Xavier Miserachs
1937-1998
Biography
Xavier Miserachs was born in Barcelona on 12 July 1937, the son of Manuel Miserachs, a hematologist, and Montserrat Ribalta, a librarian. During his adolescence he came into contact with photography at the Eulàlia Technical Institute alongside his fellow students, the brothers Ramon and Antoni Fabregat. In 1952 he became a member of the Photography Association of Catalonia where he met Oriol Maspons, with whom he would have a life-long friendship. In 1954, at the age of 17, he won the 1st Luis Navarro Trophy, awarded by the Photography Association of Catalonia's 2nd National Modern Photography Salon. That same year he started his medical studies, which he would abandon in the final year in order to devote himself entirely to photography.
In 1957 there was the first of two, now historic exhibitions that brought together the photographers Xavier Miserachs, Ricard Terré and Ramón Masats. The exhibition was held at the premises of the Photography Association of Catalonia in Barcelona, those of the Photography Association of Almeria, and at the Royal Photographic Society in Madrid, centres which channelled the main currents of avant-garde Spanish photography at the time. That first exhibition marked the beginning of what the Barcelona critic Josep Maria Casademont would call, "the new avant-garde" of Spanish photography. Two years later, in 1959, the second of the Terré-Miserachs-Masats trio's exhibitions, directed by Casademont, was held at the recently opened Aixelà Salon in Barcelona.
In 1961, after completing his military service, Miserachs set up his own studio, where he worked on commissions as a professional photographer whilst also pursuing his own photography, that would later be published in his iconic 1960s photograph books, Barcelona. Blanc i Negre (Aymà, 1964), Costa Brava Show (Kairós, 1966) and Los cachorros (Lumen, 1967). These books laid the foundations of the avant-garde photography of the time. Outstanding amongst the photographers whose work had most influence on him was William Klein and his books on cities, particularly the first book devoted to New York, published in 1955. Similarly, the exhibition, The Family of Man (1955) made a profound impression on him, as it did on all the other photographers of his generation, an impression that would go on to have a defining influence on the poetic neorealism with which people's migration to new metropolitan environments was captured on film.
Towards the end of the 1960s Miserachs broadened his scope to include advertising, documentary reports and, quite frequently, photography publishing. From 1966 onwards he started to travel frequently on account of the work he was doing as a correspondent for the publications, La Actualidad Española, Gaceta Ilustrada, La Vanguardia, Interviú and Triunfo. In 1968 he signed an annual exclusive availability contract with Triunfo for which he produced reports such as "Paris wonders whether it's a revolution", "From Nanterre to the barricades" and "Prague Spring". In 1969 he was the cofounder of the photography department, and its first teacher, at the Eina school. In 1970 his activities began to include, on occasion, cinema. As director of photography he made two underground films that were directed by Enrique Vila-Matas and Emma Cohen and also in 1970 he directed and produced the silent short story, Amén.
During the last years of his life Miserachs took up the pen to express his vision of photography. It was a belligerent view of what he considered to be the dominant photographic culture and its institutions, a view that can be found in his last two books, Fulls de contactes. Memòries (Edicions 62, 1998) and Criterio fotográfico (Omega, 1998), both of which were published the year he died.
Xavier Miserachs died on 14 August 1998 at the age of 61, shortly after having been awarded the Cross of Saint George by the Generalitat de Catalunya.
Font: MACBA
Fotografia: Autoretrat de Xavier Miserachs. Fons personal de les hereves de l'artista (CC-by-sa)
Exhibitions
2015 (del 18 de setembre al 28 de març). FERNÁNDEZ, Horacio (comis.). Miserachs Barcelona. MACBA, Barcelona.
2008. TERRÉ, Laura (comis.). Francesc Català-Roca i Xavier Miserachs. Dues mirades al territori de la Costa Brava. ...
Bibliography
Fotollibres o llibres il·lustrats:
MISERACHS, Xavier; ESPINÀS, Josep Maria. Barcelona. Blanc i negre. Barcelona: Electa, 2003 / Ed. orig. 1964.
MISERACHS, Xavier; VÁZQUEZ MONTALBAN, Manuel. Costa Brava Show. Barcelona: Kai...
