Xavier Miserachs
1937-1998
Biographie
Xavier Miserachs est né à Barcelone le 12 juillet 1937. Fils de Manuel Miserachs, médecin hématologue, et de Montserrat Ribalta, bibliothécaire, il entra en contact dans son adolescence avec la photographie à l’Institut Technique Eulàlia, avec ses camarades d’études, les frères Ramon et Antoni Fabregat. En 1952, il devint membre du Groupe Photographique de Catalogne, où il connut Oriol Maspons avec lequel il noua une amitié qui dura toute la vie. En 1954, âgé de dix-sept ans, il gagna le Ier Trophée Luis Navarro, décerné par le IIe Salon national de Photographie Moderne du Groupe Photographique de Catalogne. Cette année-là, il commença des études de médecine qu’il abandonna en dernière année pour se consacrer pleinement à la photographie.
En 1957 eut lieu la première des deux expositions -déjà classiques- qui réunirent des photographiques de Xavier Miserachs, Ricard Terré et Ramón Masats, au Groupe Photographique de Catalogne à Barcelone, au siège d’AFAL à Almeria et à la Société Royale de Photographie de Madrid, des espaces qui rassemblaient les noyaux principaux de l’avant-garde photographique espagnole de l’époque. Cette première exposition représenta le début de ce que le critique barcelonais Josep Maria Casademont appela la « nouvelle avant-garde » de la photographie espagnole. Deux ans plus tard, en 1959, la deuxième exposition du trio Terré-Miserachs- Masats fut présentée à la Salle Aixelà de Barcelone, inaugurée peu de temps avant et dirigée par Casademont.
En 1961, après avoir achevé son service militaire, Miserachs créa son studio où il conjugua des commandes en tant que photographe professionnel et la réalisation des photographies qui donnèrent lieu par la suite à ses emblématiques photo-livres de la décennie des années soixante : Barcelona. Blanc i negre (Aymà, 1964), Costa Brava Show (Kairós, 1966) et Los cachorros (Lumen, 1967), des œuvres fondamentales de l’avant-garde photographique de l’époque. Parmi les influences les plus importantes sur son travail, il faut citer l’œuvre du photographe William Klein et ses livres de villes, notamment le premier, dédié à New York et publié en 1955. L’exposition The Family of Man (1955) provoqua également chez Miserachs, tout comme chez ses collègues de génération, une profonde impression qui fut déterminante dans l’organisation d’une poétique néoréaliste qui représentait le passage des classes populaires au nouvel environnement métropolitain.
Dès la fin des années soixante, Miserachs élargit son activité comme photographe pour y inclure la publicité, le reportage et, à de nombreuses occasions, la photographie éditoriale. À partir de 1966, il commença à voyager souvent pour son travail comme correspondant des publications La Actualidad Española, Gaceta Ilustrada, La Vanguardia, Interviú et Triunfo. En 1968, il signa avec cette dernière un contrat annuel de disponibilité exclusive et il publia pour cette publication des reportages comme « París se pregunta: ¿es una revolución? », « De Nanterre a las barricadas », « La primavera en Praga », etc. En 1969, il fut le cofondateur et premier professeur de photographie de l’école Eina et, en 1970, son activité s’étendit ponctuellement au cinéma : il fut réalisateur et directeur de photographie de deux films underground, dirigés par Enrique Vila-Matas et Emma Cohen, et dirigea et produisit cette année-là le court-métrage Amén, un petit film muet.
Dans les dernières années de sa vie, Miserachs s’intéressa à l’écriture dans la volonté de laisser un témoignage de sa vision de la photographie, une conception belligérante vers ce qu’il considérait comme la culture photographique dominante et ses institutions. En ce sens, il faut citer ses deux derniers livres, Fulls de contactes. Memòries (Edicions 62, 1998) et Criterio fotográfico (Omega, 1998), parus l’année de sa disparition.
Xavier Miserachs mourut le 14 août 1998, à l’âge de 61 ans, peu après avoir reçu la Croix de Saint Georges de la Generalitat de Catalunya.
Font: MACBA
Fotografia: Autoretrat de Xavier Miserachs. Fons personal de les hereves de l'artista (CC-by-sa)
Expositions
2015 (del 18 de setembre al 28 de març). FERNÁNDEZ, Horacio (comis.). Miserachs Barcelona. MACBA, Barcelona.
