Xavier Miserachs
1937-1998
Biografía
Xavier Miserachs nació en Barcelona el 12 de julio de 1937. Hijo de Manuel Miserachs, médico hematólogo, y de Montserrat Ribalta, bibliotecaria, durante su adolescencia entró en contacto con la fotografía en el Institut Tècnic Eulàlia, al lado de sus compañeros de estudios, los hermanos Ramon y Antoni Fabregat. En 1952, se hizo miembro de la Agrupación Fotográfica de Cataluña, donde conoció a Oriol Maspons, con el que inició una amistad que duró toda la vida. En 1954, a los diecisiete años, ganó el I Trofeo Luis Navarro, otorgado por el II Salón Nacional de Fotografía Moderna de la Agrupación Fotográfica de Cataluña. Ese mismo año, empezó los estudios de medicina, que abandonó en el último curso para dedicarse plenamente a la fotografía.
En 1957, tuvo lugar la primera de las dos exposiciones -ya clásicas- que reunieron fotografías de Xavier Miserachs, Ricard Terré y Ramón Masats, en la Agrupación Fotográfica de Cataluña en Barcelona, en la sede de AFAL en Almería y en la Real Sociedad Fotográfica de Madrid, unos espacios que articulaban los núcleos principales de la vanguardia fotográfica española de la época. Aquella primera exposición marcó el inicio de lo que el crítico barcelonés Josep Maria Casademont llamó la «nueva vanguardia» en la fotografía española. Al cabo de dos años, en 1959, se presentó la segunda exposición del trío Terré-Miserachs-Masats, en la Sala Aixelà de Barcelona, inaugurada hacía poco y dirigida por Casademont.
En 1961, después de acabar el servicio militar, Miserachs creó su estudio, desde donde alternó encargos como fotógrafo profesional con la realización de las fotografías que posteriormente dieron lugar a sus emblemáticos fotolibros de la década de los sesenta: Barcelona. Blanc i negre (Aymà, 1964), Costa Brava Show (Kairós, 1966) y Los cachorros (Lumen, 1967), obras fundamentales de la vanguardia fotográfica de la época. Entre las influencias que más impacto tuvieron en su trabajo, destacan la obra del fotógrafo William Klein y sus libros de ciudades, en particular el primero, dedicado a Nueva York y publicado en 1955. Así mismo, la exposición The Family of Man (1955) causó en Miserachs, igual que en sus compañeros de generación, una profunda impresión que fue determinante en la articulación de una poética neorrealista que representaba el tránsito de las clases populares hacia el nuevo entorno metropolitano.
Desde finales de los años sesenta, Miserachs fue ampliando su actividad como fotógrafo para incluir la publicidad, el reportaje y, en numerosas ocasiones, la fotografía editorial. A partir de 1966, empezó a viajar habitualmente, gracias a su trabajo como corresponsal para las publicaciones La Actualidad Española, Gaceta Ilustrada, La Vanguardia, Interviú y Triunfo. En 1968, firmó con esta última un contrato anual de disponibilidad exclusiva, y publicó reportajes como «París se pregunta: ¿es una revolución?», «De Nanterre a las barricadas», «La primavera en Praga», etc. En 1969, fue cofundador y primer profesor de fotografía de la escuela Eina, y en 1970 su actividad se extendió puntualmente al cine: fue realizador y director de fotografía de dos películas underground, dirigidas por Enrique Vila-Matas y Emma Cohen, y ese mismo año dirigió y produjo el cortometraje Amén, historieta muda.
En los últimos años de su vida, Miserachs se interesó por la escritura con la voluntad de dejar testimonio de su visión de la fotografía, una concepción beligerante hacia lo que él entendía como la cultura fotográfica dominante y sus instituciones. En este sentido, destacan sus dos últimos libros, Fulls de contactes. Memòries (Edicions 62, 1998) y Criterio fotográfico (Omega, 1998), aparecidos el mismo año de su muerte.
Xavier Miserachs murió el 14 de agosto de 1998, a los 61 años, poco después de haber recibido la Cruz de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.
Font: MACBA
Fotografia: Autoretrat de Xavier Miserachs. Fons personal de les hereves de l'artista (CC-by-sa)
Exposiciones
2015 (del 18 de setembre al 28 de març). FERNÁNDEZ, Horacio (comis.). Miserachs Barcelona. MACBA, Barcelona.
