Pérez de Rozas
1893-1954
Biografia
Fotografia de grup: Joan Andreu Puig Farran, Carlos Pérez de Rozas i Manuel Azaña al balneari de Sant Hilari Sacalm. 13/08/1934. Autor: Pérez de Rozas
Carlos Pérez de Rozas Masdeu (Madrid, 1893 - Barcelona, 1954) és el fundador d'una de les nissagues de reporters gràfics que ha marcat la història del fotoperiodisme barceloní durant la major part del segle XX. Després de més de quaranta anys de fotoperiodisme, va morir mentre cobria l'arribada del vaixell Semiramis el 2 d'abril de 1954. Va començar a treballar a la premsa diària l'any 1912 i es va consolidar com a professional una dècada més tard, quan va rebre l'encàrrec de l'Ajuntament de Barcelona de documentar gràficament la remodelació de la muntanya de Montjuïc durant les obres que havien de culminar amb l'Exposició Internacional de 1929.
Durant la Segona República, amb la incorporació de Pepe Luis i Carlos -els dos fills grans-, l'activitat professional del patriarca es va convertir en el negoci familiar. Per sobre de la singularitat de l'autoria, van continuar firmant les fotografies amb el segell «Pérez de Rozas». A partir de 1932, aquesta firma va quedar vinculada a la Crònica Gràfica, i la iniciativa institucional de crear un arxiu fotogràfic sistemàtic i continu de la vida pública de la ciutat. El projecte va constituir l'embrió d'allò que, anys més tard, havia de ser l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona.
Entre 1936 i 1938, els Pérez de Rozas van treballar per la CNT-FAI documentant les conquestes revolucionàries i la vida a la rereguarda. Després de la guerra, paradoxalment, aquest fet no va ser un obstacle en el seu paper destacat com a reporters gràfics de la Barcelona franquista.
Font: Arxiu Fotogràfic de Barcelona.
http://arxiufotografic.bcn.cat/perezderozas/
Biografia
Fotografia de grup: Joan Andreu Puig Farran, Carlos Pérez de Rozas i Manuel Azaña al balneari de Sant Hilari Sacalm. 13/08/1934. Autor: Pérez de Rozas
Carlos Pérez de Rozas Masdeu (Madrid, 1893 - Barcelona, 1954) és el fundador d'una de les nissagues de reporters gràfics que ha marcat la història del fotoperiodisme barceloní durant la major part del segle XX. Després de més de quaranta anys de fotoperiodisme, va morir mentre cobria l'arribada del vaixell Semiramis el 2 d'abril de 1954. Va començar a treballar a la premsa diària l'any 1912 i es va consolidar com a professional una dècada més tard, quan va rebre l'encàrrec de l'Ajuntament de Barcelona de documentar gràficament la remodelació de la muntanya de Montjuïc durant les obres que havien de culminar amb l'Exposició Internacional de 1929.
Durant la Segona República, amb la incorporació de Pepe Luis i Carlos -els dos fills grans-, l'activitat professional del patriarca es va convertir en el negoci familiar. Per sobre de la singularitat de l'autoria, van continuar firmant les fotografies amb el segell «Pérez de Rozas». A partir de 1932, aquesta firma va quedar vinculada a la Crònica Gràfica, i la iniciativa institucional de crear un arxiu fotogràfic sistemàtic i continu de la vida pública de la ciutat. El projecte va constituir l'embrió d'allò que, anys més tard, havia de ser l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona.
Entre 1936 i 1938, els Pérez de Rozas van treballar per la CNT-FAI documentant les conquestes revolucionàries i la vida a la rereguarda. Després de la guerra, paradoxalment, aquest fet no va ser un obstacle en el seu paper destacat com a reporters gràfics de la Barcelona franquista.
Font: Arxiu Fotogràfic de Barcelona.
http://arxiufotografic.bcn.cat/perezderozas/