2008. TERRÉ, Laura (comis.). Francesc Català-Roca i Xavier Miserachs. Dues mirades al territori de la Costa Brava. ...
Bibliographie
Fotollibres o llibres il·lustrats:
MISERACHS, Xavier; ESPINÀS, Josep Maria. Barcelona. Blanc i negre. Barcelona: Electa, 2003 / Ed. orig. 1964.
MISERACHS, Xavier; VÁZQUEZ MONTALBAN, Manuel. Costa Brava Show. Barcelona: Kai...
Biographie
Xavier Miserachs va néixer a Barcelona el 12 de juliol del 1937. Fill de Manuel Miserachs, metge hematòleg, i de Montserrat Ribalta, bibliotecària, durant la seva adolescència va entrar en contacte amb la fotografia a l'Institut Tècnic Eulàlia, al costat dels seus companys d'estudis, els germans Ramon i Antoni Fabregat. El 1952 es va fer membre de l'Agrupació Fotogràfica de Catalunya, on va conèixer Oriol Maspons, amb qui va iniciar una amistat que va durar tota la vida. El 1954, a l'edat de disset anys, va guanyar el I Trofeu Luis Navarro, atorgat pel II Saló Nacional de Fotografia Moderna de l'Agrupació Fotogràfica de Catalunya. Aquest mateix any va començar els estudis de medicina, que va abandonar l'últim curs per dedicar-se plenament a la fotografia.
El 1957 hi va haver la primera de les dues exposicions -ja clàssiques- que van reunir fotografies de Xavier Miserachs, Ricard Terré i Ramón Masats, a l'Agrupació Fotogràfica de Catalunya a Barcelona, a la seu d'AFAL a Almeria i a la Real Sociedad Fotográfica de Madrid, uns espais que articulaven els nuclis principals de l'avantguarda fotogràfica espanyola de l'època. Aquella primera exposició va marcar l'inici del qual el crític barceloní Josep Maria Casademont va anomenar la «nova avantguarda» en la fotografia espanyola. Al cap de dos anys, el 1959, es va presentar la segona exposició del trio Terré-Miserachs- Masats, a la Sala Aixelà de Barcelona, inaugurada feia poc i dirigida per Casademont.
El 1961, després d'acabar el servei militar, Miserachs va crear el seu estudi, des d'on va alternar encàrrecs com a fotògraf professional amb la realització de les fotografies que posteriorment van donar lloc als seus emblemàtics fotollibres de la dècada dels seixanta: Barcelona. Blanc i negre (Aymà, 1964), Costa Brava Show (Kairós, 1966) i Los cachorros (Lumen, 1967), obres fonamentals de l'avantguarda fotogràfica de l'època. Entre les influències que més impacte van tenir en el seu treball destaquen l'obra del fotògraf William Klein i els seus llibres de ciutats, en particular el primer, dedicat a Nova York i publicat el 1955. Així mateix, l'exposició The Family of Man (1955) va causar en Miserachs, igual que en els seus companys de generació, una profunda impressió que va ser determinant en l'articulació d'una poètica neorealista que representava el trànsit de les classes populars cap al nou entorn metropolità.
Des de finals dels anys seixanta, Miserachs va anar ampliant la seva activitat com a fotògraf per incloure la publicitat, el reportatge i, en nombroses ocasions, la fotografia editorial. A partir del 1966 va començar a viatjar de manera constant, gràcies al seu treball com a corresponsal per a les publicacions La Actualidad Española, Gaceta Ilustrada, La Vanguardia, Interviú i Triunfo. Amb aquesta última va firmar el 1968 un contracte anual de disponibilitat exclusiva, i hi va publicar reportatges com «París se pregunta: ¿es una revolución?», «De Nanterre a las barricadas», «La primavera en Praga», etc. El 1969 va ser cofundador i primer professor de fotografia de l'escola Eina, i el 1970 la seva activitat es va estendre puntualment al cinema: va ser realitzador i director de fotografia de dues pel·lícules underground, dirigides per Enrique Vila-Matas i Emma Cohen, i aquell mateix any va dirigir i va produir el curtmetratge Amén, historieta muda.