2008. TERRÉ, Laura (comis.). Francesc Català-Roca i Xavier Miserachs. Dues mirades al territori de la Costa Brava. ...
Bibliografía
Fotollibres o llibres il·lustrats:
MISERACHS, Xavier; ESPINÀS, Josep Maria. Barcelona. Blanc i negre. Barcelona: Electa, 2003 / Ed. orig. 1964.
MISERACHS, Xavier; VÁZQUEZ MONTALBAN, Manuel. Costa Brava Show. Barcelona: Kai...
Biografía
Xavier Miserachs va néixer a Barcelona el 12 de juliol del 1937. Fill de Manuel Miserachs, metge hematòleg, i de Montserrat Ribalta, bibliotecària, durant la seva adolescència va entrar en contacte amb la fotografia a l'Institut Tècnic Eulàlia, al costat dels seus companys d'estudis, els germans Ramon i Antoni Fabregat. El 1952 es va fer membre de l'Agrupació Fotogràfica de Catalunya, on va conèixer Oriol Maspons, amb qui va iniciar una amistat que va durar tota la vida. El 1954, a l'edat de disset anys, va guanyar el I Trofeu Luis Navarro, atorgat pel II Saló Nacional de Fotografia Moderna de l'Agrupació Fotogràfica de Catalunya. Aquest mateix any va començar els estudis de medicina, que va abandonar l'últim curs per dedicar-se plenament a la fotografia.
El 1957 hi va haver la primera de les dues exposicions -ja clàssiques- que van reunir fotografies de Xavier Miserachs, Ricard Terré i Ramón Masats, a l'Agrupació Fotogràfica de Catalunya a Barcelona, a la seu d'AFAL a Almeria i a la Real Sociedad Fotográfica de Madrid, uns espais que articulaven els nuclis principals de l'avantguarda fotogràfica espanyola de l'època. Aquella primera exposició va marcar l'inici del qual el crític barceloní Josep Maria Casademont va anomenar la «nova avantguarda» en la fotografia espanyola. Al cap de dos anys, el 1959, es va presentar la segona exposició del trio Terré-Miserachs- Masats, a la Sala Aixelà de Barcelona, inaugurada feia poc i dirigida per Casademont.
El 1961, després d'acabar el servei militar, Miserachs va crear el seu estudi, des d'on va alternar encàrrecs com a fotògraf professional amb la realització de les fotografies que posteriorment van donar lloc als seus emblemàtics fotollibres de la dècada dels seixanta: Barcelona. Blanc i negre (Aymà, 1964), Costa Brava Show (Kairós, 1966) i Los cachorros (Lumen, 1967), obres fonamentals de l'avantguarda fotogràfica de l'època. Entre les influències que més impacte van tenir en el seu treball destaquen l'obra del fotògraf William Klein i els seus llibres de ciutats, en particular el primer, dedicat a Nova York i publicat el 1955. Així mateix, l'exposició The Family of Man (1955) va causar en Miserachs, igual que en els seus companys de generació, una profunda impressió que va ser determinant en l'articulació d'una poètica neorealista que representava el trànsit de les classes populars cap al nou entorn metropolità.
Des de finals dels anys seixanta, Miserachs va anar ampliant la seva activitat com a fotògraf per incloure la publicitat, el reportatge i, en nombroses ocasions, la fotografia editorial. A partir del 1966 va començar a viatjar de manera constant, gràcies al seu treball com a corresponsal per a les publicacions La Actualidad Española, Gaceta Ilustrada, La Vanguardia, Interviú i Triunfo. Amb aquesta última va firmar el 1968 un contracte anual de disponibilitat exclusiva, i hi va publicar reportatges com «París se pregunta: ¿es una revolución?», «De Nanterre a las barricadas», «La primavera en Praga», etc. El 1969 va ser cofundador i primer professor de fotografia de l'escola Eina, i el 1970 la seva activitat es va estendre puntualment al cinema: va ser realitzador i director de fotografia de dues pel·lícules underground, dirigides per Enrique Vila-Matas i Emma Cohen, i aquell mateix any va dirigir i va produir el curtmetratge Amén, historieta muda.
