Fotografia a Catalunya
Menú
×

3. LA SOLIDARITAT CATALANA (1906)

Manifestació per la Solidaritat Catalana. Frederic Ballell (AFB)

3. La Solidaritat Catalana (1906)

La primera fita important en la consolidació del vincle entre la gènesi del reporterisme gràfic i l'eclosió de les mobilitzacions de masses als carrers de Barcelona, va ser la campanya de Solidaritat Catalana, al llarg de l'any 1906.

L'assalt dels militars espanyols al setmanari satíric Cu-Cut!, el novembre de 1905, com a represàlia per la publicació d'una vinyeta de Junceda que ridiculitzava l'exèrcit encengué la metxa d'una espiral de protestes desconeguda fins aleshores. Quan aquell episodi fou, a més, un dels arguments principals per que el govern promulgués la Llei de Jurisdiccions -en virtut de la qual les ofenses verbals o impreses contra l'exèrcit, la pàtria o la bandera, serien jutjades directament pels militars-, la indignació desfermada va ser tan immensa, que per primera vegada s'aconseguí unir en un sol crit les diferents tendències del catalanisme polític.

Manifestació per la Solidaritat Catalana. L’Esquella de la Torratxa, 25 de maig de 1906. (AHCB)

Caludi Ametlla, a les seves “Memòries polítiques” explicà el sentit fundacional d'aquell moment: “Fou sens dubte en aquesta ocasió que els catalans s’apassionaren per la bellesa de les grans mobilitzacions, per l’espectacular moviment de grans munions humanes. Les congregacions d’homes vibrant amb un sol entusiasme vigorós, deu trobar en un sentit artístic recòndit en nosaltres, alguna disposició propícia i plena de favor. Des d’aquell dia hom organitzarà molts altres actes així: per demanar el port franc, en favor de la Mancomunitat, i celebrant la vinguda de la República, i per tants d’esdeveniments com van assenyalant les fases amb què el nou règim es descabdella. Pocs pobles amen tant com el nostre de reunir-se, de fer mítings ‘monstres’, d’oir retòrica pública, de desfilar en atapeïdes manifestacions.”

Manifestació per la Solidaritat Catalana. Ilustració Catalana, 27 de maig de 1906. Portada (AHCB)

Els fotògrafs i els setmanaris gràfics van tenir un destacadíssim paper en l'èxit d'aquelles successives convocatòries. Les fotografies publicades per Alessandro Merletti, Frederic Ballell, Enric Castellà, Adolf Mas i Josep Brangulí −el bo i millor dels primers repòrters en actiu−  a Ilustració Catalana, Cu-Cut!, L'Esquella de la Torratxa o La Tralla, entre d'altres, van suposar un impacte propagandístic sense precedents, que de retruc va donar un impuls quasi definitiu al naixent ofici de fotoperiodista.

Ja fossin mítings, celebracions o manifestacions, les aglomeracions humanes, ajudaren als fotògrafs a superar els constrenyiments del pictorialisme i la imatge estàtica. El moviment entrava en escena. A les pagines dels setmanaris aparegueren les primeres cròniques gràfiques seriades, més properes al relat cinematogràfic. I els líders polítics, per exemple, deixaren de ser mers retrats enaltidors. A partir d'aquells episodis, van començar a ser “humanitzats” a peu de carrer, en actituds dinàmiques, gesticulant, o rodejats per la massa.

Manifestació per la Solidaritat Catalana. Postal de Lluis Girau Iglesias. (AFB)

Manifestació per la Solidaritat Catalana. Ilustració Catalana, 27 de maig de 1906, interiors. (AHCB)

COPS DE GENT DAVANT LA CÀMERA

Andrés Antebi, Teresa Ferré, Pablo González

COPS DE GENT DAVANT LA CÀMERA