En els últims anys de la seva vida, Miserachs es va interessar per l'escriptura amb la voluntat de deixar testimoni de la seva visió de la fotografia, una concepció bel·ligerant cap al que ell entenia com la cultura fotogràfica dominant i les seves institucions. En aquest sentit, destaquen els seus dos últims llibres, Fulls de contactes. Memòries (Edicions 62, 1998) i Criterio fotográfico (Omega, 1998), apareguts l'any de la seva mort.
Xavier Miserachs va morir el 14 d'agost de 1998, als 61 anys, poc després d'haver rebut, aquell mateix any, la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.
Font: MACBA
Fotografia: Autoretrat de Xavier Miserachs. Fons personal de les hereves de l'artista (CC-by-sa)
Expositions
2015 (del 18 de setembre al 28 de març). FERNÁNDEZ, Horacio (comis.). Miserachs Barcelona. MACBA, Barcelona.
2008. TERRÉ, Laura (comis.). Francesc Català-Roca i Xavier Miserachs. Dues mirades al territori de la Costa Brava. Exposició itinerant.
2007 (del 30 de novembre al 14 de gener). En clau de dona. Galeria Hartmann, Barcelona.
2006 (del 2 de març al 18 de juny). TERRÉ, Laura (comis.). El Grupo Fotográfico AFAL 1956-1963. Centro Andaluz de Arte Contemporáneo, Sevilla.
2004 (del 6 de febrer al 16 de maig). FERNÁNDEZ, Horacio (comis.). Variaciones en España 1900-1980. Fotografía y Arte. PhotoEspaña 04, Madrid. MARCO, Vigo.
2000. ENCINAS, Pepe (comis.). Xavier Miserachs, un luxe periodístic. Col·legi de Periodistes de Catalunya, Barcelona.
1992. DUPUY, Alain (comis.). 1 segon i 25 centèsimes. Fundació La Caixa, Barcelona.
1992 (del 21 d'abril al 31 de maig). FORMIGUERA, Pere (comis.). Temps de Silenci. Panorama de la fotografia espanyola dels anys 50 i 60. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i la Fundació Caixa de Catalunya. Centre d'Art Santa Mònica, Barcelona.
1991. Grupo AFAL 1956-1991. Junta de Andalucía, la Diputación Provincial de Almería, Almediterránea'92. Escuela de Artes y Oficios de Almería.
1987. Barcelona Metrópolis. Exposició conjunta amb Colita, Oriol Maspons i Francesc Català-Roca. Instal·lació a la Gran Via de Barcelona. Ajuntament de Barcelona, Corporació Metropolitana de Barcelona.
1982. Fotografia catalana als anys 50-60. Galeria René Metras, Barcelona.
1959 (del 14 de març al 9 d’abril). CASADEMONT, Josep Maria (ed.). Terré-Miserachs-Masats. Sala Aixelà, Barcelona
1957. CASADEMONT, Josep Maria (ed.). Terré-Miserachs-Masats. Agrupació Fotogràfica de Catalunya, Barcelona; AFAL, Almeria; Real Sociedad Fotogràfica de Madrid.
Bibliographie
Fotollibres o llibres il·lustrats:
MISERACHS, Xavier; ESPINÀS, Josep Maria. Barcelona. Blanc i negre. Barcelona: Electa, 2003 / Ed. orig. 1964.
MISERACHS, Xavier; VÁZQUEZ MONTALBAN, Manuel. Costa Brava Show. Barcelona: Kairós, 1966.
MISERACHS, Xavier; VARGAS LLOSA, Mario. Los cachorros (Pichula Cuéllar). Madrid: la Fábrica, 2010 / Ed. orig. 1967.
MISERACHS, Xavier; PÁNIKER, Salvador. Conversaciones en Cataluña. Barcelona: Kairós, 1971 / Ed. orig. 1967 .
MISERACHS, Xavier; PÁNIKER, Salvador. Conversaciones en Madrid. Barcelona: Kairós, 1969.
MISERACHS, Xavier; BONET CORREA, Antonio. Arte pre-románico asturiano. Barcelona: Polígrafa, 1967.
MISERACHS, Xavier; FERNÁNDEZ ARENAS, J. La arquitectura mozárabe. Barcelona: Polígrafa, 1972.
MISERACHS, Xavier; BONET CORREA. Antonio. Andalucía Barroca. Arquitectura y urbanismo. Barcelona: Polígrafa, 1978.
