Fotografia a Catalunya
Menú
×

Los estudios de fotografía en Barcelona en el siglo XIX

Rafel Torrella

Sobre la exposición
Exposición virtual

Los estudios de fotografía en Barcelona en el siglo XIX

Rafel Torrella

Avanzar

Els estudis de fotografia a Barcelona al segle XIX és una exposició virtual sobre l’aparició i desenvolupament dels tallers fotogràfics a Barcelona al llarg del segle XIX, des dels primers espais ocupats pels daguerreotipistes itinerants fins als grans i artístics tallers que es bastiren a la ciutat a finals del segle XIX de la mà de fotògrafs que ja ho són per tradició familiar.

A través de la implantació de la temàtica del retrat com a primera i més comercial aplicació de la fotografia, i del desenvolupament dels objectes fotogràfics com la targeta de visita, màxim exponent de la popularització del retrat fotogràfic, els diferents apartats de l’exposició expliquen com els estudis neixen, creixen i progressen, acompanyats de l’evolució tècnica del nou art fotogràfic.

La col·lecció de retrats en format de targeta de l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona ens proporciona un aplec d’elements per a poder aventurar una història d’aquest exitós procediment, a través, sobre tot, de l’observació acurada de les imatges i dels dorsos de les targetes, un canal d’abundosa informació per a la història de la fotografia.

L’aparició de noticies, cada cop més habitual a la premsa, sobre els fotògrafs i les seves novetats  serveixen de guia textual per veure com el retrat fotogràfic va anar incorporant-se en la litúrgia social de representació, i ens il·lustra amb paraules de l’època sobre les novetats i canvis que es van succeint en les formes i en els tallers dels fotògrafs.

Comisariada por

Rafel Torrella

Llicenciat en història de l’art (Universitat Autònoma de Barcelona), amb estudis de fotografia (Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya ) i d’identificació i conservació de fotografies (International Museum of Photography and Film-George Eastman House, Rochester, NewYork).


Exerceix les tasques de conservació de l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona,  i ha comissariat diverses exposicions del mateix centre (com  Frederic Ballell, fotoperiodista; Montjuïc  1915, primera mirada; Joan Martí, fotògraf. Belleses del XIX;  Frederic Ballell. La Rambla 1917-1918; Els Napoleon, un estudi fotogràfic; Entorn 1900; El Daguerreotip. Inicis de la fotografia a Barcelona; Antoni Capella, fotògraf de societat, 1955-1980).

 
Realitza tasques de docència sobre identificació i conservació de materials fotogràfics, en tallers d’institucions diverses (Ajuntament de Barcelona, Màster d’Arxivística, Diputació de Barcelona, Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya) i ha realitzat xerrades i conferències sobre història de la fotografia a Barcelona (centres cívics, Fundació Tàpies, Cercle de Sant Lluc, Fundació Vilacasas...)
Ha publicat diversos estudis sobre la fotografia a Barcelona, centrats en la investigació sobre els fons de l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona.

Leer más

 

 Retrato de pareja. Daguerrotipo. C.1850

Leer más

1_ Els estudis dels fotògrafs passavolants

L’aparició de l’art de la fotografia amb la tècnica del daguerreotip l’any 1839 va significar també l’aparició d’un nou ofici que a poc a poc es va assentant a les poblacions. En unes primeres dècades els practicants de l’art del retrat (bàsicament la primera i més explotada aplicació de la fotografia) eren fotògrafs passavolants, que arribaven a la ciutat i instal·laven els seus aparells en alguna fonda, o llogaven momentàniament un espai on ubicar el seu taller, mentre a la premsa van apareixent noticies sobre l’activitat dels nous retratistes i sobre el canvi de locals.

