Fotografia a Catalunya
Menú
×

5. EL FOTOPERIODISME I LA SETMANA TRÀGICA: FREDERIC BALLELL i JOSEP BRANGULI

Tramvia bolcat al carrer Torrent de l’Olla. Josep Brangulí. (ANC)

5. El fotoperiodisme i la Setmana Tràgica: Frederic Ballell i Josep Branguli

Les implicacions socials i polítiques del Fets de Juliol de 1909 -la insurrecció popular contra la misèria i les lleves forçoses de reclutes per combatre a la guerra del Marroc, que acabà amb un dels episodis de fúria iconoclasta més importants que es recorden- marcà un punt i a part en la història de Barcelona. Aquells episodis han estat abastament analitzats des d'angles ben diversos, però una de les dimensions que fins avui ha passat gairebé desapercebuda és la decisiva importància que van tenir per a la consolidació del fotoperiodisme.

Homes, dones i nens participen en la construcció d’una barricada. Frederic Ballell. (AFB)

A partir d'aquell estiu violent, el “llamp de llum tenebrosa” que invocà Joan Maragall, referint-se a les runes de les esglésies cremades, començaria a ser metafòricament substituït per llamps de llum ben diferents: fotografies d’actualitat palpitant”, que causaren un impacte fins aleshores desconegut entre el públic i obriren la porta d'entrada a la modernitat pel que fa a la comunicació social.

Tauts profanats a l’Església de Magdalenes. Frederic Ballell. (AFB)

Aquella explosió fou el fruit del treball obsessiu de bona part dels fotoperiodistes en actiu als inicis del segle XX a Barcelona. Noms com Frederic Ballell, Adolf Mas, Enric Castellà, Josep Brangulí, Xavier Gambús, Alejandro Antonietti, Josep Banús Moragas, Franz Walker, Alessandro Merletti o Josep Maria Sagarra, entre d'altres, firmaren instantànies que, per la seva repercussió, podem considerar avui imatges fundacionals.

Tramvia bolcat al carrer Torrent de l’Olla. Josep Brangulí. (ANC)

Frederic Ballell (1864-1951), fou un dels primers que aplicaren la tècnica fotogràfica al seguiment periodístic, en un moment en què el concepte de fotoperiodisme encara no existia. Enginyer industrial de formació, impulsà decididament el treball fora del taller, a la recerca de fets noticiables. Col·laborador en diferents projectes de Napoleón, Fernando Rus i Adolf Mas, fou una de les puntes de llança en el renaixement de Ilustració Catalana partir de 1903. També va treballar per a Feminal, L’Esquella de la Torratxa, La Campana de Gràcia, La Hormiga de Oro i per a importants setmanaris madrilenys com Blanco y Negro o La Esfera. Talent pur, al llarg de la seva trajectòria deixà algunes de les estampes més valuoses de la vida quotidiana de barcelonins i barcelonines a principis del segle XX, mostrant un interès gairebé antropològic pel batec del carrer. Durant els fets que sacsejaren la ciutat l'estiu del1909 va recórrer els carrers de Ciutat Vella amunt i avall, i va aconseguir impressionar una de les fotografies icòniques de la revolta popular.

Aniversari de la mort de Ferrer i Guàrdia. Frederic Ballell. (AFB)

Josep Brangulí (1879-1945) va ser un altre dels grans noms d'aquella primera generació de repòrters marcats pel boom del 1909. La seva figura és fonamental per entendre els inicis i l’evolució de la professió, què significava ser un corresponsal i com fer que una empresa familiar funcionés també com agència fotogràfica. Brangulí va passar més de tres dècades càmera en mà i dirigint alhora, meticulosament, un dels negocis més sòlids de la història de la fotografia catalana. La majoria de professionals del primer fotoperiodisme barceloní van treballar per a ell. Conscient des dels inicis de les possibilitats que oferia la fotografia com a negoci modern, rendible i amb perspectives de creixement, va apostar pel fotoperiodisme i va difondre la seva producció a través de la premsa d’arreu del món. Les seves fotografies sobre la Setmana Tràgica van ser un èxit rotund i es van publicar a Il Secolo, La Ilustrazione Italiana, La Domenica del Corriere, L'Illustration i un bon nombre de mitjans espanyols. També se'n van fer sèries de postals. A partir d'aquí, Brangulí va saber teixir una important xarxa de corresponsalies nacionals i internacionals, que serien el pal de paller d'un petit imperi fotogràfic.

Carnet de premsa de Josep Brangulí.  Fons Brangulí. (ANC).

COPS DE GENT DAVANT LA CÀMERA

Andrés Antebi, Teresa Ferré, Pablo González

COPS DE GENT DAVANT LA CÀMERA