Fotografia a Catalunya
Menú
×

Bloc

05.04.2016

Pere Català i Pic, reivindicació d'un mestre oblidat

Daniel Venteo (historiador) i Pablo Giori (autor)
!{post.caption.ca}

Pere Català i Pic. Fotografia, publicitat, avantguarda i literatura, 1889-1971. Portada @Arxiu Pere Català

Pere Català Pic és un dels noms propis indiscutibles de la història de la fotografia a Catalunya. Va ser una de les personalitats creatives més interessants del període d'entreguerres i, menys conegut fins ara, també del franquisme. Fou l'autor d'un dels cartells més cèlebres de la Guerra Civil, «Aixafem el feixisme», tot i que la seva contribució al món de la fotografia, la publicitat i la cultura catalana fou molt més ambiciosa, tal com ara es mostra per primera vegada a la biografia Pere Català i Pic. Fotografia, publicitat, avantguarda i literatura, 1889-1971, publicada per Rafael Dalmau Editor.

Mort l'any 1971, la recuperació de la figura i l'obra de Català Pic havia començat tímidament l'any 1977, en plena Transició política, a l'exposició sobre cartells de la República i la Guerra Civil organitzada pel Palau de la Virreina i la Fundació Miró, que posteriorment viatjaria al Centro Cultural de la Vil·la de Madrid la tardor de 1978. Els cartells de Català Pic creats per al Comissariat de Propaganda de la Generalitat republicana van ocupar un lloc destacat, tot començant el desvetllament de l'interès per la resta dels seus treballs. Amb posterioritat, altres institucions li van dedicar petites mostres i homenatges, com ara les de l'Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya a Barcelona (1981), el Centre d’Estudis Catalans de París (1982), el Museu d’Art Modern de Tarragona (1988) o el Centre d'Art Santa Mònica (1996). La primera mostra monogràfica rellevant fou la comissariada per Pilar Parcerisas l'estiu de 1998 al Museu de Valls, «Pere Català i Pic. Fotografia i publicitat», que posteriorment també es va poder visitar a Granollers i Barcelona gràcies a la Fundació la Caixa. Des de llavors, tanmateix, poques han estat les noves aportacions al seu entorn, exceptuant-ne les de Jep Martí, historiador de la fotografia i arxiver municipal de Valls.

Retrat: Pere Català Pic per Pere Catala Roca @Arxiu Pere Català 

La biografia que ara es presenta és el resultat de més de dos anys de recerca tant a les institucions històriques vinculades amb la figura de Català Pic com sobretot al seu arxiu familiar privat. Els seus valuosos fons, encara avui conservats a l'estudi fotogràfic PIC del carrer del Pi de Barcelona, estan integrats per unes quaranta mil fotografies originals, tant de Català Pic com del seu fill Pere Català Roca, i deu mil documents textuals de gran importància, com ara correspondència, dietaris i bona part dels inventaris de les plaques i negatius realitzats des de la dècada de 1910 fins a la dels setanta. L’any 2015 es va celebrar el centenari dels seus inicis fotogràfics, un 26 de maig de 1915 a Valls; cent anys després podrem gaudir per primera vegada d’una mirada integral al personatge i a la seva fotografia. 

L'obra de Català Pic està indestriablement vinculada a conceptes com ara la modernitat, la democratització del coneixement, el bon gust i fins i tot la felicitat. Així li feia dir el fotògraf en un dels seus textos literaris inèdits, "La Herencia" (1939), a un dels seus alter egos, el personatge autobiogràfic de Braulio: la missió d'un fotògraf era, ras i curt, la de "proporcionar moments de felicitat". Aquesta voluntat d'incidir sobre la societat a través del gaudi estètic, per a Català era inseparable de la seva voluntat pedagògica i civitlitzadora. El seu projecte era el de democratitzar la fotografia, per convertir-la en una eina de lleure, alhora que també d'educació, tal com s'evidencia arran dels ambiciosos concursos i les classes que organitzà a Valls durant la dècada del 1920.

 

  El Retocador, Gràfiques Cantín @Arxiu Pere Català 

Català Pic, que l'any 1925, en plena dictadura de Primo de Rivera treballava per a la revitalització urbana de Valls des del món de la cultura, no pot ser considerat únicament com a fotògraf sinó com una persona destacada activament en el progrés econòmic i cultural del lloc on vivia —en aquells moments la seva població natal—, totalment compromès amb la seva realitat i la seva necessària modernització. El 1926 Català havia estat un dels puntals de la creació d'una nova entitat local, els Amics de les Belles Coses, que en el seu manifest proclamava que "entre tots podem dur a terme la celebració de concursos, exposicions, conferències, vetllades musicals, actes humorístics de bon gust, funcions teatrals, esplais literaris", etc. Bona part d'aquests valors també es trobaran presents, una dècada després, en la creació del Comissariat de Propaganda, del qual Català Pic fou una peça clau.

L'interès de Català Pic pel món de la cultura, en un sentit molt ampli, era innat. Li apassionava la pintura, tant des del punt de vista de la seva història com des del creador, així com també la música, el cinema, la literatura, la premsa, la publicitat i òbviament la fotografia. Era, en definitiva, un activista cultural de primera hora, que l'any 1931 feia el salt de Valls a Barcelona, passant a final de 1928 per París, estada fonamental en la seva trajectòria creativa. Català havia viatjat a la capital francesa per conèixer millor la pintura avantguardista, però en el seu lloc trobà i adoptà la nova fotografia experimental internacional, com a sinònim de modernitat, tot decidint el seu definitiu pas de retratista a artista fotògraf. 

