Jacques Léonard
1909-1994
Biographie
Jacques Léonard (1909-1994) a exercé plusieurs métiers mais, dès sa jeunesse, son activité professionnelle a été liée au monde de l’image, concrètement au cinéma. Il commença à travailler aux studios cinématographiques Gaumont de Paris où, en tant qu’apprenti, il commença un parcours professionnel qui est passé par tous les aspects de la production cinématographique.
Il collabora avec plusieurs directeurs, dont Abel Gance avec qui il travailla dans J'accuse, Louise et Paradis perdu. Ce fut justement pour un projet cinématographique de ce grand réalisateur français sur Christophe Colomb en 1940 qu’il voyagea en Espagne pour les repérages du tournage. Le projet n’aboutit pas à cause de la guerre en Europe mais il connut à Madrid Manuel García Viñolas, chef du Service de Cinématographie du ministère de l’Intérieur dont il fut le protégé dans les années suivantes et qui lui proposa de travailler pour Ulargui Films où il réalisa le montage de certains films.
En 1949, il déménagea à Barcelone avec le chef d’entreprise Arthur Kaps dont il devint la main droite et voyagea par la suite dans différents pays avec l’humoriste Robert Lamouret, dont il fut le secrétaire.
En 1952, il établit sa résidence à Barcelone quand il s’éprend de Rosario Amaya, une gitane des baraquements de Montjuïc. Cet aspect de sa biographie est très important car il donne lieu à une pratique photographique domestique -non pas professionnelle- sur un territoire culturel, le territoire gitan, situé en marge d’une idée consensuelle sur Barcelone. Le résultat de cette pratique constitue probablement, les archives photographiques les plus importantes conservées sur les gitans et leur culture à Barcelone, avec une chronologie qui va de 1952 au milieu des années 70.
Les portes de toutes les baraques étaient ouvertes pour le gadjo Chac, comme l’appelait sa grande famille gitane, et, bien qu’étranger, il pouvait prendre toutes les photographies qu’il voulait de l’intérieur des bicoques. C’est là la différence avec ses collègues barcelonais de la nouvelle avant-garde (Català-Roca, Miserachs, Maspons, etc.) qui, quand ils rendaient sur ce territoire, travaillaient toujours à partir d’un regard qui se réaffirmait sociologiquement et culturellement dans son externalité. Alors qu’ils photographiaient les baraques et les gitans en alimentant toujours un sentiment paternaliste, en dénonçant les conditions des baraquements ou en saisissant des scènes folkloriques, Léonard le faisait à la manière d’un ethnologue : en documentant la culture et le peuple gitans d’un point de vue historique et contemporain et en en transmettant une image absolument digne.
À Barcelone, Francesc Català-Roca lui donna les premiers contacts. Il collabora avec La Vanguardia, La Gaceta Ilustrada et reçut des commandes du Conseil Général de Barcelone, des Chemins de Fers catalans et de plusieurs professionnels barcelonais. Il illustra aussi des livres sur la Catalogne et les îles Baléares. Mais ce fut Albert Puig Palau, propriétaire de la maison d’édition Barna et éditeur de Revista, qui le présenta en société et l’introduisit dans le monde gitan catalan.
Le travail de Jacques Léonard s’intègre dans les paramètres de la photographie humaniste si en vogue au milieu du XXe siècle mais elle possède la valeur ajoutée de montrer une Barcelone que les auteurs reconnus ne saisirent pas.
Expositions
1961 Les Gitans. Building Publics, Champs Elisées, París, 1961
2012 Jacques Léonard. Barcelona gitana. CALAFELL, Jordi (comis.). Arxiu Fotogràfic de Barcelona, Barcelona, .
2012 Jacqués Léonard. Pèlerinage gitan. Institut F...
Bibliographie
CALAFELL, Jordi ; ULLED, Jesús. Jacques Léonard: Barcelona Gitana, 1954-1974. Madrid: La Fábrica i Barcelona: Arxiu Fotogràfic de Barcelona, 2011.
CALAFELL, Jordi. Barcelona: 100 fotografies que hauries de conèixer. Barcelon...
Biographie
Jacques Léonard (1909-1994) exercí diferents oficis, però des de ben jove la seva activitat professional va estar lligada al món de la imatge, concretament al cinema. Començà a treballar als estudis cinematogràfics Gaumont de París on, com a aprenent, va iniciar una trajectòria professional passant per tots els aspectes de la producció cinematogràfica.