 

Diario de Barcelona, 23-1-1842, p.329

(Per llegir la transcripció fes clic a la imatge)

 

Diario de Barcelona, 19-III-1842, p.1072

(Per llegir la transcripció fes clic a la imatge)

 

Diario de Barcelona, 11-VI-1842, p. 2242

El Constitucional, 3-VII-1842, p.4

(Per llegir la transcripció fes clic a la imatge)

 

Diario de Barcelona, 10-VIII-1842, p.3028

(Per llegir la transcripció fes clic a la imatge)

 

Diario de Barcelona, 6-IX-1846, p.3810

(Per llegir la transcripció fes clic a la imatge)

 

Etiqueta de l’estudi Napoleon. 1855

 

En les primeres dècades de l’arribada de la fotografía a Barcelona són diversos els fotògrafs que deixen rastres del seu treball, malgrat que molts d’ells no arriben a tenir un assentament massa durador. El recull de primeres notícies aparegudes en prensa mostra com els fotògrafs itinerants, amb importancia de la presencia dels francesos (Sardin, Lorichon, Charles…) cerquen sempre els indrets de mès concurrencia ciutadana per tal de fer-se més visibles.

 

Quadre dels primers fotògrafs a Barcelona segons les notícies aparegudes en premsa, elaborat per Jep Martí i Maria de los Santos García Felguera.


Un cas que exemplificaria el procés d’aquests anys seria el recorregut del primer daguerreotipista català, el barceloní Maurici Sagristà. Fent un seguiment de premsa el trobem el 24 de juliol de 1842 a la Plaça Palau núm. 10, el 21 d’agost a la Rambla núm. 53, habitació principal, el 29 de setembre torna a Plaça Palau núm. 9, el 12 d’abril de 1843 s’instal·la al carrer de la Boqueria núm. 16, cantonada amb la Rambla, i el 4 de gener de 1844 marxa al carrer de Ferran núm. 7, 3er pis.

No serà fins a la dècada dels anys 50, amb l’arribada de fotògrafs com Moliné i Albareda o el primer estudi Napoleon, que els tallers esdevinguin més estables i perdurin durant més temps, fins i tot mantenint l’ocupació malgrat que canviï el fotògraf titular del negoci.

      
                                                                             

Retrat de família. C.1870

Leer más

2_ L'assentament de l'ofici

El 27 de febrer de 1859 un dels fotògrafs francesos amb estudi a la ciutat inseria un anunci a la premsa que ha esdevingut el primer que fa referència explícita a la forma fotogràfica que provocarà el gran desplegament dels estudis. El text que apareixia al periòdic El Telégrafo, de Barcelona, deia:

El Telégrafo, 27-II-1859, p.1108

La referència a l’ús que se’n feia a París ens porta a anomenar el sistema que l’any 1854 André Adolphe Eugene Disderi va patentar, i que es va popularitzar amb el nom de carte de visite. Mesos abans, alguns retratistes de la ciutat ja anunciaven a la premsa retrats a uns preus inferiors als habituals dels daguerreotips, cosa que fa pensar que ja es tracta de targetes, però és amb l’aparició de l’anunci del fotògraf Desiré Mathurin De Nugent que tenim una data certa de la implantació del retrat sobre paper popularitzat.

Cap a la dècada dels 60, amb l’arribada d’aquest portrait-carte, els estudis queden definitivament assentats, i als anuncis de premsa comencen a aparèixer indicacions del local com a element complementari d’atracció de clients.

Diario de Barcelona, 8-XII-1860, p.1341

(Per llegir la transcripció fes clic a la imatge)

 

Amb l’increment de negoci que suposà la tècnica del retrat en targeta de visita, hi ha fotògrafs que es disputen a través de la publicitat de les revistes l’adreça correcta de la galeria, altres que arriben a mantenir dues galeries, i altres que instal·len el despatx de recollida de les fotografies a la planta baixa, evitant així que el públic hagi de pujar les escales fins a l’estudi.

Louis Figuier. La photographie. 1868-1888, pàg. 97

Els estudis cerquen ubicar-se en els carrers principals de la ciutat vella, en un moment en el qual s’està obrint la ciutat amb l’enderrocament de les muralles. La Rambla, el carrer d’Escudellers, la Plaça Palau o el carrer Ferran són els llocs més populars, i per tant els que més públic poden proporcionar als fotògrafs.