MISERACHS, Xavier; GOYTISOLO, Juan. España y los españoles. Barcelona: Lumen, 2002.
MISERACHS, Xavier; BARRAL, Carlos. Pel car de fora. Catalunya des del mar. Barcelona: Edicions 62, 1982.
MISERACHS, Xavier; ESPINÀS, Josep Maria. Aprendre a conviure. Reflexions sobre civilitat. Barcelona: Caixa d’Estalvis de Sabadell; Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1984
MISERACHS, Xavier; BARRAL, Carlos. Catalunya a vol d’ocell. Barcelona: Edicions 62, 1985.
MISERACHS, Xavier; ROIG, Montserrat. Barcelona a vol d'ocell. Barcelona: Edicions 62, 1987.
MISERACHS, Xavier; FEBRÉS, Xavier. Les altres capitals: viatge a ciutats europees agermanades : Barcelona, Colònia, Leningrad, Milà i Montpeller. Esplugues de Llobregat: Plaza & Janés; Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 1987.
MISERACHS, Xavier; COLITA; MASPONS, Oriol; MOIX, Terenci; MOIX, Anna. Els barcelonins. Barcelona, Edicions 62, 1988.
MISERACHS, Xavier; FEBRÉS, Xavier. Passeig de mar. Esplugues de Llobregat: Plaza & Janés, 1988.
MISERACHS, Xavier; NÚÑEZ, Joana; PRADAS, Rafael. Les Barcelones del món. Barcelona: Caixa de Barcelona, 1989.
MISERACHS, Xavier; FREIXA, Ferran; SALAS, Anna. Gran Teatre del Liceu. Barcelona: Consorci del gran Teatre del Liceu de Barcelona; La Caixa d’Estalvis y Pensions de Barcelona, 1990.
MISERACHS, Xavier; ESPINÀS, Josep Maria. Metros i metròpolis. Barcelona: Diputació de Barcelona, 1990.
MISERACHS, Xavier; COLITA; MASPONS, Oriol; PERMANYER, Lluís. Barcelona’92. Quinze dies d’eufòria. Barcelona: Àmbit Serveis Editorials, 1992.
MISERACHS, Xavier; FABRE, Jaume; HUERTAS, Josep Maria. Cent anys de vida quotidiana a Catalunya. Barcelona: Edicions 62, 1993.
MISERACHS, Xavier; SOLER, Glòria. L’estiueig a Catalunya 1900-1950. Barcelona: Edicions 62, 1995.
MISERACHS, Xavier; MANENT, Ramon; PUJALS, Joan Maria. Catalonia. Barcelona: Lunwerg Editores, 1995.
MISERACHS, Xavier; PUIGVERD, Antoni. L’Empordà. Llibre de meravelles. Barcelona: Edicions 62, 1996.
MISERACHS, Xavier; DOMENECH i MONER, Joan. Girona a Quatre vents. Barcelona, Lunwerg Editores, 1998.
MISERACHS, Xavier. El passeig de Gràcia. Main: Imagen Global Corporativa, 1998.
MISERACHS, Xavier; COLITA; MASPONS, Oriol; REGÀS, Rosa; RUBIO, Oliva Maria. Gauche Divine. Barcelona: Lunwerg; Madrid: Ministerio de Educación y Cultura, 2000.
MISERACHS, Xavier; CATALÀ-ROCA, Francesc; REGÀS, Rosa. Memòries de la Costa Brava. Barcelona: Lupita Books, 2005.
Monografies i catàlegs d'exposicions:
MISERACHS, Xavier. 1 segon i 25 centèsimes. Catàleg de l’exposició celebrada per la Fundació “la Caixa”. Barcelona: Fundació “la Caixa”, 1992.
MISERACHS, Xavier; MASPONS, Oriol. Xavier Miserachs: nadie es perfecto. Madrid: La Fábrica, Colección Photobolsillo. Núm 1, 2007.
Assajos:
MISERACHS, Xavier. Profesiones con futuro. Fotógrafo. Barcelona: Grijalbo Mondadori, 1995.
MISERACHS, Xavier. Criterio Fotográfico. Notas para un curso de fotografía. Barcelona: Omega, 1998.
MISERACHS, Xavier. Fulls de contactes. Memòries. Barcelona: Edicions 62, 1998.
MISERACHS, Xavier; COLITA. Diàlegs a Barcelona. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 1988.