Biography
Xavier Miserachs va néixer a Barcelona el 12 de juliol del 1937. Fill de Manuel Miserachs, metge hematòleg, i de Montserrat Ribalta, bibliotecària, durant la seva adolescència va entrar en contacte amb la fotografia a l'Institut Tècnic Eulàlia, al costat dels seus companys d'estudis, els germans Ramon i Antoni Fabregat. El 1952 es va fer membre de l'Agrupació Fotogràfica de Catalunya, on va conèixer Oriol Maspons, amb qui va iniciar una amistat que va durar tota la vida. El 1954, a l'edat de disset anys, va guanyar el I Trofeu Luis Navarro, atorgat pel II Saló Nacional de Fotografia Moderna de l'Agrupació Fotogràfica de Catalunya. Aquest mateix any va començar els estudis de medicina, que va abandonar l'últim curs per dedicar-se plenament a la fotografia.
El 1957 hi va haver la primera de les dues exposicions -ja clàssiques- que van reunir fotografies de Xavier Miserachs, Ricard Terré i Ramón Masats, a l'Agrupació Fotogràfica de Catalunya a Barcelona, a la seu d'AFAL a Almeria i a la Real Sociedad Fotográfica de Madrid, uns espais que articulaven els nuclis principals de l'avantguarda fotogràfica espanyola de l'època. Aquella primera exposició va marcar l'inici del qual el crític barceloní Josep Maria Casademont va anomenar la «nova avantguarda» en la fotografia espanyola. Al cap de dos anys, el 1959, es va presentar la segona exposició del trio Terré-Miserachs- Masats, a la Sala Aixelà de Barcelona, inaugurada feia poc i dirigida per Casademont.
El 1961, després d'acabar el servei militar, Miserachs va crear el seu estudi, des d'on va alternar encàrrecs com a fotògraf professional amb la realització de les fotografies que posteriorment van donar lloc als seus emblemàtics fotollibres de la dècada dels seixanta: Barcelona. Blanc i negre (Aymà, 1964), Costa Brava Show (Kairós, 1966) i Los cachorros (Lumen, 1967), obres fonamentals de l'avantguarda fotogràfica de l'època. Entre les influències que més impacte van tenir en el seu treball destaquen l'obra del fotògraf William Klein i els seus llibres de ciutats, en particular el primer, dedicat a Nova York i publicat el 1955. Així mateix, l'exposició The Family of Man (1955) va causar en Miserachs, igual que en els seus companys de generació, una profunda impressió que va ser determinant en l'articulació d'una poètica neorealista que representava el trànsit de les classes populars cap al nou entorn metropolità.
Des de finals dels anys seixanta, Miserachs va anar ampliant la seva activitat com a fotògraf per incloure la publicitat, el reportatge i, en nombroses ocasions, la fotografia editorial. A partir del 1966 va començar a viatjar de manera constant, gràcies al seu treball com a corresponsal per a les publicacions La Actualidad Española, Gaceta Ilustrada, La Vanguardia, Interviú i Triunfo. Amb aquesta última va firmar el 1968 un contracte anual de disponibilitat exclusiva, i hi va publicar reportatges com «París se pregunta: ¿es una revolución?», «De Nanterre a las barricadas», «La primavera en Praga», etc. El 1969 va ser cofundador i primer professor de fotografia de l'escola Eina, i el 1970 la seva activitat es va estendre puntualment al cinema: va ser realitzador i director de fotografia de dues pel·lícules underground, dirigides per Enrique Vila-Matas i Emma Cohen, i aquell mateix any va dirigir i va produir el curtmetratge Amén, historieta muda.
En els últims anys de la seva vida, Miserachs es va interessar per l'escriptura amb la voluntat de deixar testimoni de la seva visió de la fotografia, una concepció bel·ligerant cap al que ell entenia com la cultura fotogràfica dominant i les seves institucions. En aquest sentit, destaquen els seus dos últims llibres, Fulls de contactes. Memòries (Edicions 62, 1998) i Criterio fotográfico (Omega, 1998), apareguts l'any de la seva mort.
