El fons ingressà a l'Arxiu Nacional de Catalunya l'any 2010; aquest ingrés es va materialitzar en un contracte en comodat amb cessió temporal i exclusiva dels drets d'explotació de les imatges -signat a tres bandes entre l'ANC, la Fundació Miró i els hereus de Joaquim Gomis- el 22 de desembre de 2010.
Dates de creació: Final del segle XIX-1990
Dates d'agregació: 1914-1990
139 caixes de trasllat que contenen unes 70.000 imatges en múltiples formats; predominen els negatius blanc i negre 6x6. Inclou una col·lecció d'albúmines i una biblioteca especialitzada en fotografia.
El fons ha restat sempre a mans del productor en els seus domicilis. Durant els darrers anys el mateix fotògraf s'ha encarregat d'organitzar-lo.
Abast i contingut
Podem dividir la producció de Joaquim Gomis en dues etapes: una primera és la que realitzà entre la segona meitat de la dècada de 1910 i la de 1930. Predominen les que féu durant la seva estada laboral, amb l'empresa d'importació de cotó del seu pare, als Estats Units entre 1922 i 1925. Les fotografies preses durant aquesta etapa les féu amb una càmera anglesa Bush de plaques de vidre de 4,5x6 cm, que ell mateix es revelava i es feia contactes al sol. D'aquesta etapa són les fotografies realitzades a Houston, New Orleans, Louisiana i altres ciutats de l'estat americà de Texas; són gratacels, pous de petroli, carrers, etc, que li obren a Joaquim Gomis noves perspectives que no tenia a Barcelona i comença a jugar amb composicions que recorden a la "nova visió" per la utilització de picats i contrapicats; també destaquen una sèrie realitzada durant el viatge d'Anglaterra a Nova York a bord del transatlàntic Mauretania l'any 1923; es tracta d'una composició de la xemeneia del transatlàntic, que ens recorda a l'estètica cubista.
Després de la seva estada a Anglaterra i Estats Units, torna a Catalunya. L'any 1928 viatge a París on farà una sèrie de sis imatges a la Torre Eiffiel. Aquest grup de fotografies seran un punt d'inflexió en la seva obra: comença a experimentar amb els zooms, les fragmentacions i els detalls; composicions que anys més tard desenvoluparà als fotoscops, i que recorden i connecten amb la "nova objectivitat".
Serà, precisament, a partir de la dècada de 1940 -i després de la seva experiència avantguardista viscuda a Barcelona els anys trenta- que Joaquim Gomis s'orientà definitivament cap a una fotografia moderna que jugarà amb els contrastos de la llum i de l'ombra per a posar de relleu a les persones i als objectes. La plasmació d'aquesta concepció creadora foren els fotoscops, que eren una seqüència ordenada de fotografies que, conjuntament, amb el seu amic Joan Prats van publicar en diverses editorials. Els format utilitzat serà el de 6x6 cm, fetes majoritàriament amb una càmera Rolleiflex. D'aquesta etapa són les sèries sobre Joan Miró, Antoni Gaudí, Eivissa o sobre el nu femení.
Per últim, el fons també integra 304 plaques de vidre de format 9x12 cm realitzades pel seu pare, Josep Anton Gomis Perales, entre 1905 i 1915. Són imatges familiars -moltes del propi Joaquim Gomis quan era un infant-; de Moià, on la família Gomis estiuejava; i d'un dels viatges a Estats Units que Joan Anton Gomis va fer per motius laborals, en relació als seus negocis d'importació i exportació de cotó.
Sistema d'organització
S'ha mantingut l'ordenació de les imatges feta pel fotògraf, i s'ha agrupat en les següents sèries:
A. Fotografies de Josep Anton Gomis i Perales
B. Fotografies de Joaquim Gomis i Serdañons
Condicions d'accés
Accés lliure a còpies (digital i contactes) i restringida a originals, segons normativa del centre.
Condicions de reproducció
Fons sotmès a la Llei de Propietat Intel·lectual. Els drets econòmics d'explotació, en concret els de reproducció, distribució, comunicació pública i transformació de tota l'obra fotogràfica del l'autor pertanyen als seus hereus fins que passin a domini públic. Temporalment, els hereus de Joaquim Gomis han fet una cessió exclusiva dels drets d'explotació de les imatges a la Fundació Miró, per tal que els beneficis puguin revertir en el tractament arxivístic del fons, conservat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
Instruments de descripció
Es conserven alguns instruments de descripció i altres material dels autors com llibretes de notes i índexs. Disponible en suport electrònic (Aplicatiu GANC: 9100 registres informàtics amb imatge associada).