Fotografia a Catalunya
Menú
×

Bloc

01.01.2016

Els Pérez de Rozas

Jordi Serchs. Director de l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona.
!{post.caption.ca}

Manifestació antifeixista i per la llibertat organitzada per la Generalitat de Catalunya, 1934. Perez de Rozas © Ajuntament de Barcelona

Fons fotogràfic dels Pérez de Rozas a l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona Exposició sobre la Crònica gràfica de Barcelona 1931-1954

L’Arxiu Fotogràfic de Barcelona conserva el fons del la nissaga de fotoperiodistes Pérez de Rozas, un dels fons més gran de fotoperiodisme del país, format per gairebé 800.000 imatges, la major part negatius que la família va cedir a l’Arxiu Fotogràfic l’any 1990.


Carlos Pérez de Rozas Masdeu (Madrid, 1893 - Barcelona, 1954) és el fundador d’una d’aquesta nissaga de reporters gràfics, que ha marcat la història del fotoperiodisme a la ciutat de Barcelona durant la major part del segle xx. Després de més de quaranta anys d’activitat professional, va morir mentre cobria l’arribada del vaixell Semiramis el 2 d’abril de 1954. Havia començat a treballar a la premsa diària l’any 1912 i es va consolidar com a professional una dècada més tard, quan va rebre l’encàrrec de l’Ajuntament de Barcelona de documentar gràficament la remodelació de la muntanya de Montjuïc durant les obres que havien de culminar amb l’Exposició Internacional de 1929.
            
Durant la Segona República, amb la incorporació de Pepe Luis i Carlos —els dos fills grans—, l’activitat professional del patriarca es va convertir en el negoci familiar. Per sobre de la singularitat de l’autoria individual, van continuar firmant les fotografies amb el segell «Pérez de Rozas». A partir de 1932, aquesta firma va quedar vinculada a la Crònica Gràfica, la iniciativa institucional de crear un arxiu fotogràfic sistemàtic i continu de la vida pública de la ciutat, tot i que durant els primers anys també hi col·laboraren altres reporters gràfics de l’època com Brangulí, Sagarra o Domínguez. Aquesta iniciativa va constituir l’embrió del que anys més tard havia de ser l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona, i constitueix un projecte d’arxiu d’imatges molt innovador i singular per  l’època, que valora la fotografia com a un nou document per a la història de la ciutat i que arriba fins els anys 1990. Aquest fet explica que l’Arxiu Fotogràfic ja conservi un gran nombre de fotografies en positiu, tiratges de l’època  d’aquests autors, dins el fons de l’Ajuntament de Barcelona.


Entre 1936 i 1938, els Pérez de Rozas també van treballar per la CNT-FAI documentant les conquestes revolucionàries i la vida a la rereguarda, imatges poc conegudes fins ara. Després de la guerra, paradoxalment, aquest fet no va ser un obstacle en el seu paper destacat com a reporters gràfics de la Barcelona franquista.

L’Arxiu Fotogràfic de Barcelona presenta des de novembre de 2015 l’exposició «Pérez de Rozas. Crònica gràfica de Barcelona. 1931-1954», que aborda la primera època d’una d’aquesta nissaga de reporters gràfics que ha marcat la història del fotoperiodisme barceloní durant el segle XX.


Els tres àmbits de la mostra –la II República, la Guerra Civil i la postguerra- comprenen quasi vint-i-cinc anys de la “Crònica Gràfica”, el primer arxiu fotogràfic institucional creat a la ciutat. Durant aquest període, el patriarca, Carlos Pérez de Rozas Masdeu (Madrid, 1893 - Barcelona, 1954), i els seus fills van ser protagonistes, a peu de carrer, de la transformació radical que va experimentar el llenguatge fotogràfic a Barcelona, a Europa i arreu del món.
La mostra presenta 123 fotografies, la majoria còpies d’època i d’autor, exemplars de premsa de l’època amb fotografies de Pérez de Rozas i 600 fotografies més que es visualitzen en 3 plataformes digitals interactives ubicades en els tres àmbits expositius. També s’ha creat una exposició virtual i s’ha editat el catàleg: Pérez de Rozas. Crònica gràfica de Barcelona 1931-1954, co-editat per l’Ajuntament de Barcelona amb l’Editorial Efadós.

