Fotografia a Catalunya
Menu
×

El color dels daguerreotips

Daguerreotip col·lecció Duran, mNACTEC Núm. Inv. 2341. Fotografia: (c) mNACTEC

 

En aquest cas, el retrat juga amb un element tan habitual com la tauleta i potser algun altre mecanisme que s'intueix darrere de la seva petita figura i que segurament ajudava que la nena mantingués la posició durant el temps d'exposició. La imatge està magníficament il·luminada (acolorida) amb gran detall i realisme aplicant tons blaus, verds i grocs tant a la figura de la nena com a la tela que cobreix la tauleta on aquesta es recolza. La recerca realitzada sobre la col·lecció Duran sembla indicar que aquest daguerreotip podria haver estat realitzat per l'estudi Napoleón de Barcelona.

L’acoloriment dels daguerreotips

A partir de la invenció del procés del virat a l'or de les plaques per part d’Hippolyte Fizeau, en una data tan primerenca com el 1840, la superfície dels daguerreotips va guanyar estabilitat i va ser possible acolorir-los amb la finalitat de dotar-los encara d'un major realisme. Aquest procés es feia totalment de manera artesanal per algun retocador normalment especialitzat i amb formació artística, que sovint era miniaturista reciclat.


No obstant això, l’acoloriment dels daguerreotips no va ser immediat, i va suposar uns anys d’investigacions i recerques. Durant la dècada de 1840 es van portar a terme diverses proves per tal d’esbrinar les millors tècniques per aplicar el color. Les primeres proves amb pintures olioses no van ser reeixides, ja que es perdien tots els detalls i les gradacions de la imatge. 


Les següents experiències es van realitzar amb pigments secs i van ser molt més satisfactòries. A mitjan de la dècada de 1840 ja hi havia diverses variants de sistemes d’acoloriment altament satisfactoris que es basaven en l'aplicació de pigments en sec sobre la superfície de la placa processats amb fixadors com ara la goma aràbiga o d’altres com la gelatina.

 

A principis de la dècada de 1850 es van començar a comercialitzar estoigs complets per acolorir daguerreotips que contenien els pigments més habituals i totes les eines necessàries per a la seva aplicació. 

Estoig de retoc de la col·lecció Blanxart, Fotografia: Arxiu Fotogràfic de Barcelona (c) R. Torrella

Malgrat tot, no és estrany trobar daguerreotips acolorits per aficionats o fotògrafs sense coneixements en la matèria, amb resultats més aviat dubtosos.

mNACTEC Núm. Inv. 2325. Fotografia: (c) mNACTEC

A vegades, a més del daurat amb pigment sobre l’àrea de les joies, ens trobem que el retocador ha utilitzat un punxó per marcar lleugerament la superfície de la placa a fi de donar una petita sensació tridimensional en aquestes àrees de la imatge.

 

Detall ,superfície de la placa marcada amb punxó per destacar les joies, Núm. Inv.  2338 i 2368, mNACTEC, Fotografia: (c) mNACTEC

 

Bibliografia

BUERGER, Janet E. French Daguerreotypes. Chicago: The University of Chicago Press,  1989. 280 p. ISBN 0226079856

COE, Brian. Colour Photography : The First Hundred Years, 1840-1940. London: Ash & Grant, 1978. 144 p. ISBN 0904069249

FERGUSON, Sara H. “In Living Color: Process and Materials of the Hand Colored Daguerreotype”. A: The Daguerreian Annual, 2008. 7 p.

HENISCH, Heinz K.; HENISCH, Bridget A. The Painted Photograph 1839-1914 : Origins, Techniques, Aspirations. University Park: Pennsylvania State University Press, 1996. 252 p. ISBN 9780271015071

WALL, Alfred H. A Manual of Artistic Colouring As Applied to Photographs. London: Thomas Piper, 1861. 266 p.    

Traços de llum

Òscar González