Fotografia a Catalunya
Menú
×

Fons Nissaga Napoleon de l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona

Fons Nissaga Napoleon de l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona

Sobre la colección

Fons Nissaga Napoleon

Fons proveït per l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona

El fons aplega  fotografies generades per l'activitat professional de la nissaga Napoleon. Es tracta, majoritàriament, de retrats de galeria de personatges anònims i d'altres il·lustres. També conté fotografies familiars i documentació relacionats amb l'estudi Napoleon i la família.

La producció d'aquesta nissaga de fotògrafs va ser voluminosa i de gran qualitat. Van retratar a tot tipus de personatges i van aconseguir un prestigi reconegut per tot el país. El fons esdevé de gran vàlua per a l’estudi del retrat de galeria a Barcelona i la seva evolució.

Dates extremes:

1860-1980

Volum: 2.241 fotografies

 

Història de l’organisme:

Napoleon va ser el nom de la galeria de retrat més important que va tenir la ciutat de Barcelona en la segona meitat del segle XIX i els primers anys del XX. Fundada per Antonio Fernández i Anaïs Tiffon, als quals es va incorporar aviat el seu fill Emilio, es va perpetuar a través de tres generacions en al mateix indret privilegiat de la Rambla barcelonina.

L’estudi nasqué als primers anys cinquanta del s. XIX amb la pràctica del daguerreotip i va anar incorporant totes les tècniques fotogràfiques que apareixien amb rapidesa en el canviant món de la captura de la imatge, enfilant un recorregut brillant al anys setanta i vuitanta. La culminació d’aquesta trajectòria es va fer patent en la construcció, l’any 1893, d’un luxós edifici a la rambla de Santa Mònica, número 15-17, alhora estudi i habitatge, on anys més tard els germans Lumière van fer la primera projecció pública de cinematografia de la ciutat. L’èxit de la firma i el caire empresarial dels Fernández els dugué a obrir sucursals a Madrid l’any 1880 i a la mateixa Barcelona, a la plaça de l’Àngel, l’any 1896. L’obertura de galeries al carrer Pelai ja en el segle XX va donar una empenta diferent a l’estudi, coincidint amb l’època d’incorporació de la imatge a les revistes i la consolidació del fotoperiodisme, camp en el qual els Napoleon mai van aprofundir. La darrera galeria, oberta el 1933, va marcar l’inici de la decadència dels estudis de retrat. 

Militars, nobles, bisbes, burgesos, músics i actrius, van posar davant la càmera dels Napoleon, i els seus retrats fets en tècniques fotogràfiques diverses –i, a vegades, pintats a l’oli— s’exhibien als aparadors del carrer Ferran, que esdevingueren un pol d’interès social. A l’època gloriosa de l’estudi fotogràfic, la casa Napoleon va fiançar el seu creixement i va guanyar el reconeixement a una tasca retratista que és comuna a la que se feia en altres ciutats d’Europa i d’Amèrica, i ens permet avui tenir testimoni visual de la societat que fou.

Història arxivística: 

L'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona va rebre l'any 1999 de Fabiola Pérez Feliu, la darrera descendent de la nissaga, diversos objectes de la seva propietat procedents de l'antic Estudio Fotográfico Napoleon de Barcelona. Entre aquests objectes hi havia material fotogràfic (45 fotografies). Un cop a l'Arxiu les fotografies es van guardar a la reserva.

Entre l'any 2000 i 2005 es va fer la Guia-inventari dels fons i les col·leccions de l'Arxiu Fotogràfic, que inclou el tractament del Fons nissaga Napoleon.

L'any 2011 Encarnació Soler i Alomà fa donació a l' Arxiu Fotogràfic de Barcelona de 2.196 fotografies que conservava procedents de la Sra. Fabiola Pérez Feliu.

Posteriorment es van iniciar els treballs de conservació preventiva, digitalització i descripció a nivell d’unitat documental simple a la base de dades Albalá.

Modalitat d’ingrés:

Donació, 1999, 2011

Procedència:

Fabiola Pérez Feliu; Encarnació Soler i Alomà

Contenido