Josep Maria Sagarra i Plana
1885-1959
Biografia
Josep Maria Sagarra i Plana va néixer a Sarrià el 1885 en el si d'una família de l'alta burgesia barcelonina i morí a Barcelona el 31 d'octubre de 1959. Fotògraf de professió, Sagarra és considerat com un dels fotoperiodistes més representatius de la segona generació d'aquesta professió a Catalunya i membre de la generació pre-leica juntament amb Brangulí, Pérez de Rozas, Gaspar i Torrents tots ells successors dels fundadors del fotoperiodisme català. Els inicis del jove Sagarra no són massa coneguts. Sabem que estudià als jesuïtes de Sarrià i que el seu pare, home enèrgic i religiós volia que el seu fill fos capellà. Quan aquest va negar-se a seguir els estudis es va produir un trencament familiar que li va permetre independitzar-se i marxar a París on treballà uns quants anys a la casa de fotografia Gomon.
El seu interès per la fotografia s'inicià de molt jove doncs, es publicaren fotografies seves dels fets de la Setmana Tràgica l'any 1909, quan solament comptava vint-i-quatre anys. El seu primer carnet oficial, que ha estat conservat per la família, data de 1910. Al retorn s'establiria pel seu compte especialitzant-se en fotografia de premsa -posant imatges a les notícies-. Sagarra demostrà ser un dels escriptors de la crònica gràfica de la societat catalana del primer terç de segle que publicà amb un gran nombre de revistes. Home molt treballador, des de 1929 i amb motiu de l'Exposició Universal, va formar societat amb Josep Gaspar i Pau Lluís Torrents, el seu cunyat. Aquesta aliança va donar lloc a què els companys els anomenessin "Els Tres Reis Màgics" i va durar uns quants anys, utilitzant com a seu central el pis de Sagarra a Via laietana 54.
Sagarra fou secretari de la Mútua L'Aliança, la qual cosa li va permetre relacionar-se amb personatges de la societat del moment i especialment del món cultural i polític, com per exemple el cap del govern Eduardo Dato. Tanmateix va cobrir totes les estades d'Alfons XIII a Catalunya i fou fotògraf de la Generalitat, treballant per als presidents Macià i Companys. Durant la guerra civil va ser el fotògraf titular de la Vanguardia. En finalitzar la guerra, els seus socis es van exiliar ell va decidir quedar-se, tot i les dificultats per a tornar a treballar com a fotoperiodista, ja que fou depurat, se li negà el carnet i no el readmeteren a la Vanguardia. Durant aquests anys va col·laborar irregularment amb l'agència EFE i amb Hola, fent fotografia de festes i actes socials.
Bibliografia
NAVARRO MOLLEVÍ, Imma. “El fons del fotògraf Josep Maria Sagarra i Plana (1894-1959)”. Butlletí del Servei d’Arxius del Departament de Cultura [en línia]. Núm. 34 (2002), p.7. <http://continguts.cultura.gencat.cat/arxius/butl...
Biografia
Josep Maria Sagarra i Plana va néixer a Sarrià el 1885 en el si d'una família de l'alta burgesia barcelonina i morí a Barcelona el 31 d'octubre de 1959. Fotògraf de professió, Sagarra és considerat com un dels fotoperiodistes més representatius de la segona generació d'aquesta professió a Catalunya i membre de la generació pre-leica juntament amb Brangulí, Pérez de Rozas, Gaspar i Torrents tots ells successors dels fundadors del fotoperiodisme català. Els inicis del jove Sagarra no són massa coneguts. Sabem que estudià als jesuïtes de Sarrià i que el seu pare, home enèrgic i religiós volia que el seu fill fos capellà. Quan aquest va negar-se a seguir els estudis es va produir un trencament familiar que li va permetre independitzar-se i marxar a París on treballà uns quants anys a la casa de fotografia Gomon.
El seu interès per la fotografia s'inicià de molt jove doncs, es publicaren fotografies seves dels fets de la Setmana Tràgica l'any 1909, quan solament comptava vint-i-quatre anys. El seu primer carnet oficial, que ha estat conservat per la família, data de 1910. Al retorn s'establiria pel seu compte especialitzant-se en fotografia de premsa -posant imatges a les notícies-. Sagarra demostrà ser un dels escriptors de la crònica gràfica de la societat catalana del primer terç de segle que publicà amb un gran nombre de revistes. Home molt treballador, des de 1929 i amb motiu de l'Exposició Universal, va formar societat amb Josep Gaspar i Pau Lluís Torrents, el seu cunyat. Aquesta aliança va donar lloc a què els companys els anomenessin "Els Tres Reis Màgics" i va durar uns quants anys, utilitzant com a seu central el pis de Sagarra a Via laietana 54.
Sagarra fou secretari de la Mútua L'Aliança, la qual cosa li va permetre relacionar-se amb personatges de la societat del moment i especialment del món cultural i polític, com per exemple el cap del govern Eduardo Dato. Tanmateix va cobrir totes les estades d'Alfons XIII a Catalunya i fou fotògraf de la Generalitat, treballant per als presidents Macià i Companys. Durant la guerra civil va ser el fotògraf titular de la Vanguardia. En finalitzar la guerra, els seus socis es van exiliar ell va decidir quedar-se, tot i les dificultats per a tornar a treballar com a fotoperiodista, ja que fou depurat, se li negà el carnet i no el readmeteren a la Vanguardia. Durant aquests anys va col·laborar irregularment amb l'agència EFE i amb Hola, fent fotografia de festes i actes socials.
Exposicions
Bibliografia
NAVARRO MOLLEVÍ, Imma. “El fons del fotògraf Josep Maria Sagarra i Plana (1894-1959)”. Butlletí del Servei d’Arxius del Departament de Cultura [en línia]. Núm. 34 (2002), p.7. <http://continguts.cultura.gencat.cat/arxius/butlleti/hemeroteca/docs/arxius34.pdf> [Consulta: 27 gener 2016].
