Jacques Léonard
1909-1994
Biografía
Jacques Léonard (1909-1994) ejerció diferentes oficios, pero desde muy joven su actividad profesional estuvo ligada al mundo de la imagen, concretamente al cine. Empezó a trabajar en los estudios cinematográficos Gaumont de París donde, como aprendiz, inició una trayectoria profesional en la que participó en todos los aspectos de la producción cinematográfica.
Colaboró con diversos directores entre los que cabe mencionar a Abel Gance, conocido director francés, con el que trabajó en J'accuse, Louise y Paradis perdu. En 1940, viajó a España para buscar localizaciones para el rodaje de un proyecto cinematográfico de Gance sobre Cristóbal Colón. El proyecto no tiró adelante a causa de la situación de guerra en Europa, pero en Madrid conoció a Manuel García Viñolas, jefe del Servicio de Cinematografía del Ministerio de la Gobernación, que lo apadrinó en los años siguientes y le propuso trabajar en Ulargui Films, donde realizó el montaje de algunas películas.
En 1949, se trasladó a Barcelona con el empresario Arthur Kaps y se convirtió en su mano derecha. Más tarde, viajó por diversos países como secretario del humorista Robert Lamouret.
Finalmente, en 1952, estableció su residencia en Barcelona cuando se enamoró de Rosario Amaya, una gitana de las barracas de Montjuïc. Ese aspecto biográfico es de una importancia vital, ya que es el desencadenante de una práctica fotográfica de ámbito doméstico -no profesional- en un territorio cultural, el gitano, situado al margen de una idea consensuada sobre Barcelona. El resultado de esta práctica constituye, posiblemente, el archivo fotográfico más importante conservado sobre los gitanos y su cultura en la ciudad de Barcelona, con una cronología que se inicia en 1952 y llega hasta mediados de los setenta.
Al payo Chac, que es como lo llamaba la gran familia gitana, se le abrían las puertas de todas las barracas y, a pesar de su extranjería, tenía el beneplácito para fotografiar desde dentro. Ese hecho lo diferencia de sus colegas barceloneses de la nueva vanguardia (Català-Roca, Miserachs, Maspons, etc.), que, en sus incursiones en aquel territorio, siempre trabajaron desde una mirada que se reafirmaba sociológica y culturalmente en su externalidad. Mientras estos fotografiaban las barracas y a los gitanos alimentando un sentimiento paternalista, denunciando el barraquismo o grabando escenificaciones folclóricas, Léonard lo hacía como un etnólogo: documentando la cultura y el pueblo gitanos desde una óptica histórica y contemporánea, y transmitiendo una imagen absolutamente digna.
En Barcelona, Francesc Català-Roca le pasó los primeros contactos. Colaboró con La Vanguardia, La Gaceta Ilustrada y recibió encargos de la Diputación de Barcelona, de los Ferrocarriles Catalanes y de diferentes profesionales barceloneses. También ilustró libros sobre Cataluña y las Baleares. Pero fue Albert Puig Palau, propietario de la editorial Barna y editor de Revista, quien lo presentó en sociedad y lo introdujo en la gitanería catalana.
El trabajo de Jacques Léonard se integra en los parámetros de la fotografía humanista tan en boga a mediados del siglo XX, pero tiene el valor añadido de plasmar una Barcelona que los autores reconocidos dejaron fuera de campo.
Exposiciones
1961 Les Gitans. Building Publics, Champs Elisées, París, 1961
2012 Jacques Léonard. Barcelona gitana. CALAFELL, Jordi (comis.). Arxiu Fotogràfic de Barcelona, Barcelona, .
2012 Jacqués Léonard. Pèlerinage gitan. Institut F...
Bibliografía
CALAFELL, Jordi ; ULLED, Jesús. Jacques Léonard: Barcelona Gitana, 1954-1974. Madrid: La Fábrica i Barcelona: Arxiu Fotogràfic de Barcelona, 2011.
CALAFELL, Jordi. Barcelona: 100 fotografies que hauries de conèixer. Barcelon...
Biografía
Jacques Léonard (1909-1994) exercí diferents oficis, però des de ben jove la seva activitat professional va estar lligada al món de la imatge, concretament al cinema. Començà a treballar als estudis cinematogràfics Gaumont de París on, com a aprenent, va iniciar una trajectòria professional passant per tots els aspectes de la producció cinematogràfica.