Un dels primers en aparèixer descrit a la premsa és el taller que Joan Cantó, amb el malnom d’Otnac, obre al carrer Nou de la Rambla (llavors Conde del Asalto):

Diario de Barcelona, 21-XII-1869, pàg.12768

(Per llegir la transcripció fes clic a la imatge)

 

I dos dies després el mateix diari fa menció de noves obres en un altre taller:

Diario de Barcelona, 23-XII-1869, p.12890

(Per llegir la transcripció fes clic a la imatge)

 

 

Retrat de dona. C.1875

Leer más

3_ El nom dels estudis fotogràfics

A partir de la dècada de 1860 es van instal·lar estudis fotogràfics on el nom del fotògraf quedava en segon pla. Així trobarem negocis que darrera el nom de Fotografia disposen qualificacions geogràfiques o amb voluntat de prestigi, negocis en els quals el titular podia no ser un fotògraf sinó només un empresari que contractés operadors fotògrafs. Entre les fotografies amb vocació geogràfica trobaríem la Fotografia Italiana (de Cuyot, a Rambla del Centre 19), Fotografia Milanesa (d’Antonio Rodamilans, al Passatge Madoz 1), Fotografia Española (al carrer de la Petxina 4, pis 1), Fotografia Oriental (de B.B. Ejea, a Plaça Palau, 2), Fotografia Inglesa (d’Esplugas, a Rambla cantonada Sant Pau, 2), Fotografia Veneciana (de J.M. Vilarmau, a pl. de Catalunya) o Fotografia Catalana (de H. Mariezcurrena al Passatge Madoz, 5)

 

 Hi havia també la Fotografia del Liceu (a Rambla del Centre 4, pis 4), la Fotografia La Estrella de Venus (a Rambla de les Flors, 30), la Fotografia La Favorita (al carrer Ferran), la Fotografia del Norte (de P. Font, al carrer Beates 2, 1er) la Fotografia Universal (de Rovira i Duran, al carrer Ciutat 5) o la Fotografia Científica (de Partagas Hermanos, a plaça Sant Jaume, entrant per Llibreteria 4).

 

 

 La major plataforma de difusió dels tallers fotogràfics era la pròpia producció, i el format de fotografia adherida a un suport fa d’aquest l’element que permet recollir les informacions del fotògraf, un element que esdevindrà important en la comercialització dels tallers. Es pot veure, així, com en l’època d’esplendor de l retrat en targeta de visita es passa d’una informació gairebé neutra a un elevat grau de complexitat ornamental. Es podria resseguir la trajectòria dels tallers a través dels anys comparant els dorsos de les seves produccions, i veuríem com va evolucionant l’ornamentació. En el cas del fotògraf Joan Martí Centelles es pot fer la comparativa a través de 9 revers datats en 1862, 1863, 1865, 1870, 1871, 1872, 1873, 1875 i 1878: 

 

Dors amb informació mínima
Leer más

4_ L'evolució publicitària en els dorsos

Les decoracions de les targetes de visita evolucionen ràpidament, de manera gairebé paral·lela al gruix del cartró de suport. Els dorsos dels retrats mostren en els primers moments només el nom i adreça del fotògraf o de l’empresa. Poc després s’inscriu el nom del fotògraf a la part davantera, sota la fotografia enganxada. Una evolució primerenca de cara a proporcionar un aspecte més luxós del conjunt fotogràfic és la realització d’un fil de bronze entorn el paper enganxat (bronze que amb el temps pot haver estat un dels factors de deterioració d’aquestes fotografies albuminades).

 

Amb l’aparició de nous cartronatges i empreses que es dediquen a la fabricació i comercialització dels suports el mercat acull evolució tipogràfica, ornamental i material. Les ornamentacions dels dorsos representaran figures al·legòriques a l’art fotogràfic, amb càmeres, equips i angelets fotògrafs, sovint lligant els aparells fotogràfics amb eines pictòriques, com les paletes de pintor. La tipografia deixa de tenir l’aspecte rígid i erm dels primers retrats i adopta formes i orientacions d’alló més divers.

 

Una versió diferent de la decoració la proporciona la descripció de mèrits que molts fotògrafs realitzen en els dorsos dels retrats, i es pot seguir l’evolució professional d’alguns dels retratistes comparant la presència de medalles diverses segons guanyaven premis en diferents certàmens com les exposicions universals. Aquestes ornamentacions són una bona eina d’ajuda per a la datació dels retrats avui dia.