En els últims anys de la seva vida, Miserachs es va interessar per l'escriptura amb la voluntat de deixar testimoni de la seva visió de la fotografia, una concepció bel·ligerant cap al que ell entenia com la cultura fotogràfica dominant i les seves institucions. En aquest sentit, destaquen els seus dos últims llibres, Fulls de contactes. Memòries (Edicions 62, 1998) i Criterio fotográfico (Omega, 1998), apareguts l'any de la seva mort.
Xavier Miserachs va morir el 14 d'agost de 1998, als 61 anys, poc després d'haver rebut, aquell mateix any, la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.
Font: MACBA
Fotografia: Autoretrat de Xavier Miserachs. Fons personal de les hereves de l'artista (CC-by-sa)
Exposiciones
2015 (del 18 de setembre al 28 de març). FERNÁNDEZ, Horacio (comis.). Miserachs Barcelona. MACBA, Barcelona.
2008. TERRÉ, Laura (comis.). Francesc Català-Roca i Xavier Miserachs. Dues mirades al territori de la Costa Brava. Exposició itinerant.
2007 (del 30 de novembre al 14 de gener). En clau de dona. Galeria Hartmann, Barcelona.
2006 (del 2 de març al 18 de juny). TERRÉ, Laura (comis.). El Grupo Fotográfico AFAL 1956-1963. Centro Andaluz de Arte Contemporáneo, Sevilla.
2004 (del 6 de febrer al 16 de maig). FERNÁNDEZ, Horacio (comis.). Variaciones en España 1900-1980. Fotografía y Arte. PhotoEspaña 04, Madrid. MARCO, Vigo.
2000. ENCINAS, Pepe (comis.). Xavier Miserachs, un luxe periodístic. Col·legi de Periodistes de Catalunya, Barcelona.
1992. DUPUY, Alain (comis.). 1 segon i 25 centèsimes. Fundació La Caixa, Barcelona.
1992 (del 21 d'abril al 31 de maig). FORMIGUERA, Pere (comis.). Temps de Silenci. Panorama de la fotografia espanyola dels anys 50 i 60. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i la Fundació Caixa de Catalunya. Centre d'Art Santa Mònica, Barcelona.
1991. Grupo AFAL 1956-1991. Junta de Andalucía, la Diputación Provincial de Almería, Almediterránea'92. Escuela de Artes y Oficios de Almería.
1987. Barcelona Metrópolis. Exposició conjunta amb Colita, Oriol Maspons i Francesc Català-Roca. Instal·lació a la Gran Via de Barcelona. Ajuntament de Barcelona, Corporació Metropolitana de Barcelona.
1982. Fotografia catalana als anys 50-60. Galeria René Metras, Barcelona.
1959 (del 14 de març al 9 d’abril). CASADEMONT, Josep Maria (ed.). Terré-Miserachs-Masats. Sala Aixelà, Barcelona
1957. CASADEMONT, Josep Maria (ed.). Terré-Miserachs-Masats. Agrupació Fotogràfica de Catalunya, Barcelona; AFAL, Almeria; Real Sociedad Fotogràfica de Madrid.
Bibliografía
Fotollibres o llibres il·lustrats:
MISERACHS, Xavier; ESPINÀS, Josep Maria. Barcelona. Blanc i negre. Barcelona: Electa, 2003 / Ed. orig. 1964.
MISERACHS, Xavier; VÁZQUEZ MONTALBAN, Manuel. Costa Brava Show. Barcelona: Kairós, 1966.
MISERACHS, Xavier; VARGAS LLOSA, Mario. Los cachorros (Pichula Cuéllar). Madrid: la Fábrica, 2010 / Ed. orig. 1967.
MISERACHS, Xavier; PÁNIKER, Salvador. Conversaciones en Cataluña. Barcelona: Kairós, 1971 / Ed. orig. 1967 .
MISERACHS, Xavier; PÁNIKER, Salvador. Conversaciones en Madrid. Barcelona: Kairós, 1969.
MISERACHS, Xavier; BONET CORREA, Antonio. Arte pre-románico asturiano. Barcelona: Polígrafa, 1967.
MISERACHS, Xavier; FERNÁNDEZ ARENAS, J. La arquitectura mozárabe. Barcelona: Polígrafa, 1972.
MISERACHS, Xavier; BONET CORREA. Antonio. Andalucía Barroca. Arquitectura y urbanismo. Barcelona: Polígrafa, 1978.
