Fotografia a Catalunya
Menú
×

Km 0

Barcelona, 1964. L’ombra de l’obelisc marca l’hora. M’ofusco amb la llum però obro pas cap avall. Creuo uns quants carrers empedrats per on circulen cotxes de cavalls i els darrers models d’automòbil. M’afanyo per agafar un d’aquests autobusos de dues plantes que serveixen la ciutat. Em porta per amples carrers principals. No sé on baixar, gaudeixo de la bullícia de la ciutat des de la finestreta.

Davant d’una botiga, m’emociona la mirada d’un nen fascinada amb el globus que porta a les mans. Baixo. La mirada fixa, no es desvia. Ell inert, boca entreoberta. Camino per carrers estrets i faig lliscar la mà per edificis de pedra. Passat tàctil. Passat imatge, encara present. Percebo la torre dreta de Santa Maria del Mar entre els edificis de dos carrers, m’hi apropo. Quatre cistells de castanyes portava un home en braços. Un altre, movia quaranta-tres caixes de fusta en un carro amb una corda. Per allí s’hi endevinava algun mercat.

 

Barcelona Blanc i Negre

Xavier Miserachs

Aymà Editora, 1964 / Editorial Electa, 2003

27 x 29 cm, 256 pàgines

Edició de 3.500 exemplars (1a edició)

 

Miserachs revela una Barcelona molt allunyada de les versions monumentals, apologètiques i turístiques, que tant l’interès anomenat patriòtic com comercial aconsellen. La seva visió fuig de la complaença i és plena de contrastos colpidors, de notes patètiques, i respira una cruesa no sempre còmoda. Però l’espectador d’aquest llibre no deixarà d’adonar-se que el seu autor és un ciutadà perdudament enamorat de Barcelona. Per la meva banda declaro que he descobert tendresa i emoció en moltes d’aquestes imatges, veritables poemes en blanc i negre.

Joan Oliver, pròleg del llibre

 

Barcelona Blanc i Negre es publica al 1964 i és la principal obra de Xavier Miserachs (1937–1998). Després d’haver fet més de 7.000 fotografies, entre 1962 i 1964, s’edita aquest volum en català, castellà i francès (en edicions independents) que inclou 371 fotografies de Miserachs, textos de Josep Maria Espinàs i un pròleg de Joan Oliver.

El Centre d’Estudis i Documentació del MACBA posa a disposició les fotografies de Barcelona Blanc i Negre en aquest Flickr: més informació>

A més, tot l’Arxiu Miserachs es pot consultar en aquest web: més informació>

Recomano també la recent publicació Miserachs Barcelona (RM Verlag i MACBA, 2015), que ret homenatge a Miserachs i al seu Barcelona blanc i negre, editada amb motiu de l’exposició homònima al MACBA a l’any 2016. Aquí l’enllaç per veure aquesta edició: més informació>

 

Esquivo els vianants que omplien tot el carrer Ferran. La gent més autèntica me la trobo al Barri Xino. Una novia en fuga –vull pensar– i nens que corren d’una banda a l’altra. Una nena portava tantes serpentines en braços que es tapava tot el cap i gairebé no s’hi podia veure, però se la veia feliç. Confeti pel terra. Més enllà, habitacions tot confort a 10 pessetes. La companyia, al carrer. Lagartas al sol. Izas, rabizas, colipoterras, hurgamanderas y putarazanas, diria Cela. Es notaven les corbes, les buscaven. Tot i que negociades.

 

Joan Colom: Raval

Joan Colom

Steidl Verlag, 2006

20,5 x 24,5 cm, 135 pàgines

 

Joan Colom (1921–2017) s’endinsava d’amagatotis al Barri Xino de darreria dels anys cinquanta i principis dels seixanta amb la seva càmera: “per a mi era bàsic fotografiar sense mirar el visor”, deia, en un intent de “descriure un barri, un entorn, amb un esperit de fidelitat respectuosa”. Així enregistrà el Raval d’aquells anys, els seus carrers i personatges, de la manera més propera i espontània que ell concebia. Només una part d’aquest conjunt de fotografies va ser seleccionada per Camilo José Cela per il·lustrar el seu llibre Izas, rabizas y colipoterras: drama con acompañamiento de cachondeo y dolor de corazón, publicat a la col·lecció Palabra e Imagen, de l’Editorial Lumen, l’any 1964. Eren fotografies que reflectien el món de la prostitució al Raval i que acompanyaven els seus textos en una narrativa precisa. Però el Raval de Colom era més que això i posteriorment ha estat recuperat el llegat fotogràfic d’aquells carrers que albergaven tota mena de vida. El llibre Joan Colom: Raval és un exemple d’aquesta diversitat i de la mirada de Colom. En aquesta publicació, hi podem trobar les famoses fotografies que il·lustren el llibre Izas, rabizas y colipoterras… amb altres instantànies del fotògraf que solia dir “jo faig el carrer”.

