Fotografia a Catalunya
Menú
×

9. MARTÍ LLORENS

Enderroc final d‘un edifici ferroviari a l’avinguda d’Icària 6-8, Barcelona, agost, 1987 – 1989 ©Martí Llorens.

Des de la seva invenció, la possibilitat de fixar un instant en una superfície mitjançant un dispositiu tècnic va propiciar la idea que la seva mecanicitat podria atorgar al significat de la fotografia resultant una indiscutible estabilitat semàntica, raonament a partir del qual es van desenvolupar els discursos entorn de la seva capacitat documental. Potser per això, vistes com a empremtes d’un moment irrepetible, les fotografies són habitualment interpretades com a sinònim de quelcom conclòs, tancat: l’autèntica representació «d’allò que ha estat». No obstant, l’inexorable pas del temps no hauria d’impedir apropar-nos a les fotografies com a superfícies que, en realitat, mai han estat del tot fixes, en estar sempre obertes a noves possibles interpretacions.

Martí Llorens, Enderroc final d‘un edifici ferroviari a l’avinguda d’Icària 6-8, Barcelona, agost, De la sèrie Poblenou, 1987 – 1989.

 

 

La nominació de Barcelona com a seu dels Jocs Olímpics de 1992 va comportar reestructuracions urbanes dràstiques. Un dels projectes de més envergadura es va dur a terme al front litoral, a la zona del barri del Poblenou, en el sector articulat per l’avinguda d’Icària. Fa exactament trenta anys, Martí Llorens va decidir narrar la desaparició d’aquesta zona i el seu llegat arquitectònic amb una senzilla càmera estenopeica. La sèrie anomenada Poblenou la conformen un centenar de peces. Els llargs temps d’exposició necessaris per fotografiar amb aquesta càmera li van permetre copsar allò que no es pot veure a simple vista. En la seva mutació, els edificis esdevenen transparents anunciant el seu nou estatus, del qual només quedarà vestigi a través del registre fotogràfic i la veu dels qui ho van viure. Si, com argumenta Joan Fontcuberta, les càmeres són màquines del temps, la de Martí Llorens converteix en una ruïna fantasmal allò que estava passant davant seu en temps real: desaparicions que en poc menys de dos anys van determinar dràsticament el present i el futur de la ciutat. 

Fotografies com a espai públic

Marta Dahó

Fotografies com a espai públic