Xavier Miserachs va morir el 14 d'agost de 1998, als 61 anys, poc després d'haver rebut, aquell mateix any, la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.
Font: MACBA
Fotografia: Autoretrat de Xavier Miserachs. Fons personal de les hereves de l'artista (CC-by-sa)
Exhibitions
2015 (del 18 de setembre al 28 de març). FERNÁNDEZ, Horacio (comis.). Miserachs Barcelona. MACBA, Barcelona.
2008. TERRÉ, Laura (comis.). Francesc Català-Roca i Xavier Miserachs. Dues mirades al territori de la Costa Brava. Exposició itinerant.
2007 (del 30 de novembre al 14 de gener). En clau de dona. Galeria Hartmann, Barcelona.
2006 (del 2 de març al 18 de juny). TERRÉ, Laura (comis.). El Grupo Fotográfico AFAL 1956-1963. Centro Andaluz de Arte Contemporáneo, Sevilla.
2004 (del 6 de febrer al 16 de maig). FERNÁNDEZ, Horacio (comis.). Variaciones en España 1900-1980. Fotografía y Arte. PhotoEspaña 04, Madrid. MARCO, Vigo.
2000. ENCINAS, Pepe (comis.). Xavier Miserachs, un luxe periodístic. Col·legi de Periodistes de Catalunya, Barcelona.
1992. DUPUY, Alain (comis.). 1 segon i 25 centèsimes. Fundació La Caixa, Barcelona.
1992 (del 21 d'abril al 31 de maig). FORMIGUERA, Pere (comis.). Temps de Silenci. Panorama de la fotografia espanyola dels anys 50 i 60. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i la Fundació Caixa de Catalunya. Centre d'Art Santa Mònica, Barcelona.
1991. Grupo AFAL 1956-1991. Junta de Andalucía, la Diputación Provincial de Almería, Almediterránea'92. Escuela de Artes y Oficios de Almería.
1987. Barcelona Metrópolis. Exposició conjunta amb Colita, Oriol Maspons i Francesc Català-Roca. Instal·lació a la Gran Via de Barcelona. Ajuntament de Barcelona, Corporació Metropolitana de Barcelona.
1982. Fotografia catalana als anys 50-60. Galeria René Metras, Barcelona.
1959 (del 14 de març al 9 d’abril). CASADEMONT, Josep Maria (ed.). Terré-Miserachs-Masats. Sala Aixelà, Barcelona
1957. CASADEMONT, Josep Maria (ed.). Terré-Miserachs-Masats. Agrupació Fotogràfica de Catalunya, Barcelona; AFAL, Almeria; Real Sociedad Fotogràfica de Madrid.
Bibliography
Fotollibres o llibres il·lustrats:
MISERACHS, Xavier; ESPINÀS, Josep Maria. Barcelona. Blanc i negre. Barcelona: Electa, 2003 / Ed. orig. 1964.
MISERACHS, Xavier; VÁZQUEZ MONTALBAN, Manuel. Costa Brava Show. Barcelona: Kairós, 1966.
MISERACHS, Xavier; VARGAS LLOSA, Mario. Los cachorros (Pichula Cuéllar). Madrid: la Fábrica, 2010 / Ed. orig. 1967.
MISERACHS, Xavier; PÁNIKER, Salvador. Conversaciones en Cataluña. Barcelona: Kairós, 1971 / Ed. orig. 1967 .
MISERACHS, Xavier; PÁNIKER, Salvador. Conversaciones en Madrid. Barcelona: Kairós, 1969.
MISERACHS, Xavier; BONET CORREA, Antonio. Arte pre-románico asturiano. Barcelona: Polígrafa, 1967.
MISERACHS, Xavier; FERNÁNDEZ ARENAS, J. La arquitectura mozárabe. Barcelona: Polígrafa, 1972.
MISERACHS, Xavier; BONET CORREA. Antonio. Andalucía Barroca. Arquitectura y urbanismo. Barcelona: Polígrafa, 1978.
MISERACHS, Xavier; GOYTISOLO, Juan. España y los españoles. Barcelona: Lumen, 2002.
MISERACHS, Xavier; BARRAL, Carlos. Pel car de fora. Catalunya des del mar. Barcelona: Edicions 62, 1982.