 

     

Joan Martí Centellas. Plaça de Palau. 1874

Leer más

5_ La ubicació dels estudis

L’estudi fotogràfic necessitava llum per a la realització de les fotografies, i per aquesta raó van ocupar molts dels terrats de cases de la ciutat. Era una novetat quan un fotògraf aconseguia obrir un estudi en planta baixa que tingués il·luminació natural, i llavors s’anunciava amb la possibilitat de retratar carruatges i cavalls.

La contemplació acurada de les fotografies escèniques de les ciutats permet veure com en els darrers pisos de molt edificis apareixen rètols que anuncien estudis de retratistes. Els anuncis col·locats a les baranes podien indicar el nom del taller o bé només el fet que s’hi realitzaven retrats. Sovint es muntaven casetes als terrats, amb profusió de superfície de vidre, que esdevenien el lloc idoni per a la sessió de retrat , però que podien patir les inclemències del temps, com es mostra en la notícia de la tempesta de setembre de 1887:

La Vanguardia, 08-IX.1887, p.5632

(Per llegir la transcripció fes clic a la imatge)

 

Malauradament en aquesta època es realitzaven poques fotografies urbanes , i només dels principals carrers o places de la ciutat. La Rambla o la Plaça del Pla de Palau eren fotografiats, i a traves de les imatges veiem alguns tallers ubicats en edificis, però carrers con Escudellers o Nou de la Rambla, queden fora de la mirada del fotògraf, malgrat ens permetrien veure més estudis instal·lats.

Localització d’estudis fotogràfics a Barcelona c.1869

1. A. y E. dits Napoleon [c. 1853-1933] Rambla de Santa Mònica 15-17 (avui 18)
2. Antoni Esplugas [1876-1928] Plaça del Teatre 7.
3. Taller del Teatre Principal [1869-1915] Teatre Principal 2.
4. Joan Martí [c. 1860-1902] Aglà 6.
5. Mr. Oscar Audouard [1862-1879] Plaça Reial 10.
6. Pau Audouard [1879-1918] Rambla del Centre 17 (avui 56).
7. Monsieur Franck [1849-1865] Rambla del Centre, 18, cantonada Unió (avui 49)
8. Rafel Areñas [c. 1865-1891] Hospital 27-29
9. Moliné i Albareda [1857-c. 1880] Aroles 16.
10. Heribert Mariezcurrena [c. 1870-1898] Passatge Madoz 5
11. Aparadors Napoleon i Matarrodona, Ferran, Esglèsia de Sant jaume
12. Partagàs, Llibreteria, 4, cantonada amb pl. Sant Jaume
13. Napoleon, Pl. de l’Àngel.
14. Ramon Roig, Princesa, 1
15. Joan Cantó. Escudellers 8 (1869)
16. Otnac. Conde del Asalto 17 (avui Nou de la Rambla) (1869)
17. Gustavo Larauza. Rambla del Centre 36 i 38 (1869-71)
18. Fotografia Universal. Ciutat 5 (1867)
19. Franck i Wigle. Hospital 48 (1867)
20. Fotografia La Favorita. Ferran, davant església Trinitat (1867)
21. Rovira. Rambla del Centre 37 (1867)
22. Franco-Hispano-Americana. Unió 9 (1863-1877)
23. Fotografia Oriental B.B.Ejea. Plaça Palau 2 (1869)
24. Fotografia Italiana. Cuyot. Rambla del Centre 19 (1864)
25. Emilio Morera. Escudellers 10 (1869-69)
24. Fotografia del Liceo. Fernando Bolderin. Rambla del centro 4 (1869)
25. Leopoldo Rovira. Rambla del Centre 37 (1867)

Estudis fotogràfics

Plànol de Barcelona 1866. Ramon Tarragó. 1866. Institut Cartográfic de Catalunya

A.v E. dits Napoleon [c.1853-1933] Rambla de Santa Mónica 15-17 (avui 18)

 

Jean Laurent. Núm. 1245. Rambla del Centro. C.1870.

