Pérez de Rozas
1893-1954
Biografía
Fotografía: Joan Andreu Puig Farran, Carlos Pérez de Rozas i Manuel Azaña al balneari de Sant Hilari Sacalm. 13/08/1934. Autor: Pérez de Rozas
Carlos Pérez de Rozas Masdeu (Madrid, 1893 - Barcelona, 1954) fue el fundador de una de las sagas de reporteros gráficos que ha marcado la historia del fotoperiodismo barcelonés durante la mayor parte del siglo XX. Después de más de cuarenta años de fotoperiodismo, falleció el 2 de abril de 1954 mientras cubría la llegada del barco Semiramis. Empezó a trabajar en la prensa diaria en 1912 y se consolidó como profesional una década más tarde, cuando recibió el encargo del Ayuntamiento de Barcelona de documentar gráficamente la remodelación de la montaña de Montjuïc, durante las obras que culminarían con la Exposición Internacional de 1929.
Durante la Segunda República, con la incorporación de Pepe Luis y Carlos -los dos hijos mayores-, la actividad profesional del patriarca se convirtió en el negocio familiar. Por encima de la singularidad de la autoría, siguieron firmando las fotografías con el sello «Pérez de Rozas». A partir de 1932, esa firma quedó vinculada a la Crónica Gráfica, la iniciativa institucional de crear un archivo fotográfico sistemático y continuo de la vida pública de la ciudad. El proyecto constituyó el embrión de lo que años más tarde sería el Archivo Fotográfico de Barcelona.
Entre 1936 y 1938, los Pérez de Rozas trabajaron para la CNT-FAI documentando las conquistas revolucionarias y la vida en la retaguardia. Después de la guerra, paradójicamente, ese hecho no fue un obstáculo en su papel destacado como reporteros gráficos de la Barcelona franquista.
Font: Arxiu Fotogràfic de Barcelona.
http://arxiufotografic.bcn.cat/perezderozas/
Biografía
Fotografia de grup: Joan Andreu Puig Farran, Carlos Pérez de Rozas i Manuel Azaña al balneari de Sant Hilari Sacalm. 13/08/1934. Autor: Pérez de Rozas
Carlos Pérez de Rozas Masdeu (Madrid, 1893 - Barcelona, 1954) és el fundador d'una de les nissagues de reporters gràfics que ha marcat la història del fotoperiodisme barceloní durant la major part del segle XX. Després de més de quaranta anys de fotoperiodisme, va morir mentre cobria l'arribada del vaixell Semiramis el 2 d'abril de 1954. Va començar a treballar a la premsa diària l'any 1912 i es va consolidar com a professional una dècada més tard, quan va rebre l'encàrrec de l'Ajuntament de Barcelona de documentar gràficament la remodelació de la muntanya de Montjuïc durant les obres que havien de culminar amb l'Exposició Internacional de 1929.
Durant la Segona República, amb la incorporació de Pepe Luis i Carlos -els dos fills grans-, l'activitat professional del patriarca es va convertir en el negoci familiar. Per sobre de la singularitat de l'autoria, van continuar firmant les fotografies amb el segell «Pérez de Rozas». A partir de 1932, aquesta firma va quedar vinculada a la Crònica Gràfica, i la iniciativa institucional de crear un arxiu fotogràfic sistemàtic i continu de la vida pública de la ciutat. El projecte va constituir l'embrió d'allò que, anys més tard, havia de ser l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona.
Entre 1936 i 1938, els Pérez de Rozas van treballar per la CNT-FAI documentant les conquestes revolucionàries i la vida a la rereguarda. Després de la guerra, paradoxalment, aquest fet no va ser un obstacle en el seu paper destacat com a reporters gràfics de la Barcelona franquista.
Font: Arxiu Fotogràfic de Barcelona.
http://arxiufotografic.bcn.cat/perezderozas/
