Fotografia a Catalunya
Menú
×

8. FERRAN FREIXA

Gran Teatre del Liceu. Després de l’incendi, Barcelona, 1994,©Ferran Freixa.

Si la fotografia s’ha convertit en una presència tan quotidiana a les nostres vides i ens hem acostumat a considerar que, per les seves característiques tècniques, sol representar allò que hi ha davant l’objectiu, el pensament crític de molts autors ha permès justament posar en evidència els límits de la seva suposada transparència: la possibilitat d’intervenir-la, recordant-nos quins perills suposa l’oblit d’allò que posa en joc una càmera.

Ferran Freixa, Gran Teatre del Liceu. Després de l’incendi, Barcelona, 1994.

Ferran Freixa, Gran Teatre del Liceu. Després de l’incendi, Barcelona, 1994.

 

 

 

"El 31 de gener de 1994 jo era al barri del Raval, fotografiant el CCCB. Eren quarts de dotze d’un matí molt clar. De sobte, mentre estava treballant als interiors de l’edifici, la llum es va tenyir d’un estrany color taronja. Una gran columna de fum cobria la llum del sol. Allò em va inquietar molt. Al cap de poca estona vaig saber que hi havia un incendi al Gran Teatre del Liceu. Em varen passar moltes coses pel cap i pel cor. Tots els records, totes les músiques, tots els racons, totes les olors, absolutament tot em va sorgir en un instant. Coneixia el Liceu pam a pam. L’havia fotografiat a fons quatre anys abans, el 1990. Des d’aquell dia, la meva única obsessió va ser entrar dins el teatre i fotografiar tot allò que el foc havia deixat. Això no va ser possible fins als mesos de març i abril. Va ser aleshores quan, en entrar-hi, vaig tenir una de les impressions més fortes de la meva vida. El meu treball va esdevenir més propi d’un arqueòleg. Ben mirat, la fotografia té bastant a veure amb l’arqueologia. Ara ja no queda res, tot ha passat a la història i ja s’està reconstruint un nou teatre". Ferran Freixa. (Fragments extrets del catàleg Ferran Freixa. Gran Teatre del Liceu. El foc, darrer acte, Barcelona: Palau de la Virreina, Institut de Cultura. Ajuntament de Barcelona, 1996)

Fotografies com a espai públic

Marta Dahó

Fotografies com a espai públic