Fotografia a Catalunya
Menú
×

12. XAVIER RIBAS

LC (22 imatges) 2002-2003 © Xavier Ribas.

Per què la sacsejada que provoca aquesta nova definició de fotografia com a esdeveniment col·lectiu és tan important? Si en un primer moment pot semblar que l’enfocament és tan inclusiu que no proporciona un apropament més exacte al tema que ens ocupa, finalment la seva proposta suposa una contribució radical perquè implica la devolució d’una potencialitat civil i política que la fotografia ha tingut des dels seus inicis però que no sempre ha pogut exercir. No ens referim aquí al contingut polític dels temes que toquen determinades obres fotogràfiques, sinó al posicionament vital que suposa cada treball. Si la imatge fotogràfica ha provocat molts dubtes en aquest sentit, Ariella Azoulay obre vies de comprensió molt necessàries.

Xavier Ribas, LC (22 imatges) 2002-2003, Museu d’Art Contemporani de Barcelona Dipòsit de la Generalitat de Catalunya. Col·lecció Nacional de Fotografia.

 

 

"LC és un barri situat al marge, entre dues ciutats, al qual s’arriba travessant ponts i túnels, per sobre o per sota de dues autopistes, un riu i una via de tren. En certa manera és una illa, un espai frondós en l’imaginari d’una infància qualsevol. El destí d’aquest barri es va escriure en un pla urbanístic l’any 1859, que va designar el lloc dins dels límits d’un parc metropolità a la vora dreta del riu. Aquesta utopia burgesa, projectada sobre uns terrenys agrícoles en una època d’industrialització incipient, va fracassar reiteradament en l’intent d’esdevenir una realitat. El «gran bosc» que mai no va ser ha mantingut el barri en un estat de setge durant un segle i mig, captiu entre la indefinició del canvi i la desaparició, negligit per les autoritats complaents i arrasat per riuades i heroïna. Com és el cas de molts territoris de frontera, la construcció ha pres l’aparença de la demolició. LC és avui un espai invisible, desconegut per a la majoria dels habitants de les dues ciutats que el flanquegen amb l’excepció dels promotors, els residents i alguns activistes locals, amb una vegetació desbordada abans del moment de l’extinció final, a més d’un grapat de tallers mig enrunats, unes quantes famílies que es resisteixen al desnonament, una plaça triangular i un arbre de Nadal".  (Xavier Ribas, 2003)

 

Fotografies com a espai públic

Marta Dahó

Fotografies com a espai públic