L’acumulació d’estudis feia que la propaganda escrita en revistes avises de la importància de no equivocarse:

Diario de Barcelona, 19-VI-1862, p.5473

(Per llegir la transcripció fes clic a la imatge)

 

Taller fotogràfic

Leer más

6_ El treball a l'estudi

L’assentament del procés de negatiu-positiu a través de la tècnica del col·lodió va permetre la popularització del retrat. El negatiu es preparava en el moment de realització de la fotografia, i després es positivaven les còpies per contacte en papers a l’albúmina que, un cop secs, eren retallats i adherits als cartrons conformant la targeta de visita. Algunes de les tasques que es duien a terme dins l’estudi, a més de la realització de la fotografia, eren la preparació dels vidres que s’emulsionarien o el retoc dels negatius per a eliminar impureses del procés o, fins i tot, millorar l’aspecte de la persona retratada. Aquests dos moments són els que mostra una de les poques imatges existents de l’interior d’un estudi del segle XIX, de la qual malauradament encara desconeixem el fotògraf representat.

 

La varietat d’imatges resultants, els diferents estils de retrat, tenia un repertori no massa ampli. El personatge podia aparèixer de cos sencer, amb objectes que l’acompanyaven i ajudaven a immobilitzar: hi ha sellons, cadires, tauletes i gerros diversos, que juntament amb catifes i telons de fons embolcallaven el protagonista. El retrat de ¾ es realitzava prescindint majoritàriament de grans decoracions, mentre que el retrat de mig cos era el que admetia de més bon grat els efectes artístics, com el difuminat de l‘entorn, la doble impressió en el paper simulant el relleu, o l’ús d’uns cartrons motllurats que presenten la curvatura que vol imitar els camafeus. Hi havia moments de destresa fotogràfica quan s’havia de retratat a una parella o grup, ja que la necessitat d’espai per ubicar la càmera i la necessitat de controlar la llum era més important, o quan es fotografiaven infants, que moltes vegades eren subjectats per una persona amagada darrera un cortinatge i que acabava de desaparèixer amb el retoc del negatiu o directament de la còpia. Es podia seguir a través de la premsa l’aparició de novetats d’estil o de tècniques que podia importar un fotògraf, que marxaven sovint a l’estranger a buscar innovacions per a fer créixer el taller.

Efecte medalla

 

Diario de Barcelona, 16-II-1870, p.1660

(Per llegir la transcripció fes clic a la imatge)

 

 

 

 

Ampliacions a partir de cdv

Diario de Barcelona, 16-IV-1873, p. 3924

(Per llegir la transcripció fes clic a la imatge)

 

Protecció d’emulsions

 

L’acabat final de les fotografies era també curosament presentat, i oferien l’objecte fotogràfic amb unes mesures de protecció que amb els pas dels anys es van anar perdent. Si bé Daguerre ja insistia en el seu tractar per fer daguerreotips, sobre la manera de presentar la imatge amb la protecció adequada a un objecte fràgil, a l’època de la targeta de visita aquesta protecció va disminuir a un paper de seda o similar, sovint amb l’anagrama del taller, i adherit a la part superior o inferior del cartró, de manera que cobria la fràgil emulsió a l’albúmina. La pròpia fragilitat d’aquesta protecció ha fet que avui dia se n’hagin conservat molt poques, malgrat son nombroses les targetes amb mostren en algun costat del dors, les restes de cola i paper de seda de la protecció que tenien.

 

Evolució del format i aparició d’accessoris

La popularitat del format de targeta de visita en el retrat va tenir competidors en altres mides de retrats que van anar apareixent: des de reduccions que abaratien el producte (format Mignon, de 6x3.7 cm, o format Pochette, de 6x45m) fins a ampliacions com el format Cabinet o àlbum (de 16,5x11 cm), el Promenade (21x9,5 cm) o l’Imperial (25 17,5 cm). Si bé els inicis són només de la targeta, el format cabinet apareix cap als anys 1860 i posteriorment en aquella dècada irrompen els següents.

Acompanyant tot aquest ventall de possibilitats fotogràfiques que desvetllava el treball de retrat a l’estudi, apareixen també elements auxiliars, com marcs, àlbums, etc.

Diario de Barcelona, 27-XI-1860, p.10955

(Per llegir la transcripció fes clic a la imatge)

 

Diario de Barcelona, 23-II-1862, p.1708

(Per llegir la transcripció fes clic a la imatge)

 

Els estudis fotogràfics crearen múltiples objectes en els quals inserta retrats fotogràfics: des de joies a rellotges, passant per punys de bastó o per capses de costura.

