Michele Curel (Nova York, 1958). Comença a fer fotos de viatges fent servir una Kodak Instamatic durant les sortides pels Estats Units amb els seus pares. L'any 1971 es trasllada a Barcelona amb la seva mare, i continua fent fotos, sobretot retrats als seus companys de batxillerat a l'American School of Barcelona. Es tracta de fotografies que apareixeran en forma d'anuari, que en aquells temps era més aviat hippy.
Estudià Periodisme a la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona. Allà començà a treballar també en diferents mitjans de comunicació, radio, televisió i fotografia. En aquesta època es dedicà a la fotografia, sobretot fent entrevistes vinculades al món de la música rock, les quals eren publicades en revistes underground tals com: "Star" i "Vibraciones". En aquesta darrera, s'hi editaren principalment retrats i concerts seus. Michele Curel esdevingué de les poques dones fotògrafes als concerts de la ciutat a principis dels anys vuitanta. Col·laborà, també, com a corresponsal a Barcelona del programa radiofònic emès a Radio 3 "Rock, còmics y otros rollos" entrant de ple en el món del còmic i del Rock local.
En la dècada dels anys vuitanta, poc després d'acabar la carrera de periodisme, retorna a la seva ciutat natal de Nova York per aprofundir en l'estudi de la fotografia, treballant com a assistent de fotògraf freelance, i dedicada a diferents especialitats de fotografia: retrat, bodegó, moda, alimentació, publicitat, arquitectura, etc. Aprèn no només la tècnica, sinó a treballar per encàrrec, que era allò a què es volia dedicar. És en aquesta etapa que assisteix a diferents tallers de fotografia, com per exemple a l'Internacional Center of Photography (ICP).
En paral·lel al seu treball com a assistent, comença a col·laborar en alguns mitjans de comunicació espanyols, com per exemple: "El País", "La Vanguardia", "Grupo Zeta", entre altres. Fou en aquesta època, un dia qualsevol de l'any 1992, quan anant en taxi s'assabentà de la celebració d'una convenció de tatuatges. I hi anà, i com a resultat de la convenció en sorgí la sèrie fotogràfica "Tattoo" que s'exposà a la Sala Metronom l'any 1996 i que la convertiria aquell any en guanyadora d'un Premi Lux.
Amb motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 decidí tornar a viure a la ciutat, i passà uns anys viatjant entre Nova York i Barcelona. Fou en aquesta època que començà a treballar pels diaris i revistes nords-americans que començaven a parlar àmpliament sobre la Ciutat Comtal. Per a la premsa escrita nord-americana hi féu retrats, reportatges de viatges o hi tractà aspectes com l'alimentació, l'arquitectura o els interiors. El seu treball es publicà a "The New York Times Magazine", "Newsweek", "Time", "National Geographic", "Vanity fair", "Departures", "Sports Ilustrated", "Forbes", "Business Week", "Smithsonian", "Food & Wine", Travel & Leisure", "Town & Country", entre moltes altres publicacions de prestigi nord-americanes.
Fou gràcies a l'encàrrec de la revista "Planeta Humano" que visità els campaments sahrauís i hi descobrí tot un món. Fascinada amb la lluita d'aquest poble hi tornà dues més, per encàrrecs de les revistes "Time" i "Marie Claire" per il·lustrar i difondre la problemàtica sahrauí als mitjans de comunicació.
Se li encarregà també, per part de la publicació "El Mundo" (Catalunya), un seguit de trenta retrats de barcelonins il·lustres titulats "BCNCurel" i que la féu mereixedora d'un Premi Lux en la categoria de retrat l'any 1998.
I tanmateix, va descobrir el Circ Raluy i va fer la proposta d'una sèrie de retrats en blanc i negre, que marcaria un altre canvi en la seva trajectòria fotogràfica. També ha sigut convidada com a conferenciant i ha impartit tallers de fotografia a Dubai i a Barcelona.
Ha exposat la seva obra en diferents exposicions col·lectives a la Sala Metronom, al Palau Robert o Sonimag.
La seva obra està inclosa en el si de la col·lecció privada de Rafael Tous.
Amb el canvi de segle la seva trajectòria s'ha dirigit més cap a la fotografia d'arquitectura, l'interiorisme i l'espai urbà. I continua treballant per encàrrec. També va estar treballant en un projecte personal al voltant de l'arquitectura del 22@ del Poblenou de Barcelona, on ha tingut el seu estudi durant 20 anys i barri on està molt arrelada.
Membre de la ASMP (American Society of Media Photographer's) i l'AFPE (Asociacion de Fotografos Profesionales de España). Ha sigut Secretaria de Junta de la AFPE entre el anys 2010 i 2014 i Presidenta de Junta de la AFPE entre el anys 2014 y 2018.
www.michelecurel.com
2013 Exposició col·lectiva AFPE. SONIMAG, Barcelona.
2011 Colorantes Autorizados. SONIMAG, Barcelona.
2005 Originales Solidarios. FNAC, Barcelona.
2004 Originales Solidarios. FNAC, Madrid.
2003 The Saharawis El Castell, La Bisbal d'Empordá, Girona.
2003 BCNCurel i The Saharawis. Fundació Angels Planells, Blanes, Girona.
2003 The Sahrawis. Insistut de Cultura d'Olot, Can Trincheria, Girona.
2003 The Sahrawis. Centre Cultural El Remolar, Prat del Llobregat, Barcelona.
2003 Group show: Xº Aniversary. La Santa, Barcelona.
2003 The Sahrawis. MiD de Palafolls, Barcelona.
2002 The Sahrawis. UNESCO, Barcelona.
2001 BCNCurel. Palau Robert, Barcelona.
1999 BCNCurel i The Saharawis. Estand AGFA a SONIMAG, Barcelona.
1997 Téxtil. Cafe Téxtil, Barcelona.
1997 Tattoo. Exposició virtual. La Galeria de Barcelona Virtual
1996 Tattoo. Sala Metrònom, Barcelona.