Fotografia a Catalunya
Menú
×

6. ANNA MALAGRIDA

De la sèrie Point de vue, 2007, © Anna Malagrida

Convertir la fotografia en objecte d’estudi per analitzar-ne en profunditat totes les vessants no és, doncs, una tasca fàcil. Sobretot si tenim en compte que el dispositiu fotogràfic és cada vegada més omnipresent i que, en molts sentits, ha modulat la nostra manera de ser i de mirar. Molts dels artistes que han desenvolupat la seva obra a partir d’aquest qüestionament fonamental ho han fet confrontant directament algun dels aspectes que defineixen la fotografia i en pauten els discursos: s’han interrogat sobre la seva presumpta neutralitat, el seu potencial revolucionari o respecte a aquell llindar invisible que separa allò que s’esdevé davant de la càmera del que succeeix darrere d’ella.

Anna Malagrida, De la sèrie Point de vue, 2007, Museu d’Art Contemporani de Barcelona, Dipòsit de la Generalitat de Catalunya. Col·lecció Nacional de Fotografia

 

 

Point de vue és un joc de paraules que en francès significa a la vegada «punt de vista» i «vista nul·la», la visió i la seva absència, una idea i el seu contrari, i alhora també fa referència al terme utilitzat per Niépce per fotografiar el natural. El projecte fotogràfic es va portar a terme en un centre de vacances situat a prop de la frontera francesa, al Parc Natural del Cap de Creus, poc abans de la demolició. Estrictament documental i al mateix temps deliberadament pictòric, Point de vue és una mena de catàleg de finestres del centre, cegades durant el procés de destrucció. La finestra, recoberta de pintura blanca i dels signes inscrits pels transeünts, es converteix en frontera i ens impedeix veure el paisatge, l’altre costat on hi ha el mar, frontera també imprecisa entre dos estats.

Fotografies com a espai públic

Marta Dahó

Fotografies com a espai públic