Va col·laborar amb diversos directors entre els quals cal esmentar Abel Gance, amb qui va treballar a J'accuse, Louise i Paradis perdu. Va ser precisament per un projecte cinematogràfic d'aquest conegut director francès sobre Cristòfor Colom que l'any 1940 va viatjar a Espanya buscant localitzacions pel rodatge. El projecte no va reeixir a causa de la situació de guerra a Europa, però a Madrid va conèixer Manuel García Viñolas, cap del Servicio de Cinematografía del Ministerio de la Gobernación, que en els anys següents li va fer de padrí i li va proposar treballar a Ulargui Films, on va realitzar el muntatge d'algunes pel·lícules.
L'any 1949 es traslladà a Barcelona amb l'empresari Arthur Kaps de qui va esdevenir la mà dreta i més tard viatjà per diversos països acompanyant l'humorista Robert Lamouret en qualitat de secretari.
Finalment l'any 1952 va establir la seva residència a Barcelona quan es va enamorar de Rosario Amaya, una gitana de les barraques de Montjuïc. Aquest aspecte biogràfic és d'una importància vital, ja que és el desencadenant d'una pràctica fotogràfica d'àmbit domèstic -no professional- en un territori cultural, el gitano, situat al marge d'una idea consensuada sobre Barcelona. El resultat d'aquesta pràctica constitueix, possiblement, l'arxiu fotogràfic més important conservat sobre gitanos i cultura gitana a la ciutat de Barcelona, amb una cronologia que s'inicia el 1952 i arriba a mitjan anys 70.
Al payo Chac, que és com l'anomenava la gran família gitana, se li obrien les portes de totes les barraques i, malgrat la seva estrangeria, tenia el vistiplau per fer fotografies des de dins. Aquest fet el diferencia dels seus col·legues barcelonins de la nova avantguarda (Català-Roca, Miserachs, Maspons, etc.), els quals, en les seves incursions en aquell territori, sempre van treballar des d'una mirada que es reafirmava sociològicament i cultural en la seva externalitat. Mentre aquests fotografiaven les barraques i els gitanos alimentant un sentiment paternalista, denunciant el barraquisme o enregistrant escenificacions folklòriques, Léonard ho feia com un etnòleg: documentant la cultura i el poble gitanos des d'una òptica històrica i contemporània, i transmetent-ne una imatge absolutament digna.
A Barcelona Francesc Català-Roca li va passar els primers contactes. Col·laborà amb La Vanguardia, La Gaceta Ilustrada i rebé encàrrecs de la Diputació de Barcelona, dels Ferrocarrils Catalans i de diferents professionals barcelonins. També va il·lustrar llibres sobre Catalunya i les Balears. Però va ser Albert Puig Palau, propietari de l'editorial Barna i editor de Revista, qui el va presentar en societat i el va introduir en la gitaneria catalana.
El treball de Jacques Léonard s'integra en els paràmetres de la fotografia humanista tan en voga a mitjan segle XX, però té el valor afegit d'enregistrar una Barcelona que els autors reconeguts van deixar fora de camp.
Fonts: Jordi Calafell i Jacques Léonard
Expositions
1961 Les Gitans. Building Publics, Champs Elisées, París, 1961
2012 Jacques Léonard. Barcelona gitana. CALAFELL, Jordi (comis.). Arxiu Fotogràfic de Barcelona, Barcelona, .
2012 Jacqués Léonard. Pèlerinage gitan. Institut Francès de Barcelona, Barcelona.
2014 Jacques Léonard y el mundo gitano. Museo Etnográfico González Santana, Olivenza, Badajoz.
2015-2017 Vidas gitanas. Acción Cultural Española, Itinerància per diverses ciutats europees.
2016 Clàssics Contemporanis II. 25è aniversari Francesc Català-Roca. Espai de fotografia, Barcelona.
2016 Jacques Léonard Vintage. Galeria Marc Domènech, Barcelona.
2016-2017 Barcelona Gitana. Fundació Vila Casas Palau Solterra. Torroella de Montgrí.
2016-2017 50 anys de l’enderroc del Barri del Somorrostro. Comissió ciutadana per a la recuperació de la memòria dels barris de barraques de Barcelona. Diversos centres cívics de Barcelona.
Bibliographie
CALAFELL, Jordi ; ULLED, Jesús. Jacques Léonard: Barcelona Gitana, 1954-1974. Madrid: La Fábrica i Barcelona: Arxiu Fotogràfic de Barcelona, 2011.
CALAFELL, Jordi. Barcelona: 100 fotografies que hauries de conèixer. Barcelona: Lunwerg, 2011.
ULLED, Jesús. Mitad payo, mitad gitano. Barcelona: Ediciones Destino, 2012
Jacques Léonard, El Payo Chac [documental]. Direcció de Yago Léonard. Producció de Curt Ficcions Curt Produccions, 2011.
