Fotografia a Catalunya
Menu
×

Fons Fotografia Gotarde de l'Arxiu Comarcal de la Garrotxa

Fons Fotografia Gotarde de l'Arxiu Comarcal de la Garrotxa

About the collection

Arxiu Comarcal de la Garrotxa

1890-1947. 7.991 imatges (7.932 fotografies negatives i 59 fotografies positives) 

Antoni Gotarde Bartolí i Carme Gotarde Camps

Antoni Gotarde Bartolí va néixer a Barcelona l’any 1863, fill d’un barreter oriünd de Valladolid. L’any 1886 es va casar amb Antònia Camps Socarrats (Olot, 1862-1935), que feia set anys que vivia a la ciutat comtal, on exercia de mestra. L’any 1890 el matrimoni es va traslladar a Olot i va fixar la residència en el carrer de Sant Esteve, on va néixer el seu únic fill, Carme (1892). Cap al 1895, la família es va traslladar a la plaça dels Capellans –actualment plaça d’Esteve Ferrer–, núm. 15, que va ser el domicili i el taller d’Antoni Gotarde fins a la seva mort.

Durant la seva estada a Olot, Antoni Gotarde va treballar com a pintor, decorador i restaurador, tant per a particulars com per a institucions religioses (una de les seves obres més conegudes és la restauració del Novenari d’Ànimes de l’església parroquial de Sant Esteve). Entre 1900 i 1903 va ser director artístic del taller d’imatgeria religiosa El Sagrado Corazón.

Antoni Gotarde es va donar d’alta com a fotògraf l’any 1908, però es té constància que practicava l’ofici com a mínim des de 1897. La seva etapa professional més intensa com a retratista va ser la primera dècada del segle XX. En els anuncis que insertava en la premsa local, Gotarde remarcava que disposava de les millors novetats en retrats de tota mena i que les ampliacions es feien amb el procediment “Photo Gravure”. Malalt des de feia alguns anys, Antoni Gotarde va morir el 1920.

 

Carme Gotarde va néixer a Olot l’any 1892. Era filla d’Antoni Gotarde Bartolí i d’Antònia Camps, una mestra olotina que ja no exercia. Formada artísticament pel seu pare, Carme Gotarde va excel·lir en la fotografia, però al llarg de la seva vida també va practicar el dibuix, la pintura, l’escultura i el treball amb el cuir i amb el vidre. Ben aviat va començar a rebre premis i distincions en el camp de la fotografia artística en concursos i exposicions celebrats a diferents

ciutats espanyoles: Cadis (1915), Madrid (1916, 1921, 1927), Barcelona (1919 i 1928) i Saragossa (1929). Les obres presentades en aquests certàmens solien ser bromolis (sobretot, retrats) i fotografies de paisatges dels voltants d’Olot. Carme Gotarde va compaginar la seva faceta artística amb la seva professió. Es va guanyar la vida treballant com a retratista al seu estudi de la plaça dels Capellans (actualment d’Esteve Ferrer), que va començar a regir segurament a partir de 1912, quan el seu pare es va posar malalt. Va fotografiar imatges per als catàlegs dels tallers de sants i de la foneria Barberí i va col·laborar esporàdicament en algunes publicacions. Però sobretot va ser la retratista d’Olot de les dues dècades anteriors a la guerra civil; bona part de la societat olotina va passar pel seu estudi per fixar diferents moments de la vida: el naixement, la comunió, el casament, l’ordenació sacerdotal, la consagració episcopal, el final del batxillerat, l’inici del servei militar...

Seguint el costum que havia iniciat el seu pare, Carme Gotarde va exposar els retrats d’algunes persones distingides als aparadors de diferents botigues cèntriques de la ciutat. El mes de març de 1921, va traslladar la seva residència i el seu estudi al segon pis del número 7 del carrer de Sant Rafel i va utilitzar el nou espai per mostrar algunes de les seves obres.