Rellotge amb retrats acolorits de familiars. Col·lecció particular

 

Uns objectes especials eren els relacionats amb els morts: medalles que juntament amb el retrat guardaven cabells de la persona retratada, o fins i tot veritables composicions ornamentals creades amb cabells de la persona morta.

Post-mortem. Composició amb tarjeta de visita de Rafael Areñas i cabells de la nena fotografiada. 1894. AFB

 

La facilitat de circulació de les targetes de visita va facilitar l’aparició del seu col·leccionisme i la formació d’àlbums amb reculls d’amics i coneguts, però també de personalitats de diversos àmbits (reialesa, nobles, artistes...). La fabricació d’àlbums va experimentar un creixement, i els enquadernadors van arribar a desenvolupar peces d’una gran bellesa. Formalment, les pàgines estaven fetes amb un cartró gruixut i folrades amb un paper, sovint decorat, i presentaven finestres de la mida adequada per a la inserció de les targetes de visita i de les seves variants (cabinet...). En els més luxosos, els lloms estaven daurats i les cobertes podien presentar múltiples i riques decoracions.

 

Àlbum per a tarjetes de visita amb cobertes de nacre. AFB

 

Un diari de Madrid proporciona una bona descripció d’aquesta afició:

(foto)

La Época, 21-I-1860, p.3

La moda de los retratos ha producido la moda de los albums fotográficos.
Cada señora elegante tiene el suyo.
Cada fashionable, cada dandy quiere tenerlo.
Y en ellos no figuran solo los amigos y los conocidos; sino que tiene cabida todo el mundo.
La hermosa al lado de la fea; el grande hombre junto al hombre insignificante; la cantatriz haciendo pareja con la duquesa; el poeta con el banquero; el ministro con el periodista; nuestras glorias y nuestras miserias; nuestro pasado y nuestro porvenir;—ya lo he dicho: todo —lo que importa, lo que se necesita, lo que se desea, es tener una colección notable, lo que se llama un álbum rico.

Un periòdic de Barcelona recollia la nova fal·lera col·leccionista, i mostrava diverses possibilitats d’exhibició de les targetes.

Diario de Barcelona, 17-II-1861, p.1558

(Per llegir la transcripció fes clic a la imatge)

                                                                    

 

Taller de retoc de l’estudi Napoleon. C.1900. Col·lecció particular

Leer más

7_ L'especialització dels treballs a l'estudi

Les feines dins el taller anaven ampliant-se, de manera que començava a ser necessari cercar noves mans que ajudessin en les diferents tasques. Els anys 70 la premsa es fa ressò de l’augment de demanda, inserint una gran quantitat d’anuncis de feina, amb sol·licituds de molts gabinets fotogràfics diferents. El nivell de treball havia arribat ja a l’especialització de tasques i així es podia demanar des d’un aprenent a un tirador de proves, un retocador de clixés o de còpies, un dependent o una plegadora de targetes.

Diario de Barcelona, 25-VI-1867, p. 5936

(Per llegir la transcripció fes clic a la imatge)

 

Diario de Barcelona, 20-V-1868, p.4867

(Per llegir la transcripció fes clic a la imatge)

 

Frédéric Dillaye. La theorie, la practique et l’art en photographie. 1891. Lamina 27

 

 

Diario de Barcelona, 14-VI-1871, p. 6348

(Per llegir la transcripció fes clic a la imatge)

 

Diario de Barcelona, 6-X-1871, p.10454

(Per llegir la transcripció fes clic a la imatge)

 

Diario de Barcelona, 14-XII-1871, p.12988

(Per llegir la transcripció fes clic a la imatge)

 

Diario de Barcelona, 8-XI-1872, p.11212

(Per llegir la transcripció fes clic a la imatge)

 

Louis Figuier. La photographie. 1868-1888. P.87

 

Diario de Barcelona, 27-V-1873, p.3418

 

Diario de Barcelona, 1-I-1874, p.33

(Per llegir la transcripció fes clic a la imatge)

 

Diario de Barcelona, 29-V-1875, p.5605

 

Diario de Barcelona, 1-VII-1875, p.6813

 

Diario de Barcelona, 10-VII-1875, p. 7160

 