En aquelles mateixes dates de setembre de 1928 també es trobava a París, exiliat, un altre activista cultural i polític català: el periodista figuerenc Jaume "Met" Miravitlles. Les seves personalitats no tenien res a veure i pel que sembla probablement no s'arribaren a conèixer personalment, tot i que tots dos sovintejaven els mateixos cafès on es solien trobar els espanyols que fugien de l'Espanya de Primo de Rivera, com també feia l'amic comú Pere Mialet. A París, Català va haver d'experimentar, sens dubte, una certa incomoditat davant de la vida bohèmia i moralment controvertida de molts dels seus compatriotes, com era el cas del mateix Miravitlles. 

Català va intentar contactar en diverses ocasions, sempre sense èxit, amb Picasso, per explorar "les possibilitats de la fotografia dins el terreny avantguardista". Segons les seves pròpies paraules, exhumades dels quaderns de viatge inèdits conservats a l'arxiu familiar, va ser determinant la trobada amb l'italià Egidio Scaioni, corresponsal de la revista barcelonina El Progreso Fotográfico. En una de les pàgines d'aquests quaderns de Català hi ha una anotació que avui és imprescindible per copsar la transcendència del moment vital en què es trobava: "El treball de Scaioni és un treball molt cerebral i molt modern [...]. En [vaig] sortir molt ben impressionat i decidit a dedicar-me a un treball d’orientacions modernes, convençut de les grans possibilitats de la fotografia per arribar no sols al cubisme sinó fins a envair el terreny futurista i fins superrealista", afirmava. És també gràcies a les publicacions parisines, com Art Vivant, que el març de 1929 Català coneix l'obra de Jean Gallotti i especialment el seu influent article "La photographie est-elle un art", il·lustrat amb unes fotografies d'avantguardes fascinants que recorden les que el mateix fotògraf català farà poc temps més tard.

A la seva tornada Català apostarà fermament pel fotomuntatge, per la psicologia i per l’ús desacomplexat de la fotografia en l'àmbit publicitari. Ho va fer amb recerca pràctica, investigant acuradament com els anuncis obtenien més visualitzacions en confrontació amb les perspectives forànies que representava per exemple Alexandre Chleusebairgue, el director del Seminari de Publicitat de l'Institut Psicotècnic de la Generalitat. Després de l'esclat de la Guerra Civil va arribar la creació del Comissariat de Propaganda dirigit per Miravitlles amb l’edició de centenars de cartells i de llibres i a partir de 1939 l’exili interior. En aquests mesos tancat a casa seva --"de vacances obligades" segons les seves pròpies paraules-- va recuperar una afició d'infantesa: va tornar a la literatura i a l’escriptura, a reflexionar sobre la seva realitat. A poc a poc van anar tornant les penyes literàries i Català Pic en va formar part de les més importants, al mateix temps que tirava endavant una empresa potent de publicitat amb els seus fills Francesc i Pere, sobre l'obra dels quals va exercir una decisiva influència fins ara desconeguda. Va viure i va col·laborar en la modernització de Catalunya del primer franquisme amb les Fires de Mostres, tot tirant endavant una família, gaudint del seu ofici i també de la seva passió per la literatura.  

La biografia de Pere Català Pic no pretén ser definitiva, no es tanca en si mateixa, sinó que possibilita nombroses noves línies d'investigació sobre la dimensió professional de la pràctica fotogràfica i, per extensió, sobre la fotografia, la publicitat i la pràctica dels intel·lectuals catalans en general d'abans i després de la Guerra Civil. Amb aquesta recerca s’obren més preguntes que respostes alhora que se li comença a reconèixer de manera ben documentada la rellevància que li pertoca dins la història de la fotografia i la cultura a Catalunya. En aquest sentit, la difusió de l'obra fotogràfica de la família Català ha estat desigual. La brillant obra de Francesc Català Roca, conservada a l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, ha gaudit d'una esplèndida difusió no només entre els especialistes sinó també entre el gran públic. Pràcticament desconeguda és, en canvi, l'obra del seu germà Pere Català Roca, íntegrament conservada a l'arxiu familiar. Del pare de la nissaga, Pere Català i Pic, es coneixen força bé deu o vint fotografies, la resta de la seva obra, més de vint mil, es troba encara esperant el seu moment. 

Aquesta biografia fa evident per a tots els amants de la història de la fotografia catalana, en definitiva, la necessitat de continuar aprofundint en el reconeixement de la vida i l'obra de Català Pic ara més que mai, amb noves iniciatives com la gran exposició retrospectiva que es mereix i que fins ara les institucions li han negat. Aquest any celebrem quaranta-cinc anys de la seva mort i considerem que és un bon moment per començar a redreçar aquesta situació.

Daniel Venteo (historiador) i Pablo Giori (autor)

Descobreix la nostra galeria de fotografies de Pere Català i Pic fent clic aquí  

Presentació del llibre Pere Català i Pic. Fotografia, publicitat, avantguarda i literatura, 1889-1971:

23 d’abril, Festa de Sant Jordi: Signatura del llibre per part de l’autor, Pablo Giori, parada de l’editorial Rafael Dalmau a la Rambla, davant del Liceu.

10 de maig: Presentació oficial del llibre al Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (plaçaNova 5, Sala d'actes, Barcelona), 19:30 hores. A càrrec de Jep Martí (director de l’Arxiu Municipal de Valls), Pablo Giori (autor) i Rafael Català i Dalmau (editor i nét de Pere Català Pic).

LLEGIR MÉS ARTICLES

Veure la resta d'articles
Anterior
Següent