-Portrait, Chuck Close , 2002 daguerrotype 8.5 x 6.5” (21.6 x 16.5 cm) © Chuck Close, courtesy Pace Gallery

Llegir més

El daguerreotip en la actualitat

El daguerreotip ha estat redescobert i reivindicat com a mitjà d’expressió per diversos artistes actuals com Jerry Spagnoli o Chuck Close. La recuperació d’aquesta antiga tècnica fotogràfica obre un nou món de possibilitats a la fotografia contemporània.

Daguerreotip Vue de la Fenetre de Simone, © Simone Choulle

El mètode Becquerel

Alexandre Edmond Becquerel (1820-1891) va ser membre d’una nissaga de reconeguts científics, que en el marc dels seves investigacions va descobrir un procediment alternatiu per revelar la imatge latent del daguerreotip emprant els raigs vermells de la llum solar. Aquest mètode, que evitava els perillosos vapors de mercuri del procés original, va ser poc utilitzat en l’època de la seva descoberta perquè impedia l’ús d’acceleradors com el bromur.

Actualment s’ha recuperat aquest procediment gràcies als seus resultats excel·lents i a la seva baixa toxicitat en comparació amb el procediment amb mercuri. Si voleu veure com es realitza un daguerreotip utilitzant aquesta tècnica, mireu aquest vídeo.

Mètode Becquerel, Hélène Védrenne i Nina Zaragoza (Taller Daguerrotipo, Simone Choulle)
 

 

Bibliografia

JOHNSON, Walter A. “How I made Daguerreotypes, 1972”, 2012. 8 p.

BURDER, David G. “Making Daguerreotypes : my first 12 months”. A: Photographic Canadiana, 2004. 4 p.

Agraïments

Llegir més

Pace Gallery

Arxiu Fotogràfic de Barcelona

Library of Congress

Metropolitan Museum of Art

Museo Nacional del Prado

Filmoteca Española

Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona

Biblioteca Nacional de España

Museu del Louvre

Hélène Védrenne i Nina Zaragoza (Taller Daguerrotipo, Simone Choulle)

María de los Santos García Felguera

Núria F. Rius

Pep Parer Farell

Wikipedia