A partir de l’any 1935, data de la mort de la seva mare, les dades documentals de Carme Gotarde són molt escasses. Des de 1944, si no abans, va viure en règim de mig pensionat al convent del Cor de Maria, d’Olot, les monges del qual havia retratat en nombroses ocasions. Amb prou feines exercia com a fotògrafa i alguns testimonis afirmen que els últims anys va malviure fent classes de dibuix a fills d’alguns familiars. Cap a l’any 1948 va fer un últim canvi de domicili, segurament obligat, al passeig de Miquel Blay. Va morir al convent del Cor de Maria, el 19 de novembre de 1953.

 

Després de la mort de Carme Gotarde, l’any 1953 –i potser fins i tot abans–, el fons fotogràfic que havien produït ella i el seu pare va passar a mans de Joan Aubert Camps (Olot, 1902-2004), arquitecte municipal de la ciutat entre 1932 i 1974 i cosí de la fotògrafa, que el va conservar –amb les mateixes capses que utilitzaven els Gotarde– en el soterrani del seu domicili, en el carrer de Joan Carles Panyó, núm. 3.

En una data indeterminada, probablement ja en la dècada dels anys noranta, Joan Aubert va oferir aquest material a Alexandre Cuéllar Bassols (Olot, 1902- 2004), publicista i secretari de l’Ajuntament d’Olot entre els anys 1958 i 1978. Cuéllar va desestimar les imatges que s’havien malmès a causa de la humitat i va transportar una part de la resta del fons al seu domicili, situat al quart pis del número 22 del carrer del Pou del Glaç. Després d’analitzar les plaques de vidre, Cuéllar en va fer una selecció: se’n va quedar unes quantes per a la seva col·lecció, i va donar la resta (més de dues mil imatges) al col·leccionista olotí Melcior Teixidor. Posteriorment, el novembre de 1997 va fer donació de 178 plaques de vidre a l’Arxiu d’Imatges d’Olot.

El material conservat en el domicili de Joan Aubert que no s’havia endut Alexandre Cuéllar va ser recollit per Jose M. Melció Pujol (Banyoles, 1935-Olot, 2013), rector de la parròquia de Santa Maria de Riudaura i fotògraf. El sacerdot va dipositar les capses apilonades a la planta baixa de la rectoria, en unes condicions ambientals relativament estables. L’any 2002 va fer donació d’aquest fons a l’Arxiu d’Imatges d’Olot, on va ingressar en tres lliuraments:

dos, l’any 2002, i un tercer, menor, l’any 2008; en conjunt, 7.911 imatges.

Un cop ingressat el fons a l’Arxiu d’Imatges d’Olot, es va iniciar el procés de neteja i reparació –si s’esqueia– dels originals, la descripció de les unitats i, finalment, la digitalització del fons, que es va realitzar en tres etapes, els anys 2006, 2007 i 2008. Posteriorment, gràcies a la millor visualització de les imatges que va facilitar aquesta operació, va començar el treball d’identificació de les persones que apareixien en els retrats, ja que les inscripcions que duien les capses que contenien les plaques de vidre no aportaven la informació suficient.

L'ingrés del fons a l'Arxiu Comarcal de la Garrotxa ha estat mitjançant dues donacions:

Donació d’Alexandre Cuéllar Bassols a l’Ajuntament d’Olot. Conveni signat el 18 de novembre de 1997.

Donació de Josep Aubert Bonet, fill de Joan Aubert Camps, a l’Ajuntament d’Olot. Conveni signat el 7 de juliol de 2010.

Consulta lliure.

Sense condicions de reproducció.

El fons passarà a domini públic l’any 2034.

Instrument de descripció: Catàleg parcial disponible al Cercador del Servei d’Imatges de l’Arxiu Comarcal de la Garrotxa (imatgesgarrotxa.olot.cat). 

L’arxiu particular del col·leccionista olotí Melcior Teixidor Pujol conserva 2.274 imatges d’Antoni i Carme Gotarde, de les quals 133 són acetats, i la resta, plaques de vidre. El mes de desembre de 2010, l’Arxiu d’Imatges d’Olot (actual Servei d’Imatges de l’ACGAX) va obtenir l’autorització de Melcior Teixidor per fer una còpia digital d’aquest material, que s’ha incorporat al fons de complement de l’Arxiu Comarcal de la Garrotxa. Aquesta operació es va dur a terme el mes de febrer de 2011. Els drets d’explotació d’aquestes imatges estan supeditats a les condicions del titular del fons.

Content