Fotografia a Catalunya
Menú
×

Jacques Léonard

1909-1994
Jacques Léonard

Biografia

Jacques Léonard (1909-1994) exercí diferents oficis, però des de ben jove la seva activitat professional va estar lligada al món de la imatge, concretament al cinema. Començà a treballar als estudis cinematogràfics Gaumont de París on, com a aprenent, va iniciar una trajectòria professional passant per tots els aspectes de la producció cinematogràfica.

Va col·laborar amb diversos directors entre els quals cal esmentar Abel Gance, amb qui va treballar a J'accuse, Louise i Paradis perdu. Va ser precisament per un projecte cinematogràfic d'aquest conegut director francès sobre Cristòfor Colom que l'any 1940 va viatjar a Espanya buscant localitzacions pel rodatge. El projecte no va reeixir a causa de la situació de guerra a Europa, però a Madrid va conèixer Manuel García Viñolas, cap del Servicio de Cinematografía del Ministerio de la Gobernación, que en els anys següents li va fer de padrí i li va proposar treballar a Ulargui Films, on va realitzar el muntatge d'algunes pel·lícules.

L'any 1949 es traslladà a Barcelona amb l'empresari Arthur Kaps de qui va esdevenir la mà dreta i més tard viatjà per diversos països acompanyant l'humorista Robert Lamouret en qualitat de secretari.

Finalment l'any 1952 va establir la seva residència a Barcelona quan es va enamorar de Rosario Amaya, una gitana de les barraques de Montjuïc. Aquest aspecte biogràfic és d'una importància vital, ja que és el desencadenant d'una pràctica fotogràfica d'àmbit domèstic -no professional- en un territori cultural, el gitano, situat al marge d'una idea consensuada sobre Barcelona. El resultat d'aquesta pràctica constitueix, possiblement, l'arxiu fotogràfic més important conservat sobre gitanos i cultura gitana a la ciutat de Barcelona, amb una cronologia que s'inicia el 1952 i arriba a mitjan anys 70.

Al payo Chac, que és com l'anomenava la gran família gitana, se li obrien les portes de totes les barraques i, malgrat la seva estrangeria, tenia el vistiplau per fer fotografies des de dins. Aquest fet el diferencia dels seus col·legues barcelonins de la nova avantguarda (Català-Roca, Miserachs, Maspons, etc.), els quals, en les seves incursions en aquell territori, sempre van treballar des d'una mirada que es reafirmava sociològicament i cultural en la seva externalitat. Mentre aquests fotografiaven les barraques i els gitanos alimentant un sentiment paternalista, denunciant el barraquisme o enregistrant escenificacions folklòriques, Léonard ho feia com un etnòleg: documentant la cultura i el poble gitanos des d'una òptica històrica i contemporània, i transmetent-ne una imatge absolutament digna.

A Barcelona Francesc Català-Roca li va passar els primers contactes. Col·laborà amb La Vanguardia, La Gaceta Ilustrada i rebé encàrrecs de la Diputació de Barcelona, dels Ferrocarrils Catalans i de diferents professionals barcelonins. També va il·lustrar llibres sobre Catalunya i les Balears. Però va ser Albert Puig Palau, propietari de l'editorial Barna i editor de Revista, qui el va presentar en societat i el va introduir en la gitaneria catalana.

El treball de Jacques Léonard s'integra en els paràmetres de la fotografia humanista tan en voga a mitjan segle XX, però té el valor afegit d'enregistrar una Barcelona que els autors reconeguts van deixar fora de camp.

Fonts: Jordi Calafell i Jacques Léonard

Exposicions

1961 Les Gitans. Building Publics, Champs Elisées, París, 1961

2012 Jacques Léonard. Barcelona gitana. CALAFELL, Jordi (comis.). Arxiu Fotogràfic de Barcelona, Barcelona, .

2012 Jacqués Léonard. Pèlerinage gitan. Institut F...

Veure les exposicions

Bibliografia

CALAFELL, Jordi ; ULLED, Jesús. Jacques Léonard: Barcelona Gitana, 1954-1974. Madrid: La Fábrica i Barcelona: Arxiu Fotogràfic de Barcelona, 2011.

CALAFELL, Jordi. Barcelona: 100 fotografies que hauries de conèixer. Barcelon...

Veure la bibliografia