Diario de Barcelona, 1-VIII- 1875, p.8056

 

Diario de Barcelona, 5-VII-1877, p.7613

 

Alphonse Davanne. La photographie. 1886. P.186

Diario de Barcelona, 28-I-1878, p.1316

 

Diario de Barcelona, 4-VII-1878, p. 7761

 

Frédéric Dillaye. La theorie, la practique et l’art en photographie. 1891. Lamina 31

Diario de Barcelona, 3-X-1879, p.1345

 

Propaganda de l’estudi Napoleon. 1895. Col·lecció particular

Leer más

8_ L'estudi agafa empenta

Si bé la dècada de 1860 és la d’assentament dels gabinets de retrat a la ciutat, els anys 1870 seran els de consolidació. Els principals retratistes obren nous tallers o milloren instal·lacions, ocupen aparadors en altres botigues o a les entrades d’escala dels seus locals on exposen els treballs o afavoreixen la instal·lació d’expositors al bell mig del carrer. Els nous locals ofereixen espais expositius per a l’obra pròpia, diferents salons d’espera i fins i tot serveis de perruqueria.

Diario de Barcelona, 27-IX-1871, p.10138

 

Diario de Barcelona, 24-VII-1876, p.8469

 

Diario de Barcelona, 24-XII-1876, p.14231

 

Diario de Barcelona, 30-XII-1876, p.14441

 

Diario de Barcelona, 21-V-1877, p.5731

 

Diario de Barcelona, 27-IX-1877, p.10948

 

Album estudi Napoleon, 1895.

Leer más

9_ Els anys 80s

La perfecció a la qual arriben els tallers fotogràfics fa que l’any 1880 els periodistes d’un diari de la ciutat visitin i lloïn el taller ja conegut d’Antoni Esplugas, tot fent èmfasi en la distribució i en la maquinària necessària per l’art fotogràfic, de manera que queden perfectament lligades les solucions arquitectònic-decoratives amb les necessitats de l’art de la llum:

Diari Català, 13-IV-1880, p.2

 

Diario de Barcelona, 13-XII-1880, p.14648-9

 

 

.

Diario de Barcelona, 8-XII-1880, p.14425

 

La Ilustración, 9-I-1881, p.74

 

La Dinastía, 21-IX-1984, p.5943

 

La Dinastía, 8-IV-1884, p.3544

 

La Vanguardia, 4-XII-1890, p.5

 

Un cas especial és el de l’estudi Napoleon. Establert a la ciutat des del 1850, l’any 1891 van iniciar obres al mateix emplaçament, adquirint la casa del costat, per convertir el seu taller en un dels més ben equipats de la ciutat. Ja havien obert l’any 1885 un estudi al Passeig de Gàcia, al solar de l’antic teatre Novedades: 

Diario de Barcelona, 24-V-1885, p.6277

 

 

Malgrat aquesta incursió al nou espai urbanitzable de la ciutat, la nissaga dels Napoleon van continuar a la ciutat Vella.¡, i el nou estudi s’inaugurà després de dos anys d’obres. Era d’una amplitud i magnificència espectacular, com es pot veure en les imatges de les diferents estances que apareixen reproduïdes en l’àlbum amb que eren obsequiats els clients el Nadal de 1895.

Album estudi Napoleon, 1895

 

Diario de Barcelona 18-VII-1893, p.8453

 

Estudi de Pau Audouard. Casa Lleó Morera. 1905

Leer más

10_ El pas a l'Eixample

Cal destacar el canvi de tendència d’ubicació dins la ciutat a mesura que avança el segle XIX, i que segueix l’evolució urbanística de la ciutat. Si bé a l’inici la disposició principal era a la plaça Palau, part inferior de la Rambla i a espais com la nova Plaça Reial i el carrer Ferran, cap a finals de segle i coincidint amb l’aixecament de l’eixample, amb els desplaçament de les classes adinerades cap als palauets dels nous i amples carrers, els estudis tendeixen a anar pujant per la Rambla i ocupar el passeig de Gràcia. Joan Martí, que havia començat a la plaça Palau, es trasllada després al carrer dels Escudellers i finalment a la part superior de la Rambla (1880). Antoni Esplugas marxa de la plaça del Teatre per ubicar-se al passeig de Gràcia (1893). L’apoteosi dels estudis fotogràfics s’aconseguí amb la instal•lació l’any 1905 del taller de Pau Audouard, el que havia estat fotògraf de l’Exposició Universal de 1888 i un dels més considerats retratistes, als baixos de la casa Lleó Morera, de Luís Domènech i Montaner, al passeig de Gràcia.

