Fotografia a Catalunya
Menú
×

10. MANEL ÚBEDA

Banys de Sant Sebastià, octubre 1982 ©Manel Úbeda.

Més enllà del que l’autor hagi volgut inscriure en el seu enquadrament, una fotografia sempre és susceptible d’absorbir una quantitat d’informació molt superior a la que després podrem percebre d’una sola ullada.1 Per això, podria dir-se que una imatge fotogràfica és una font de coneixement potencialment inesgotable. A mesura que transcorre el temps des de la seva realització, noves consideracions aniran sorgint gràcies a la dialèctica entre les perspectives temporals que cada fotografia estableix: cap a dins, amb allò que ha quedat inclòs a l’enquadrament, i cap a fora, amb el seu context, el de la presa fotogràfica, el de l’edició, la presentació pública i la difusió, així com el que proporcionarà individualment cadascun dels seus espectadors a partir del coneixement de la seva existència.

1. AZOULAY, Ariella. «What is a photograph? What is photography?», Philosophy of Photography, vol. 1, num. 1, 2010, p. 9-13.

Els Banys de Sant Sebastià, situats al barri de la Barceloneta, van ser, a principis de segle xx, una zona delimitada per al bany molt apreciada per la burgesia barcelonina de l’època. A causa de problemes de concessions i de lleis urbanístiques que n’impedien la restauració, les instal·lacions es van anar deteriorant progressivament fins que, a principis del 1980, una part va ser clausurada al públic per l’estat ruïnós. Poc abans del tancament definitiu, Manel Úbeda en va captar les últimes imatges i va aconseguir que, darrere l’evident decadència, fos possible entreveure-hi encara els rastres de l’esplendor que havien tingut en èpoques passades. L’enderroc i la remodelació de les instal·lacions no es van fer fins deu anys més tard, aprofitant el canvi urbanístic promogut pels Jocs Olímpics de Barcelona l’any 1992. 

 

 

 

Fotografies com a espai públic

Marta Dahó

Fotografies com a espai públic