MISERACHS, Xavier; ESPINÀS, Josep Maria. Aprendre a conviure. Reflexions sobre civilitat. Barcelona: Caixa d’Estalvis de Sabadell; Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1984
MISERACHS, Xavier; BARRAL, Carlos. Catalunya a vol d’ocell. Barcelona: Edicions 62, 1985.
MISERACHS, Xavier; ROIG, Montserrat. Barcelona a vol d'ocell. Barcelona: Edicions 62, 1987.
MISERACHS, Xavier; FEBRÉS, Xavier. Les altres capitals: viatge a ciutats europees agermanades : Barcelona, Colònia, Leningrad, Milà i Montpeller. Esplugues de Llobregat: Plaza & Janés; Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 1987.
MISERACHS, Xavier; COLITA; MASPONS, Oriol; MOIX, Terenci; MOIX, Anna. Els barcelonins. Barcelona, Edicions 62, 1988.
MISERACHS, Xavier; FEBRÉS, Xavier. Passeig de mar. Esplugues de Llobregat: Plaza & Janés, 1988.
MISERACHS, Xavier; NÚÑEZ, Joana; PRADAS, Rafael. Les Barcelones del món. Barcelona: Caixa de Barcelona, 1989.
MISERACHS, Xavier; FREIXA, Ferran; SALAS, Anna. Gran Teatre del Liceu. Barcelona: Consorci del gran Teatre del Liceu de Barcelona; La Caixa d’Estalvis y Pensions de Barcelona, 1990.
MISERACHS, Xavier; ESPINÀS, Josep Maria. Metros i metròpolis. Barcelona: Diputació de Barcelona, 1990.
MISERACHS, Xavier; COLITA; MASPONS, Oriol; PERMANYER, Lluís. Barcelona’92. Quinze dies d’eufòria. Barcelona: Àmbit Serveis Editorials, 1992.
MISERACHS, Xavier; FABRE, Jaume; HUERTAS, Josep Maria. Cent anys de vida quotidiana a Catalunya. Barcelona: Edicions 62, 1993.
MISERACHS, Xavier; SOLER, Glòria. L’estiueig a Catalunya 1900-1950. Barcelona: Edicions 62, 1995.
MISERACHS, Xavier; MANENT, Ramon; PUJALS, Joan Maria. Catalonia. Barcelona: Lunwerg Editores, 1995.
MISERACHS, Xavier; PUIGVERD, Antoni. L’Empordà. Llibre de meravelles. Barcelona: Edicions 62, 1996.
MISERACHS, Xavier; DOMENECH i MONER, Joan. Girona a Quatre vents. Barcelona, Lunwerg Editores, 1998.
MISERACHS, Xavier. El passeig de Gràcia. Main: Imagen Global Corporativa, 1998.
MISERACHS, Xavier; COLITA; MASPONS, Oriol; REGÀS, Rosa; RUBIO, Oliva Maria. Gauche Divine. Barcelona: Lunwerg; Madrid: Ministerio de Educación y Cultura, 2000.
MISERACHS, Xavier; CATALÀ-ROCA, Francesc; REGÀS, Rosa. Memòries de la Costa Brava. Barcelona: Lupita Books, 2005.
Monografies i catàlegs d'exposicions:
MISERACHS, Xavier. 1 segon i 25 centèsimes. Catàleg de l’exposició celebrada per la Fundació “la Caixa”. Barcelona: Fundació “la Caixa”, 1992.
MISERACHS, Xavier; MASPONS, Oriol. Xavier Miserachs: nadie es perfecto. Madrid: La Fábrica, Colección Photobolsillo. Núm 1, 2007.
Assajos:
MISERACHS, Xavier. Profesiones con futuro. Fotógrafo. Barcelona: Grijalbo Mondadori, 1995.
MISERACHS, Xavier. Criterio Fotográfico. Notas para un curso de fotografía. Barcelona: Omega, 1998.
MISERACHS, Xavier. Fulls de contactes. Memòries. Barcelona: Edicions 62, 1998.
MISERACHS, Xavier; COLITA. Diàlegs a Barcelona. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 1988.