Els anys de la Segona República es van caracteritzar per la complexitat: les imatges d’aquest àmbit mostren aquella actualitat tan diversa que va ser l’objecte fotogràfic dels Pérez de Rozas. Atemptats, atracaments, incendis, vagues sagnants, festes populars, esdeveniments esportius... Algunes d’aquelles fotografies, captades per les seves càmeres i seleccionades d’entre els reportatges, van nodrir els primers anys de la “Crònica Gràfica” de Barcelona i van contribuir a crear un nou imaginari col•lectiu.


Durant la Guerra Civil, els Pérez de Rozas van col·laborar activament amb la CNT-FAI. Van fer cobertures dels massius mítings polítics a places i carrers, les desfilades de l’Exèrcit Popular, els homenatges a Buenaventura Durruti, o els efectes devastadors dels bombardejos. Moltes d'aquestes fotografies es van publicar a capçaleres com Solidaridad Obrera, Umbral o Campo! D'aquest darrer setmanari van rebre un dels encàrrecs als que més esforç van dedicar: una sèrie de reportatges monogràfics de les col·lectivitzacions agràries arreu de Catalunya.

Els Pérez de Rozas van continuar exercint la seva professió durant el franquisme i van esdevenir artífexs de la iconografia oficial del nou règim. La major part de la seva producció fotogràfica va consistir en cobrir tota mena d’esdeveniments que certificaven la instauració del nacional-catolicisme, com misses de campanya, via crucis, desfilades militars o homenatges als caiguts del bàndol nacional. Diaris com La Vanguardia, Solidaridad Nacional i La Prensa o setmanaris com Fotos, van ser els principals aparadors dels seus reportatges gràfics.

També es presenten a l’exposició alguns documents i objectes personals que il·lustren la trajectòria i el treball d’aquesta família de reporters, al seu estudi vivenda de la Ronda universitat i a l’Ajuntament de Barcelona.


El muntatge expositiu compta amb 3 quioscos digitals que presenten una àmplia selecció de fotoreportatges de la República, la Guerra Civil i el primer franquisme, amb més de 600 fotografies, la majoria inèdites, consultables a través de pantalles tàctils. El material, ordenat per àmbits temàtics, mostra sèries fotogràfiques d'un mateix esdeveniment d'actualitat, cosa que permet contextualitzar millor la forma de treballar dels repòrters gràfics a peu de carrer. Per això s’ha respectat l’estructura dels reportatges tal i com mostren els originals conservats a l’AFB.

L'exposició té  també una versió web, que permet accedir al conjunt dels fotoreportatges dels Pérez de Rozas presentats als quioscos i a una selecció dels materials fotogràfics exposats als murs de la sala. Aquesta versió en línia de la mostra incorpora, com a novetat, l'intent de vincular memòria històrica i noves tecnologies a través del crowdsourcing. Els usuaris que ho desitgin podran col·laborar, aportant informació de primera mà a cadascuna de les fotografies i millorant la seva descripció. En aquest sentit, la web constitueix una nova dimensió contemporània de la “Crònica Gràfica”, oberta a la participació de tothom.

L’ exposició, que es pot visitar fins al 21 de maig de 2016, de dilluns a  dissabte i en horari de 10 a 19 h. (Festius tancat, excepte Setmana de Santa Eulàlia), ha estat comissariada per Andrés Antebi, Pablo González i Teresa Ferré de l’Observatori de la Vida Quotidiana, organització independent que treballa en el projecte “La Imatge Velada” amb l’ objectiu de rescatar i difondre les biografies i els fons fotogràfics d’alguns dels més importants fotoperiodistes de les primeres dècades del segle XX a Catalunya, que encara avui són poc conegudes.

Exposició Pérez de Rozas. Crònica gràfica de Barcelona. 1931-1954, Arxiu Fotogràfic de Barcelona >

 

LLEGIR MÉS ARTICLES

Veure la resta d'articles
Següent