Jacques Léonard
1909-1994
Biography
Jacques Léonard (1909-1994) had several professions, but from an early age his professional activities were related to the world of the image, specifically the cinema. He started work at the Gaumont film studios in Paris where, as an apprentice, he would come into contact with all aspects of cinema production.
He worked with various film directors, amongst them Abel Gance, with whom he worked on J'accuse, Louise and Paradis perdu. It was precisely for a film project about Christopher Columbus with this renowned French film director that he visited Spain in 1940 to search for film locations. The project never came to fruition on account of the war in Europe but in Madrid he met Manuel García Viñolas, head of the Government Ministry Cinema Service who, in the following years, took him under his wing and suggested that he go and work for Ulargui Films, where he was involved in the production of several films.
In 1949 he went to Barcelona with the businessman Arthur Kaps and became his right-hand man. Later on he would accompany the entertainer Robert Lamouret on international tours as his secretary.
Eventually, in 1952, he took up residence in Barcelona, having fallen in love with Rosario Amaya, a gypsy from the shantytown in Montjuïc. This biographical detail is of prime importance because it led to photography -not professional- but photography within the domestic sphere, that addressed a cultural area, that of gypsies, that was on the borderline of accepted ideas about Barcelona. This has resulted in what is probably the most important photographic archive to have been preserved concerning gypsies and gypsy culture in Barcelona from 1952 until the mid 1970s.
For Chac, as he was known within the gypsy community, all the doors of the shantytown were open and, despite his otherness he was welcome to take photographs from inside the community. This marks him apart from his colleagues in the new Barcelona avant-garde such as Català-Roca, Miserachs, Maspons, and others who, while they also covered the same subject matter, did so from a point of view that confirmed their position as outsiders, both sociologically and culturally. They photographed the gypsies in the shantytown in a way that stimulated a sense of paternalism, be it by denouncing conditions in the slums or by photographing scenes and events that might be considered folkloric. Léonard's photography was that of an ethnologist. He documented the gypsy people and their culture from a historical and contemporary viewpoint, and the portrayal was an absolutely dignified one.
In Barcelona it was Francesc Català-Roca who opened other doors for him through his contacts. His work was published by La Vanguardia and La Gaceta Ilustrada and he received commissions from Barcelona Provincial Council and Ferrocarrils Catalans, as well as from various professionals in Barcelona. He also illustrated books about Catalonia and the Balearic Islands. But is was Albert Puig Palau, the owner of the Barna publishing company and editor of the magazine Revista who introduced him to Barcelona society and the gypsy way of life in Catalonia.
Jacques Léonard's work forms part of the humanistic photography that was so much in vogue during the mid-20th century, but it has the added dimension of documenting a Barcelona which other renowned photographers left aside.
Exhibitions
1961 Les Gitans. Building Publics, Champs Elisées, París, 1961
2012 Jacques Léonard. Barcelona gitana. CALAFELL, Jordi (comis.). Arxiu Fotogràfic de Barcelona, Barcelona, .
2012 Jacqués Léonard. Pèlerinage gitan. Institut F...
Bibliography
CALAFELL, Jordi ; ULLED, Jesús. Jacques Léonard: Barcelona Gitana, 1954-1974. Madrid: La Fábrica i Barcelona: Arxiu Fotogràfic de Barcelona, 2011.
CALAFELL, Jordi. Barcelona: 100 fotografies que hauries de conèixer. Barcelon...
Biography
Jacques Léonard (1909-1994) exercí diferents oficis, però des de ben jove la seva activitat professional va estar lligada al món de la imatge, concretament al cinema. Començà a treballar als estudis cinematogràfics Gaumont de París on, com a aprenent, va iniciar una trajectòria professional passant per tots els aspectes de la producció cinematogràfica.
Va col·laborar amb diversos directors entre els quals cal esmentar Abel Gance, amb qui va treballar a J'accuse, Louise i Paradis perdu. Va ser precisament per un projecte cinematogràfic d'aquest conegut director francès sobre Cristòfor Colom que l'any 1940 va viatjar a Espanya buscant localitzacions pel rodatge. El projecte no va reeixir a causa de la situació de guerra a Europa, però a Madrid va conèixer Manuel García Viñolas, cap del Servicio de Cinematografía del Ministerio de la Gobernación, que en els anys següents li va fer de padrí i li va proposar treballar a Ulargui Films, on va realitzar el muntatge d'algunes pel·lícules.