MISERACHS, Xavier; GOYTISOLO, Juan. España y los españoles. Barcelona: Lumen, 2002.
MISERACHS, Xavier; BARRAL, Carlos. Pel car de fora. Catalunya des del mar. Barcelona: Edicions 62, 1982.
MISERACHS, Xavier; ESPINÀS, Josep Maria. Aprendre a conviure. Reflexions sobre civilitat. Barcelona: Caixa d’Estalvis de Sabadell; Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1984
MISERACHS, Xavier; BARRAL, Carlos. Catalunya a vol d’ocell. Barcelona: Edicions 62, 1985.
MISERACHS, Xavier; ROIG, Montserrat. Barcelona a vol d'ocell. Barcelona: Edicions 62, 1987.
MISERACHS, Xavier; FEBRÉS, Xavier. Les altres capitals: viatge a ciutats europees agermanades : Barcelona, Colònia, Leningrad, Milà i Montpeller. Esplugues de Llobregat: Plaza & Janés; Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 1987.
MISERACHS, Xavier; COLITA; MASPONS, Oriol; MOIX, Terenci; MOIX, Anna. Els barcelonins. Barcelona, Edicions 62, 1988.
MISERACHS, Xavier; FEBRÉS, Xavier. Passeig de mar. Esplugues de Llobregat: Plaza & Janés, 1988.
MISERACHS, Xavier; NÚÑEZ, Joana; PRADAS, Rafael. Les Barcelones del món. Barcelona: Caixa de Barcelona, 1989.
MISERACHS, Xavier; FREIXA, Ferran; SALAS, Anna. Gran Teatre del Liceu. Barcelona: Consorci del gran Teatre del Liceu de Barcelona; La Caixa d’Estalvis y Pensions de Barcelona, 1990.
MISERACHS, Xavier; ESPINÀS, Josep Maria. Metros i metròpolis. Barcelona: Diputació de Barcelona, 1990.
MISERACHS, Xavier; COLITA; MASPONS, Oriol; PERMANYER, Lluís. Barcelona’92. Quinze dies d’eufòria. Barcelona: Àmbit Serveis Editorials, 1992.
MISERACHS, Xavier; FABRE, Jaume; HUERTAS, Josep Maria. Cent anys de vida quotidiana a Catalunya. Barcelona: Edicions 62, 1993.
MISERACHS, Xavier; SOLER, Glòria. L’estiueig a Catalunya 1900-1950. Barcelona: Edicions 62, 1995.
MISERACHS, Xavier; MANENT, Ramon; PUJALS, Joan Maria. Catalonia. Barcelona: Lunwerg Editores, 1995.
MISERACHS, Xavier; PUIGVERD, Antoni. L’Empordà. Llibre de meravelles. Barcelona: Edicions 62, 1996.
MISERACHS, Xavier; DOMENECH i MONER, Joan. Girona a Quatre vents. Barcelona, Lunwerg Editores, 1998.
MISERACHS, Xavier. El passeig de Gràcia. Main: Imagen Global Corporativa, 1998.
MISERACHS, Xavier; COLITA; MASPONS, Oriol; REGÀS, Rosa; RUBIO, Oliva Maria. Gauche Divine. Barcelona: Lunwerg; Madrid: Ministerio de Educación y Cultura, 2000.
MISERACHS, Xavier; CATALÀ-ROCA, Francesc; REGÀS, Rosa. Memòries de la Costa Brava. Barcelona: Lupita Books, 2005.
Monografies i catàlegs d'exposicions:
MISERACHS, Xavier. 1 segon i 25 centèsimes. Catàleg de l’exposició celebrada per la Fundació “la Caixa”. Barcelona: Fundació “la Caixa”, 1992.
MISERACHS, Xavier; MASPONS, Oriol. Xavier Miserachs: nadie es perfecto. Madrid: La Fábrica, Colección Photobolsillo. Núm 1, 2007.
Assajos:
MISERACHS, Xavier. Profesiones con futuro. Fotógrafo. Barcelona: Grijalbo Mondadori, 1995.
MISERACHS, Xavier. Criterio Fotográfico. Notas para un curso de fotografía. Barcelona: Omega, 1998.
MISERACHS, Xavier. Fulls de contactes. Memòries. Barcelona: Edicions 62, 1998.
MISERACHS, Xavier; COLITA. Diàlegs a Barcelona. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 1988.