La Dinastía, 26-X-1893, pàg 2.

(Per llegir la transcripció fes clic a la imatge)

 

 

Estudi de Pau Audouard a la casa Lleó Morera. 1905

Il·lustració Catalana 116, 20-VIII-1905. P.532. “A casa l’Audouard. Lo nou establiment fotogràfich d’Audouard, instal·lat al Passeig de Gràcia cantonada al carrer Consell de Cent”

(Per llegir la transcripció fes clic a la imatge)

 

A inicis del segle XX l’estructura dels estudis fotogràfics continuava similars paràmetres constructius: ubicació en terrats o patis il·luminats, ús d’estructures de claraboies i cortines per a la il·luminació natural, etc. Un exemple és la instal·lació de l’estudi d’Amadeu Mariné, al carrer Pelai cantonada Rambla:

Estudi d’Amadeu Mariné. C. Pelai 62. C.1901

La importància de l’estudi es pot veure en les referències en la literatura de l’època: l’any 1891 H.P. Robinson escriu un manual sobre com han de ser aquests espais, intitulat The Studio and what to do in it. Frederic Dillaye, en el llibre La Théorie, la practique et l’art en photographie, també de 1891, inclou diverses explicacions sobre el taller des d’un punt de vista més tècnic que no arquitectònic. De fet, molts dels teòrics que han escrit tractats sobre fotografia en algun moment parlaven de la galeria de retrat i indicaven la importància de la ubicació i dels sistemes de cortinatge. Fins i tot l’any 1912 Rodolfo Namias en el seu Manual práctico y recetario de fotografia en fa referència i ho explica amb sengles il·lustracions.

L’evolució de l’estudi fotogràfic va anar paral·lela a la de la innovació tècnica i a la importància que la professió de fotògraf va anar adquirint en la societat. Primer als terrats per aprofitar la llum natural, passen als baixos amb l’aparició de la il·luminació artificial; primer simples espais on processar les fotografies, passen a ser establiments amb profusió de decoracions fetes per artistes del moment; primer efímeres instal·lacions que canviaven amb el trasllat del fotògraf passavolant, passen a ser negocis assentats on treballen pares i fills; primer ocupats pel fotògraf tot sol, passen a tenir diferents dependències amb treballadors específics segons les necessitats del comerç. I tot això corrent paral·lelament a una nova indústria o art, encara per avaluar, com és el de la confecció de capses i marcs pels daguerreotips i ambrotips, i el de la decoració dels cartrons de suport dels retrats fotogràfics sobre paper que inundaran la segona meitat del segle XIX.

BIBLIOGRAFIA 

Leer más

Joan Martí, Fotògraf: [Online] http://www.bcn.cat/arxiu/arxiuobert/joan_marti/exposicio.html

Arxiu Virtual, Napoleón: [Online] http://www.bcn.cat/arxiu/virtuals/napoleon/

Núria F. Rius, María de los Santos García Felguera: Anem a cal fotògraf: [Online] http://www.girona.cat/sgdap/docs/a4w5h7yrius-garcia-felguera-com-text.pdf

Nuria. F. Rius: El negoci del retrat fotogràfic a Barcelona: 1860-1923. Una aproximació a les dinàmiques industrials del sector i a les condicions professionals: [Online] https://nuriafrius.com/2013/09/18/el-negoci-del-retrat-fotografic-a-barcelona-1860-1923-una-aproximacio-a-les-dinamiques-industrials-del-sector-i-a-les-condicions-professionals/

Jep Martí: Notes sobre la “carte-de-visite”. Arribada i popularització a Barcelona i Madrid (1854-1862) [Online] https://lalbumdeljep.wordpress.com/2014/09/27/notes-sobre-la-carte-de-visite-arribada-i-popularitzacio-a-barcelona-i-madrid-1854-1862/