Josep Maria Sagarra i Plana
1885-1959
Biographie
Josep Maria Sagarra i Plana est né à Sarrià en 1885 au sein d’une famille de la haute bourgeoisie barcelonaise et est mort à Barcelone le 31 octobre de 1959. Photographe de profession, Sagarra est considéré comme l’un des photojournalistes les plus représentatifs de la seconde génération de cette profession en Catalogne et membre de la génération pré-Leica avec Brangulí, Pérez de Rozas, Gaspar i Torrents, tous successeurs des fondateurs du photojournalisme catalan. Les débuts du jeune Sagarra ne sont pas très connus. Nous savons qu’il étudia chez les jésuites de Sarrià et que son père, homme énergique et religieux, voulait que son fils soit prêtre. Quand il refusa de continuer ses études, il se produisit une rupture familiale qui lui permit de devenir indépendant et de partir à Paris où il travailla quelques années dans le studio de photographie Gomon.
Son intérêt pour la photographie s’éveilla donc très jeune, certaines de ses photographies des événements de la Semaine Tragique de 1909 furent publiées, alors qu’il n’avait que vingt-quatre ans et son premier carnet officiel, qui a été conservé par la famille, date de 1910. À son retour, il s’établit pour son compte en se spécialisant dans la photographie de presse – posant des images aux actualités. Sagarra fut l’un des écrivains de la chronique graphique de la société catalane du premier tiers de siècle et publia dans un grand nombre de revues. Homme très travailleur, dès 1929 et à l’occasion de l'Exposition Universelle, il s’associa à Josep Gaspar et Pau Lluís Torrents, son beau-frère. Cette alliance donna lieu à ce que leurs collègues les dénommèrent «Les Trois Rois magiques» et elle dura quelques années, utilisant comme siège central l’appartement de Sagarra sis Via laietana 54.
Sagarra fut secrétaire de la Mutuelle L'Aliança, ce qui lui permit de connaître des personnages de la société de l’époque et notamment du monde culturel et politique, par exemple le chef du gouvernement Eduardo Dato. De plus, il couvrit tous les séjours d'Alphonse XIII en Catalogne et fut photographe de la Generalitat, travaillant pour les présidents Macià et Companys. Pendant la guerre civile il fut le photographe titulaire de La Vanguardia. À la fin de la guerre, quand ses associés partirent en exil, il décida de rester, malgré les difficultés pour retravailler comme photojournaliste, vu qu’il fut exclu, qu’on lui refusa le carnet et qu’il ne fut pas réadmis à La Vanguardia. Durant ces années, il collabora irrégulièrement avec l'agence EFE et avec Hola, prenant des photographies de fêtes et d’actes sociaux.
Bibliographie
NAVARRO MOLLEVÍ, Imma. “El fons del fotògraf Josep Maria Sagarra i Plana (1894-1959)”. Butlletí del Servei d’Arxius del Departament de Cultura [en línia]. Núm. 34 (2002), p.7. <http://continguts.cultura.gencat.cat/arxius/butl...
Biographie
Josep Maria Sagarra i Plana va néixer a Sarrià el 1885 en el si d'una família de l'alta burgesia barcelonina i morí a Barcelona el 31 d'octubre de 1959. Fotògraf de professió, Sagarra és considerat com un dels fotoperiodistes més representatius de la segona generació d'aquesta professió a Catalunya i membre de la generació pre-leica juntament amb Brangulí, Pérez de Rozas, Gaspar i Torrents tots ells successors dels fundadors del fotoperiodisme català. Els inicis del jove Sagarra no són massa coneguts. Sabem que estudià als jesuïtes de Sarrià i que el seu pare, home enèrgic i religiós volia que el seu fill fos capellà. Quan aquest va negar-se a seguir els estudis es va produir un trencament familiar que li va permetre independitzar-se i marxar a París on treballà uns quants anys a la casa de fotografia Gomon.
El seu interès per la fotografia s'inicià de molt jove doncs, es publicaren fotografies seves dels fets de la Setmana Tràgica l'any 1909, quan solament comptava vint-i-quatre anys. El seu primer carnet oficial, que ha estat conservat per la família, data de 1910. Al retorn s'establiria pel seu compte especialitzant-se en fotografia de premsa -posant imatges a les notícies-. Sagarra demostrà ser un dels escriptors de la crònica gràfica de la societat catalana del primer terç de segle que publicà amb un gran nombre de revistes. Home molt treballador, des de 1929 i amb motiu de l'Exposició Universal, va formar societat amb Josep Gaspar i Pau Lluís Torrents, el seu cunyat. Aquesta aliança va donar lloc a què els companys els anomenessin "Els Tres Reis Màgics" i va durar uns quants anys, utilitzant com a seu central el pis de Sagarra a Via laietana 54.
Sagarra fou secretari de la Mútua L'Aliança, la qual cosa li va permetre relacionar-se amb personatges de la societat del moment i especialment del món cultural i polític, com per exemple el cap del govern Eduardo Dato. Tanmateix va cobrir totes les estades d'Alfons XIII a Catalunya i fou fotògraf de la Generalitat, treballant per als presidents Macià i Companys. Durant la guerra civil va ser el fotògraf titular de la Vanguardia. En finalitzar la guerra, els seus socis es van exiliar ell va decidir quedar-se, tot i les dificultats per a tornar a treballar com a fotoperiodista, ja que fou depurat, se li negà el carnet i no el readmeteren a la Vanguardia. Durant aquests anys va col·laborar irregularment amb l'agència EFE i amb Hola, fent fotografia de festes i actes socials.
Expositions
Bibliographie
NAVARRO MOLLEVÍ, Imma. “El fons del fotògraf Josep Maria Sagarra i Plana (1894-1959)”. Butlletí del Servei d’Arxius del Departament de Cultura [en línia]. Núm. 34 (2002), p.7. <http://continguts.cultura.gencat.cat/arxius/butlleti/hemeroteca/docs/arxius34.pdf> [Consulta: 27 gener 2016].
