Fotografia a Catalunya
Menú
×

PREÀMBUL

«La naturalesa ontològica de la fotografia la converteix en una preciosa font civil, perquè el que s’hi troba inscrit és sempre excessiu  en relació amb cadascuna de les representacions que, a cada una de les parts, li agradaria imposar.»

Ariella Azoulay1

«La suposició ontològica que la fotografia és un esdeveniment de trobada es converteix en la suposició civil que permet al ciutadà-espectador negar-se a reconèixer els límits del camp de visió parcial produït per aquells amb el poder de denegar l’accés a les fotos, sigui un interrogador de Shabak o Lanzmann, que va declarar que destruiria les fotos de cambres de gas en el cas que en trobés alguna.»

Ariella Azoulay2

 

Aquest text complementa i desenvolupa algunes de les idees plantejades en el projecte curatorial portat a terme per a l’exposició Fotografies com a espai públic. Col·lecció Nacional de Fotografia. Generalitat de Catalunya.3 Abans de centrar-nos en les reflexions que proposa l’exposició, explicarem breument en quin context sorgeix i la plataforma des de la qual es donen a conèixer les obres que la integren.

Creada amb l’objectiu d’assegurar que les expressions fotogràfiques més significatives puguin ser valorades i protegides, la Col·lecció Nacional de Fotografia de la Generalitat de Catalunya ha estat un dels eixos principals del Pla Nacional de Fotografia, iniciat el 2014. Oferir un major coneixement d’aquest mitjà tan omnipresent però tan sovint relegat de les col·leccions catalanes no és, tanmateix, un propòsit recent. Aquesta aspiració ja havia estat evocada en les discussions mantingudes a les Jornades Catalanes de Fotografia celebrades el 1980 i es va manifestar també amb la creació de la Primavera Fotogràfica l’any 1982.

La decisió de cuidar la presència de l’obra fotogràfica a la Col·lecció Nacional de Fotografia Històrica i Contemporània de Catalunya, integrada al Fons d’Art de la Generalitat, fou també molt defesa tant per David Balsells —que va exercir un rol fonamental des del Centre d’Art Santa Mònica i, més tard, des del Museu Nacional d’Art de Catalunya— com pel sector de professionals vinculats a l’àmbit fotogràfic que, amb el pas dels anys, no han cessat de reclamar-ne la importància amb cada vegada més urgència. No obstant, des de mitjan dels anys noranta, la política d’adquisicions va deixar d’aplicar-se de forma regular. La creació de Pla Nacional de Fotografia hauria ara d’assegurar que en els propers anys aquesta tasca imprescindible pugui dur-se a terme sense tants obstacles.

 

1. AZOULAY, Ariella. «Al·legacions d’emergència: tres arguments sobre l’ontologia de la fotografia», a VICENTE, Pedro (dir.). Instantànies de la fotografia. Tarragona: Arola Editors, 2009, p. 96.

2. Ibíd., p. 91.

3.http://artssantamonica.gencat.cat/ca/detall/Fotografies-com-a-espai-public.

Fotografies com a espai públic

Marta Dahó

Fotografies com a espai públic