L'any 1949 es traslladà a Barcelona amb l'empresari Arthur Kaps de qui va esdevenir la mà dreta i més tard viatjà per diversos països acompanyant l'humorista Robert Lamouret en qualitat de secretari.
Finalment l'any 1952 va establir la seva residència a Barcelona quan es va enamorar de Rosario Amaya, una gitana de les barraques de Montjuïc. Aquest aspecte biogràfic és d'una importància vital, ja que és el desencadenant d'una pràctica fotogràfica d'àmbit domèstic -no professional- en un territori cultural, el gitano, situat al marge d'una idea consensuada sobre Barcelona. El resultat d'aquesta pràctica constitueix, possiblement, l'arxiu fotogràfic més important conservat sobre gitanos i cultura gitana a la ciutat de Barcelona, amb una cronologia que s'inicia el 1952 i arriba a mitjan anys 70.
Al payo Chac, que és com l'anomenava la gran família gitana, se li obrien les portes de totes les barraques i, malgrat la seva estrangeria, tenia el vistiplau per fer fotografies des de dins. Aquest fet el diferencia dels seus col·legues barcelonins de la nova avantguarda (Català-Roca, Miserachs, Maspons, etc.), els quals, en les seves incursions en aquell territori, sempre van treballar des d'una mirada que es reafirmava sociològicament i cultural en la seva externalitat. Mentre aquests fotografiaven les barraques i els gitanos alimentant un sentiment paternalista, denunciant el barraquisme o enregistrant escenificacions folklòriques, Léonard ho feia com un etnòleg: documentant la cultura i el poble gitanos des d'una òptica històrica i contemporània, i transmetent-ne una imatge absolutament digna.
A Barcelona Francesc Català-Roca li va passar els primers contactes. Col·laborà amb La Vanguardia, La Gaceta Ilustrada i rebé encàrrecs de la Diputació de Barcelona, dels Ferrocarrils Catalans i de diferents professionals barcelonins. També va il·lustrar llibres sobre Catalunya i les Balears. Però va ser Albert Puig Palau, propietari de l'editorial Barna i editor de Revista, qui el va presentar en societat i el va introduir en la gitaneria catalana.
El treball de Jacques Léonard s'integra en els paràmetres de la fotografia humanista tan en voga a mitjan segle XX, però té el valor afegit d'enregistrar una Barcelona que els autors reconeguts van deixar fora de camp.
Fonts: Jordi Calafell i Jacques Léonard
Exhibitions
1961 Les Gitans. Building Publics, Champs Elisées, París, 1961
2012 Jacques Léonard. Barcelona gitana. CALAFELL, Jordi (comis.). Arxiu Fotogràfic de Barcelona, Barcelona, .
2012 Jacqués Léonard. Pèlerinage gitan. Institut Francès de Barcelona, Barcelona.
2014 Jacques Léonard y el mundo gitano. Museo Etnográfico González Santana, Olivenza, Badajoz.
2015-2017 Vidas gitanas. Acción Cultural Española, Itinerància per diverses ciutats europees.
2016 Clàssics Contemporanis II. 25è aniversari Francesc Català-Roca. Espai de fotografia, Barcelona.
2016 Jacques Léonard Vintage. Galeria Marc Domènech, Barcelona.
2016-2017 Barcelona Gitana. Fundació Vila Casas Palau Solterra. Torroella de Montgrí.
2016-2017 50 anys de l’enderroc del Barri del Somorrostro. Comissió ciutadana per a la recuperació de la memòria dels barris de barraques de Barcelona. Diversos centres cívics de Barcelona.
Bibliography
CALAFELL, Jordi ; ULLED, Jesús. Jacques Léonard: Barcelona Gitana, 1954-1974. Madrid: La Fábrica i Barcelona: Arxiu Fotogràfic de Barcelona, 2011.
CALAFELL, Jordi. Barcelona: 100 fotografies que hauries de conèixer. Barcelona: Lunwerg, 2011.
ULLED, Jesús. Mitad payo, mitad gitano. Barcelona: Ediciones Destino, 2012
Jacques Léonard, El Payo Chac [documental]. Direcció de Yago Léonard. Producció de Curt Ficcions Curt Produccions, 2011.
