Fotografia a Catalunya
Menú
×

Km 115 ~ 690

Començo a albirar la costa. La Costa Brava. Una costa d’immensa bellesa natural, que es va transformant profundament amb el desenvolupament del turisme i les noves construccions. Faig parada a diferents pobles. M’estiro a la platja, escolto un grup d’amics amb la guitarra al fons, m’apropo a menjar a qualsevol llotja. Potser acabi ballant o ajudant uns pescadors. O comprant-me un bitllet per a un creuer o per anar a veure els toros; els venen tots dos a les mateixes taquilles a la platja. En tot cas, la modernitat no s’atura, i aviat l’asfalt arribarà cada vegada més a prop de les costes, portant fonaments per a noves cases.

 

Costa Brava Show

Xavier Miserachs

Editorial Kairós, 1966

22,5 x 27 cm, 184 pàgines

Edició de 3.000 exemplars

 

 [...] Avui l’autocar, el cotxe utilitari i la civilització del consum han canviat la faç de la Costa Brava. Roca a roca, pi a pi, estrella de mar a estrella de mar, la multitud europea s’ha anat apropiant del lloc, i és aquesta mateixa multitud la que s’ha convertit en un espectacle ja tan important com el sol, el cel o la vegetació. Nosaltres, com al llindar d’una revetlla marina, els convidem a entrar: passin, senyores i senyors. Està a punt de començar el COSTA BRAVA SHOW.

Manuel Vázquez, Peter Coughtry

 

A l’any 1958, Xavier Miserachs (1937–1998) inicià un projecte fotogràfic sobre la Costa Brava. El resultat es va materialitzar en un registre visual de gairebé 4.300 imatges sobre la vida en aquesta zona, durant l’època en què s’estava transformant profundament per causa de l’emergència del turisme. Aquest treball es prolongà fins al 1966, any en què l’editorial Kairós va publicar el llibre Costa Brava Show, que recollia una selecció de 155 fotografies de Miserachs i textos de Manuel Vázquez i Peter Coughtry.

La selecció que podem veure en aquest Flickr més informació>, realitzada per l’equip del Centre d’Estudis i Documentació del MACBA, inclou gran part de les fotografies publicades a Costa Brava Show, i també d’altres que no es van publicar en aquella edició. Recomano, també, la lectura de l’entrada dedicada a aquest llibre, escrita per Laura Terré, a Fotos & libros: España 1905-1977.

 

Torno a l’asfalt per continuar el viatge: la carretera. Aquest espai de pas ràpid, on el temps és elàstic. No fer res, esperar, dins d’un cotxe en moviment no és el mateix que esperar a la banda de fora, al costat de la calçada. Tot el dia. L’espera. Però finalment algú pararà i llavors les dues esperes trobaran un lloc on suspendre’s momentàniament. Aquest joc entre l’espera i el corredor dibuixa tot un mapa, que persegueixo entretingut i sense adonar-me’n arribo fins al Llevant.

 

The Waiting Game

Txema Salvans

RM Verlag, 2013

33 x 24,5 cm, 88 pàgines

Edició de 2.000 exemplars

 

The Waiting Game recull la sèrie fotogràfica que Txema Salvans va realitzar durant sis anys al llarg de la costa mediterrània espanyola. Es tracta d’un quadre encertat sobre la necessitat i el desig, on concepte i plasticitat encaixen perfectament. L’essència del seu treball rau en l’exploració de l’àmplia i variada paleta de conductes i anhels humans sovint sorprenents. En el seu recorregut, Txema Salvans fotografia en el seu context la prostitució que s’exerceix a la carretera: les cruïlles i les rotondes, els carrers sense sortida dels polígons, els vorals; espais que queden al marge de tot i que li serveixen com a marc escènic per mostrar una activitat tan sobreexposada com la prostitució.

 

Em fixo en detalls, d’aquí i d’allà. Començo a veure certa realitat invisible, una connexió subtil entre les coses. Un altre escenari se’m desvela al davant, ja no tan obscur com abans: brillant, clar, encegador a vegades. De sobte tot es torna a concentrar: carrers, gent, ports, platges, perifèria, cotxes i asfalt. Un esclat de color.

Una goma elàstica tesada que es dispara. A la cara.

 

El porqué de las naranjas

Ricardo Cases

MACK, 2014

14,7 x 18,7 cm, 128 pàgines

Edició de 3.000 exemplars

 

A primera vista, aquí i ara, hom pensaria que la realitat és un esdevenir caòtic i anàrquic. Un desastre sense cap ni peus, il·lògic i imprevisible. Si existeix una lògica, s’amaga rere una capa de banalitat tan gruixuda que la fa invisible. Tanmateix, en alguns instants puntuals, la vida es despista i es revela; l’autòmat mostra les seves entranyes i deixa fugaçment en evidència el seu mecanisme, la lògica del caos que ens ho explica tot.

En aquest nou treball, Ricardo Cases no documenta els símptomes superficials de la realitat, sinó que mostra el que té de no visible, de mecànic. Des del seu entorn més immediat, la fèrtil regió de Llevant, el fotògraf desvela els moments efímers que altrament passarien desapercebuts. Al carrer, es proposa fer visibles les lleis que regulen l’univers, provant de caçar les partícules elementals com si fos un físic nuclear intentant d’identificar el bosó de Higgs. Cases utilitza el paisatge com si fos un laboratori, un lloc en el qual aquests mecanismes es poden manifestar lliurament. El porqué de las naranjas no és, per tant, literalment, un retrat del Llevant. És un retrat de l’esperit del Llevant i per extensió de l’esperit de l’Espanya d’avui dia.

                        Luis López Navarro

 

Territoris de paper

Pedro Torres

Territoris de paper