Fotografia a Catalunya
Menú
×

Fons Gabriel Casas de l'Arxiu Nacional de Catalunya

Fons Gabriel Casas de l'Arxiu Nacional de Catalunya

Sobre la colección

1892-1994. 383 unitats d’instal·lació que contenen 20.653 unitats documentals, que corresponen a 21871 imatges (13.676  negatius  de diferents formats sobre vidre b/n, 5.914  negatius plàstics b/n, i 39 negatius plàstics color i 2.242 positius paper b/n) i 4 caricatures 1 m (5 unitats d’instal·lació) de documentació textual, paper. Inclou expedient de recuperació del fons, carnets, diaris, revistes, catàlegs i llibres de fotografia.

 

Gabriel Casas i Galobardes va néixer a Barcelona el 21 de desembre de 1892 i morí en aquesta ciutat el 14 de novembre de 1973. S’inicià de ben jove en el món de la fotografia, que coneixia per tradició familiar. Desprès d’una estada a l’Uruguai i l’Argentina, on treballà a casa d’un retratista, tornà a Barcelona on va obrir el seu propi estudi fotogràfic. Home inquiet, s’interessà ràpidament per les possibilitats que oferia el fotoperiodisme, en el qual s’inicià com a fotògraf esportiu. Entre 1929 i 1939 produí un gran nombre de reportatges d’altíssima qualitat que es publicaren en revistes i diaris com: L’Esport Català,  Diario Oficial  de la Exposición Internacional de Barcelona, Barcelona Grágfica, La Rambla, Mirador, Imatges, d’Ací i d’Allà,  La Vanguardia, S’Agaró i d’altres. Tanmateix treballà com a cartellista així com a diferents regidories de l’Ajuntament de Barcelona i per a diferents departaments de la Generalitat. Finalitzada la guerra va ser perseguit i empresonat i posteriorment es dedicà a la fotografia industrial i publicitària.

 

El fons Casas s’ha conservat en les diferents seus de l’estudi de l’autor. En primer lloc al carrer Escudillers, 5, després a Zurbano 3, d’aquí al seu domicili privat, i a un magatzem que li va facilitar l’Oficina de Turisme, al carrer Bailén 21,al ser confiscat l’estudi per la FAI. Aquí treballà fins a 1939, quan finalitzada la guerra el substituí pel taller de l’escultor Miquel Paredes al carrer Sant Pere més Alt, 43, i on  conservà la resta de l’arxiu després d’haver patit confiscacions i trasllats. Aquest fou el darrer destí fins i tot al traspassar el local a l’artista Robert Llimós. Bona part del fons (la major part de les plaques de vidre conservades), van romandre en aquestes instal·lacions i des d’aquí ingressaren a l’Arxiu Nacional.

 

Seguint la voluntat de l’autor expressada abans de la seva mort, el 28 de novembre de 1995 es signà donació en clàusula suspensiva del fons Gabriel Casas a favor de la Generalitat per part de la seva filla i hereva i  de Robert Llimós. La documentació ingressà a l’ANC en tres grans lots diferents. El 31 de maig de 2001 es signà nou conveni de donació on s’afegien nous lots de documentació conservats al domicili privat, així com la cessió de la titularitat sobre els drets després de la mort de la titular. L’any 2008 s’afegí un nou ingrés amb material de caire privat, algunes caricatures del fotògraf i reproduccions de material conservat a la Biblioteca Nacional de Madrid.

 

Constitueixen el fons  més de 20.000 imatges (positius i negatius), part important de tota la producció de l’autor, que han estat conservades per la família així com per l’artista Robert Llimós, el qual va traspassar l’estudi d’en Casas on es trobava instal·lat bona part d’aquest material. La part restant es va perdre durant els diferents trasllats que va patir el fons així com durant la guerra civil i al finalitzar aquesta, quan varen ser decomissades un gran número de fotografies.


 

El fons s’ha classificat en dotze grans grups segons les activitats i encàrrecs de l’autor: 1) Exposició Universal; 2) Esports; 3) Espectacles; 4) Fets polítics; 5) Generalitat de Catalunya; 6) Ciutat de Barcelona; 7) Catalunya i resta de l’estat Espanyol; 8) Belles Arts; 9) Publicitat; 10) Retrats i llars de famílies i clients; 11) Personatges de la política, cultura i esport; 12) Reportatges.

 

Accés lliure a còpia microfilmada i a còpia digitalitzada. Accés restringit a originals.

 

Fons sotmès a la Llei de Propietat Intel·lectual. Els drets d’explotació  pertanyen a la filla i hereva i passaran per cessió exclusiva a la Generalitat a la mort d’aquesta. En concret es tracta dels drets de reproducció, distribució i comunicació pública sense límit de temps i àmbit territorial i fins que passin a domini públic l’any 2.054.

 

Disponible en suport electrònic (Aplicatiu GANC-Imatges: 20.653 registres informàtics amb imatge associada). Consultable en línia.

 

Es conserven alguns originals a la Biblioteca Nacional de Madrid i a l’Arxiu de l’Ajuntament de Barcelona. Resta pendent una recerca acurada en els fons de l’Archivo General de la Guerra Civil a Salamanca i a l ‘Archivo de Alcalà, on sembla que podriem localitzar el material decomissat al finalitzar la Guerra Civil. Es troben alguns positius dins de l’expedient de la causa sumari contra Gabriel Casas, a l’Arxiu del Govern Militar de Barcelona.


Còpies localitzades en arxius privats, públics i a editorials.