Joan Colom: Raval va ser editat amb motiu de l’exposició Joan Colom – Raval, a la Fondation Henri Cartier-Bresson (París, 2006) i al Museum Folkwang (Essen, 2006), en col·laboració amb la Fundació Foto Colectania.

Recomano, a més, el llibre Izas, rabizas y colipoterras: drama con acompañamiento de cachondeo y dolor de corazón, de Camilo José Cela, amb fotografies de Joan Colom (Editorial Lumen, Colección Palabra e Imagen, 1964), i la lectura de l’entrada dedicada a aquest llibre escrita per Javier Ortiz-Echagüe, a Fotos & libros: España 1905-1977.

 

Passant per La Paloma, un besllum de futur. Els balls deixaran pas als pugilistes que suen entre cordes. Entrenaments i apostes en el passat. El futur: desplaçat, perifèric. Els cops i els cossos es mouen en silenci, en un clarobscur coreografiat. El negre de la sala es confon amb la nit a fora. Uns quants carrers més avall, a la Bodega Bohemia, la nit s’eixamplava i els personatges canviaven la realitat per la ficció. Una copa a la barra per entaular una conversa i acabar-la a El Molino, envoltat d’amics desconeguts, de matinada.

 

Soul Round

Núria Martinez Seguer

Galeria H20, 2012

15 x 20,5 cm, 40 pàgines

Edició de 5 exemplars signats i numerats

 

A Soul Round, persones, entorns i atmosferes transmeten dinàmiques interiors que l’artista desvetlla. Si la força del seu treball és sempre un misteri, també ho és saber per què uns homes combaten a un quadrilàter i s’integren en la societat mitjançant el combat. Amb la seva gran cultura de voyeur de l’art de boxejar, Seguer es mou en una terra de ningú i en un món d’homes que cap altra fotògrafa ha sabut captar amb tanta profunditat. La seva mirada coincideix amb la seva intenció crítica. Crits, cops, dolor i suor són més implícits que explícits, sense entrar mai en el cos a cos. Es percep que la commouen les contradiccions de la dialèctica dels punys, quasi com una religió o una expiació de la condició humana. L’home que boxeja no és una figura ideal, sinó un magma que Seguer tradueix en passió. La galeria humana de Soul Round no són les joguines trencades del tòpic, sinó joguines passives d’un crit que comença quan el púgil surt al ring i no calla fins que guanya o és vençut.

Joaquim Roglam, fragment d'Ànimes de combat

 

A més del llibre, Núria Martinez Seguer ha desenvolupat el projecte en format audiovisual: més informació>                                                                                                                                     

 

Colita

Colita

Editorial RM, Fundació Catalunya-La Pedrera, 2014

19 x 27 cm, 184 pàgines

 

Colita ha publicat diversos llibres de fotografia, en molts casos en col·laboració amb altres fotògrafs, com ara Miserachs i Oriol Maspons, en els quals podem veure el retrat d’una Barcelona canviant des dels anys seixanta. El llibre Memòries de Barcelona (Lupita Books, 2008) és un bon compendi que recull una selecció d’aquesta imatge de ciutat produïda per Colita, amb els seus personatges irreverents i la seva manera de disparar. Aquest llibre mostra, juntament amb fotografies de Xavier Miserachs i textos d’Oriol Bohigas, Teresa Gimpera, Anna Maria Moix i Beatriz de Moura, un recorregut documental per una ciutat en profunda transformació. La publicació Colita (Editorial RM, Fundació Catalunya-La Pedrera, 2014), editada amb motiu de l’exposició Colita, ¡porque sí! l’any 2014 a La Pedrera, ja repassa la carrera de la fotògrafa a través de les seves imatges de Barcelona.

A més d’aquests llibres, ens podem apropar a les imatges de Barcelona de l’autora a través de la seva pàgina web: més informació>  on trobarem algunes fotografies de El Molino i de la Bodega Bohemia.

