Menú
×

Michele Curel

MicheleCurel
1958
Michele Curel

Biografia

Michele Curel (Nova York, 1958). Comença a fer fotos de viatges fent servir una Kodak Instamatic durant les sortides pels Estats Units amb els seus pares. L’any 1971 es trasllada a Barcelona amb la seva mare, i continua fent fotos, sobretot retrats als seus companys de batxillerat a l’American School of Barcelona. Es tracta de fotografies que apareixeran en forma d’anuari, que en aquells temps era més aviat hippy.

Estudià Periodisme a la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona. Allà començà a treballar també en diferents mitjans de comunicació, radio, televisió i fotografia. En aquesta època es dedicà a la fotografia, sobretot fent entrevistes vinculades al mon de la musica rock que eren publicades en revistes underground tals com:Star i “Vibraciones. En aquesta darrera s’hi editaren principalment, retrats i concerts seus. Michele Curel esdevingué de les poques dones fotògrafes als concerts de la ciutat a principis dels anys vuitanta. Col·laborà també, com a corresponsal a Barcelona del programa radiofònic emès a Radio 3 “Rock, còmics y otros rollos entrant de ple en el món del còmic i del Rock local.

En la dècada dels anys vuitanta, poc després d’acabar la carrera de periodisme, retorna a la seva ciutat natal de Nova York per aprofundir en l’estudi de la fotografia, treballant com a assistent de fotògraf freelance, i dedicada a diferents especialitats de fotografia: retrat, bodegó, moda, alimentació, publicitat, arquitectura, etc. Aprèn no només la tècnica sinó a treballar per encàrrec, que era allò a què es volia dedicar. És en aquesta etapa que assisteix a diferents tallers de fotografia, com per exemple a l’Internacional Center of Photography (ICP).

En paral·lel al seu treball com a assistent, comença a col·laborar en alguns mitjans de comunicació espanyols, com per exemple: “El País”, “La Vanguardia”, “Grupo Zeta”, entre altres. Fou en aquesta època, un dia qualsevol de l’any 1992, quan anant en taxi s’assabentà de la celebració d’una convenció de tatuatges. I hi anà, i com a resultat de la convenció en sorgí la sèrie fotogràfica “Tattoo” que s’exposà a la Sala Metronom l’any 1996 i que la convertiria aquell any en guanyadora d'un Premi Lux.

En motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 decidí tornar a viure a la ciutat, i passà uns anys viatjant entre Nova York i Barcelona. Fou en aquesta època que començà a treballar bastant pels diaris i revistes nords-americans que començaven a parlar abastament sobre la Ciutat Comtal. Per a la premsa escrita nord-americana hi féu retrats, reportatges de viatges o hi tractà aspectes com l’alimentació, l’arquitectura o els interiors. El seu treball es publicà a “The New York Times Magazine”, “Newsweek”, “Time”, “National Geographic”, “Vanity fair”, “Departures”, “Sports Ilustrated”, “Forbes”, “Business Week”, “Smithsonian”, “ Food & Wine”, Travel & Leisure”, “Town & Country”, entre moltes altres publicacions de prestigi nord-americanes.  

Fou gràcies a l' encàrrec de la revista “Planeta Humano”  que visità els campaments sahrauis i hi descobrí tot un món. Fascinada amb la lluitat d’aquest poble hi tornà dues més, per encàrrecs de les revistes “Time” i “Marie Claire” per il·lustrar i difondre la problemàtica saharaui als mitjans de comunicació.

Se li encarregà també, per part de la publicació “El Mundo” (Catalunya), un seguit de trenta retrats de barcelonins il·lustres titulats “BCNCurel” i que la féu mereixedora d'un Premi Lux en la categoria de retrat l’any 1998.

I tanmateix, va descobrir el Circ Raluy i va fer la proposta d’una sèrie de retrats en blanc i negre, que marcaria un altre canvi en la seva trajectòria fotogràfica.També ha sigut convidada com a conferenciant i ha impartit tallers de fotografia a Dubai i a Barcelona.

Ha exposat la seva obra en diferents exposicions col·lectives a la Sala Metronom, al Palau Robert o Sonimag.

La seva obra està inclosa en el si de la col·lecció privada de Rafael Tous.

Amb el canvi de segle la seva trajectòria s’ha dirigit mes cap a la fotografia d’arquitectura, l’interiorisme i l’espai urbà. I continua treballant per encàrrec. També va estar treballant en un projecte personal al voltant de l’arquitectura del 22@ del Poblenou de Barcelona, on ha tingut el seu estudi durant 20 anys i barri on està molt arrelada.

Membre de la ASMP (American Society of Media Photographer’s) i l’AFPE (Asociacion de Fotografos Profesionales de España). Ha sigut Secretaria de Junta de l’AFPE entre els anys 2010 i 2014 i actualment n’és la presidenta.

Barcelona, novembre 2016

www.michelecurel.com

 

Exposicions

2013 Exposició col·lectiva AFPE. SONIMAG, Barcelona.
2011 Colorantes Autorizados. SONIMAG, Barcelona.
2005 Originales Solidarios. FNAC, Barcelona.
2004 Originales Solidarios. FNAC , Madrid.
2003 The Saharawis El Castell, La B...

Veure les exposicions