Babá Khumu Ta Tá – Rut Panusé.

En un temps definit per la hiperconnectivitat i l'acceleració tecnològica, Rut Panusé va optar per aïllar-se. Envoltada de la natura en una petita i inhabitada illa de Suècia, no només va poder alliberar-se de les convencions normatives que regeixen el temps lineal, sinó que l'experiència li va permetre estudiar la interacció entre l'energia i la matèria; entre la llum i els organismes. Allà va poder aturar-se a entreveure com els rajos del sol que incideixen en troncs i branques són processats pels arbres amb l'objectiu de prolongar la seva pròpia existència. Un dels processos tecnològics potser mes simples, però que entitats tan diverses com plantes, màquines i éssers humans compartim d'igual a igual.

L'experiència d'aquesta nova lògica assolida, la va recrear per mitjà d'assajos controlats que van donar com a resultat una sèrie d'imatges de certa ingravidesa sostinguda, d'equilibri sobri però durador. Una harmonia dinàmica per a la qual va ser necessari unir processos de treball que van des de l'escriptori físic fins al digital.