Fotografia a Catalunya
Menu
×

El temps d’exposició i les seves conseqüències

Daguerreotip col·lecció Duran, mNACTEC Núm. Inv. 2306. Fotografia: (c) mNACTEC

 

Una característica de molts retrats fets amb la tècnica del daguerreotip i que podem apreciar en aquesta peça és una certa rigidesa corporal en els seus protagonistes, això es deu a la necessitat de mantenir fixa la postura del cos durant el llarg temps d'exposició que es necessitava per a la realització de les plaques. 

Els primers daguerreotips, atesa l’escassa sensibilitat de les plaques i la poca lluminositat dels objectius de les primeres càmeres, necessitaven un temps d’exposició que en funció de les condicions meteorològiques podia ser superior als 20 minuts. Amb aquestes condicions era impossible captar res que no estigués en repòs absolut, fet que impossibilitava obtenir retrats nítids.

Temps d’exposició: el retrat

Primer retrat: Robert Cornelius (autoretrat, 1839). Library of Congress (PD) Domini Públic

La necessitat de fer retrats va donar pas a una cursa tecnològica per tal d’escurçar el temps d’exposició, millorant les òptiques de les càmeres i la sensibilitat de les plaques, que va possibilitar t que el retrat es pogués obtenir amb una exposició per sota del minut des de principis de la dècada de 1840. Tot i aquesta reducció dels temps d’exposició, el fet de posar durant més d’uns quants segons sense moure’s continuava resultant un exercici d’una gran dificultat per als retratats. Aquest fet explica en part l’habitual ús de tauletes per recolzar el braç i assegurar la postura i també la utilitzacióde mecanismes externs que fixaven el cos i que eren convenientment dissimulats sota la roba o darrere la figura del retratat. 

El mal tràngol que suposava haver de posar per fer-se un daguerreotip va ser un motiu habitual de mofa a les seccions humorístiques de la premsa de l’època.

 

 Un dels mecanismes més freqüents per immobilitzar el cos durant la sessió fotogràfica era la cadira de daguerreotípia, que disposava d'un filferro a l'altura del cap per tal de fixar-ne la  posició.

Cadira de daguerreotípia, mNACTEC Núm. Inv. 3040. Fotografia: (c) mNACTEC

 

Bibliografia

BISBEE, Albert. The History and Practice of Daguerreotyping : Literature of Photography
Dayton: Claflin & Co, 1853. 53 p.

EREBOURS, Noel Paymal. A Treatise on Photography : containeing the latest discoveries and improvements appertaining to the daguerreotype. London: Longman, Brown, Green and Longmans,1843. 114 p.

HILL, Levi L. A Treatise on Daguerreoptype : The whole Art made Easy. Lexington: Holman & Gray, 1850. 46 p.

HUNT SNELLING, Henry. The History and Practice of the Art of Photography, Or, The Production of Pictures Through the Agency of Light : Containing All the Instructions Necessary for the Complete Practice of the Daguerrean and Photogenic Art, Both on Metalic Plates and on Paper. New York: G.P. Putnam, 1849. 144 p.  

 

Traços de llum

Òscar González