Fotografia a Catalunya
Menú
×

2. DEL GRAVAT A LA FOTOGRAFIA IMPRESA (II)

Manifestació a la plaça de Sant Jaume per demanar la revisió del procés de Montjuïc. L'Esquella de la Torratxa, 18 de febrer de 1898. (AHCB)

2. Del gravat a la fotografia impresa (II)

La ciutat, els carrers i les multituds començaren a aparèixer fotografiades a les pàgines dels setmanaris gràfics barcelonins durant els darrers anys del segle XIX. Gràcies a les possibilitats que oferia el fotogravat, la fotografia va estar tècnicament en condicions d'assolir una nova dimensió com a element informatiu, fet que fou el toc d'inici d'una gran transformació en termes comunicatius i culturals. Els tallers de fotogravat com Sociedad Heliográfica, J.Thomas, Juan Furnells o Baguñá i Cornet, entre d'altres, se situaren al rovell de l'ou i conjuntament amb fotògrafs i mitjans impresos possibilitaren que els lectors, en fullejar les publicacions, tinguessin una nova referència visual “real” −o com es deia aleshores, “directa del natural”− més enllà de les interpretacions pròpies de gravadors i dibuixants.

Atemptat del carrer de Canvis Nous. El punt on esclatà la bomba. Foto Rus. (AHCB)

Enterrament de les vícitmes a La Rambla de Santa Mònica. Foto Rus. (AHCB)

Entre les primeres fotografies publicades de manifestacions reivindicatives a Barcelona trobem les preses per Federico Fernández el 14 de febrer de 1898, durant la manifestació de protesta pel Procés de Montjuïc, una causa judicial i política desfermada contra el moviment anarquista després de l’atemptat al carrer dels Canvis Nous durant la processó de Corpus de 1896. Durant dos anys de repressió es van prohibir diaris, centres de reunió i llocs d’esbarjo. La Brigada Social, una força policial creada ex profeso va practicar centenars de detencions entre obrers, sindicalistes, mestres laics, anticlericals i republicans en general. Tots van ser traslladats al castell de Montjuïc, des d'aleshores llegenda negra del moviment obrer barceloní. Els presos, sotmesos a terribles tortures, acabaven signant declaracions on s'autoinculpaven del crim. Finalment, va haver-hi 87 processats, 5 penes de mort i 68 condemnes a desterrament.

Una altra prova irrefutable de la fascinació que començaren a exercir les multituds al carrer va ser l'enterrament de Jacint Verdaguer, una de les demostracions de dol més nombroses que mai ha viscut Barcelona. Fou el 13 de juny de 1902 i Fernando Rus -un dels referents entre els proto-repòrters- va ser a peu de carrer per fotografiar-ho.

Segons una crònica de Gaziel, durant el seguici  "no es podia fer un pas, ni amunt ni avall. Allò no era Corpus, ni una manifestació política, ni un aplec de festa, ni s'assemblava a res conegut. Era una manifestació estranya i nova, que Catalunya potser no havia donat encara mai per ningú. Era la capital de tot un poble, que expressava el seu dolor per la mort d'un poeta".

Enterrament de Jacint Verdaguer. Foto: Rossend Partagàs. (AFB)

Enterrament de Jacint Verdaguer. Foto: Rossend Partagàs. (AFB)

Aquell mateix 1902 Barcelona havia viscut un seguit de manifestacions de signe ben diferent, durant la vaga general del febrer, impulsada pels treballadors metal·lúrgics. Aquella protesta massiva, sintetitzada en la pintura furiosa de Ramon Casas, va acabar després de quatre dies de paralització total de les fàbriques, el trànsit rodat, el port i les estacions de ferrocarril. I també de duríssims enfrontaments armats als carrers entre policia i treballadors –especialment a la zona del Paral·lel, Drassanes i Nou de la Rambla.  La vaga va deixar un balanç esfereïdor: entre 70 i 100 morts, centenars de ferits i les presons a vessar.

I algunes, poques fotografies, sobretot del desplegament policial i militar, publicades a La Hormiga de Oro i l'Esquella de la Torratxa, i signades per J. Pagès Cubinyà, Pròsper Mossé o A.S. Auban.

La Càrrega, Ramon Casas, 1899-1902. Domini públic.

“Los Sucesos de Barcelona”. La Hormiga de Oro, 22 de febrer de 1902. (AHCB)

COPS DE GENT DAVANT LA CÀMERA

Andrés Antebi, Teresa Ferré, Pablo González

COPS DE GENT DAVANT LA CÀMERA