 

Arribo al Port Vell. Veig un tràfec d’embarcacions i de gent. Vaixells atracats als molls, per a càrrega i descàrrega de mercaderies que abastiran la ciutat, però també per ser reparats o per transportar la gent. Camino una mica pels voltants i em trobo amb un grup de pescadors que recullen les xarxes plenes després de la feina. Més endavant, al Moll de Pescadors mateix, una senyora i altres pescadors, algun aprenent també, reparen xarxes ja malmeses per l’ús. Passo pel davant de turistes que baixen d’una embarcació i em decideixo a pujar en una Golondrina que es passeja per les aigües del port i m’ofereix vistes de tota la Barceloneta, amb les seves casetes i petits bars, i després la platja, on veig uns quants pescadors de canya ocasionals.

 

Una visió del Port. Barcelona 1980

Xavier Martí Alavedra

The Private Space Books, 2012

20,5 x 23 cm, 128 pàgines

Edició de 500 exemplars

 

La primera vegada que vaig introduir-me al Port de Barcelona vaig descobrir un indret on em sentia lliure, i que en certa manera em permetia fugir de la ciutat i em donava la possibilitat de divagar a la recerca de nous espais fins aleshores desconeguts.

En aquell moment no em plantejava res més que anar desenvolupant i coneixent el llenguatge fotogràfic. Amb el pas del temps, intuïtivament prenia consciència d’estar creant un testimoni documental de l’estat del Port de Barcelona d’aquella època. Mentre que era conscient que s’arribaria a produir la transformació del port, no imaginava què esdevindria de les meves fotografies ni com el pas del temps conservaria una realitat passada, passat que avui es manté gairebé d’una manera difusa a la meva memòria.

Xavier Martí Alavedra, introducció del llibre

 

Una Visió del Port. Barcelona 1980 recull una sèrie de fotografies que mostra com era el Port de Barcelona en la dècada anterior a les transformacions realitzades amb motiu dels Jocs Olímpics de 1992. Des d’una perspectiva humanista, Martí Alavedra retrata el comportament de la gent en aquest espai social i professional. L’autor recupera dels seus arxius una sèrie de negatius mai revelats abans i desvela uns espais que encara poden ser reconeguts, perquè formen part del paisatge portuari actual, i d’altres que simplement han quedat en el passat de la façana marítima de la ciutat, transformats en el seu moment després de quatre dècades de règim franquista.

 

La distància em fa pensar en la ciutat com un escenari. Un lloc on moltes històries poden succeir, reals per descomptat, però també el teixit per a molta imaginació. M’imagino una ciutat sinistra, fosca, plena de personatges, llocs i accions que es connecten i es defugen. Un detall, un color, una forma ens fan passar d’una situació a l’altra, d’un temps a un altre. No existeix la linealitat i tots parlen alhora, quan parlen. El silenci i la llum són necessaris per entendre la polifonia i la morfologia (biològica, lingüística, geogràfica). Veig una Barcelona negra que, com el paper de diari, embruta les mans. Una Barcelona del passat, potser. O del post-tot.

 

Blackcelona

Salvi Danés

Dalpine, 2015

18,8 x 14,8 cm, 128 pàgines

Edició de 500 exemplars

 

M’hi trobo bé aquí, en aquesta ciutat.

Sóc en plena selva. Un dur bosc

de ciment amb coves de maons

on éssers mesquins i covards

s’amaguen amb els seus béns més preuats.

J. M. Fonollosa, Ciudad del hombre: New York

 

Tota gran metròpoli és un entramat formidable, un garbuix tentacular, una polifonia ensordidora on el que és evident a plena llum del dia amaga els seus trets més obscurs, la seva cara més sinistra i els nombrosos detalls d’angoixa, soledat i fracàs. Blackcelona traça un recorregut pels tons més grisos d’aquesta policromia urbana, guiant-nos a través del clarobscur que planeja sobre la morfologia mateixa de la ciutat i els éssers que l’habiten. Les seves imatges componen un relat on se suggereix una línia argumental de la primera a l’última fotografia però, més que establir una narració unívoca, pretén convidar a una experiència; una aventura estètica servida amb l’amaniment del grotesc, de l’obscur, de l’ocult...

Salvi Danés

 

Territoris de paper

Pedro Torres

Territoris de paper