Va col·laborar amb diversos directors entre els quals cal esmentar Abel Gance, amb qui va treballar a J'accuse, Louise i Paradis perdu. Va ser precisament per un projecte cinematogràfic d'aquest conegut director francès sobre Cristòfor Colom que l'any 1940 va viatjar a Espanya buscant localitzacions pel rodatge. El projecte no va reeixir a causa de la situació de guerra a Europa, però a Madrid va conèixer Manuel García Viñolas, cap del Servicio de Cinematografía del Ministerio de la Gobernación, que en els anys següents li va fer de padrí i li va proposar treballar a Ulargui Films, on va realitzar el muntatge d'algunes pel·lícules.
L'any 1949 es traslladà a Barcelona amb l'empresari Arthur Kaps de qui va esdevenir la mà dreta i més tard viatjà per diversos països acompanyant l'humorista Robert Lamouret en qualitat de secretari.
Finalment l'any 1952 va establir la seva residència a Barcelona quan es va enamorar de Rosario Amaya, una gitana de les barraques de Montjuïc. Aquest aspecte biogràfic és d'una importància vital, ja que és el desencadenant d'una pràctica fotogràfica d'àmbit domèstic -no professional- en un territori cultural, el gitano, situat al marge d'una idea consensuada sobre Barcelona. El resultat d'aquesta pràctica constitueix, possiblement, l'arxiu fotogràfic més important conservat sobre gitanos i cultura gitana a la ciutat de Barcelona, amb una cronologia que s'inicia el 1952 i arriba a mitjan anys 70.
Al payo Chac, que és com l'anomenava la gran família gitana, se li obrien les portes de totes les barraques i, malgrat la seva estrangeria, tenia el vistiplau per fer fotografies des de dins. Aquest fet el diferencia dels seus col·legues barcelonins de la nova avantguarda (Català-Roca, Miserachs, Maspons, etc.), els quals, en les seves incursions en aquell territori, sempre van treballar des d'una mirada que es reafirmava sociològicament i cultural en la seva externalitat. Mentre aquests fotografiaven les barraques i els gitanos alimentant un sentiment paternalista, denunciant el barraquisme o enregistrant escenificacions folklòriques, Léonard ho feia com un etnòleg: documentant la cultura i el poble gitanos des d'una òptica històrica i contemporània, i transmetent-ne una imatge absolutament digna.
A Barcelona Francesc Català-Roca li va passar els primers contactes. Col·laborà amb La Vanguardia, La Gaceta Ilustrada i rebé encàrrecs de la Diputació de Barcelona, dels Ferrocarrils Catalans i de diferents professionals barcelonins. També va il·lustrar llibres sobre Catalunya i les Balears. Però va ser Albert Puig Palau, propietari de l'editorial Barna i editor de Revista, qui el va presentar en societat i el va introduir en la gitaneria catalana.
El treball de Jacques Léonard s'integra en els paràmetres de la fotografia humanista tan en voga a mitjan segle XX, però té el valor afegit d'enregistrar una Barcelona que els autors reconeguts van deixar fora de camp.
Fonts: Jordi Calafell i Jacques Léonard
Exposiciones
1961 Les Gitans. Building Publics, Champs Elisées, París, 1961
2012 Jacques Léonard. Barcelona gitana. CALAFELL, Jordi (comis.). Arxiu Fotogràfic de Barcelona, Barcelona, .
2012 Jacqués Léonard. Pèlerinage gitan. Institut Francès de Barcelona, Barcelona.
2014 Jacques Léonard y el mundo gitano. Museo Etnográfico González Santana, Olivenza, Badajoz.
2015-2017 Vidas gitanas. Acción Cultural Española, Itinerància per diverses ciutats europees.
2016 Clàssics Contemporanis II. 25è aniversari Francesc Català-Roca. Espai de fotografia, Barcelona.
2016 Jacques Léonard Vintage. Galeria Marc Domènech, Barcelona.
2016-2017 Barcelona Gitana. Fundació Vila Casas Palau Solterra. Torroella de Montgrí.
2016-2017 50 anys de l’enderroc del Barri del Somorrostro. Comissió ciutadana per a la recuperació de la memòria dels barris de barraques de Barcelona. Diversos centres cívics de Barcelona.
Bibliografía
CALAFELL, Jordi ; ULLED, Jesús. Jacques Léonard: Barcelona Gitana, 1954-1974. Madrid: La Fábrica i Barcelona: Arxiu Fotogràfic de Barcelona, 2011.
CALAFELL, Jordi. Barcelona: 100 fotografies que hauries de conèixer. Barcelona: Lunwerg, 2011.
ULLED, Jesús. Mitad payo, mitad gitano. Barcelona: Ediciones Destino, 2012
Jacques Léonard, El Payo Chac [documental]. Direcció de Yago Léonard. Producció de Curt Ficcions Curt Produccions, 2011.
