"Ramon Alabern lo gº (va gravar)". Gravat La plaça del Rei, fet a partir d’un daguerreotip, en el llibre España: obra pintoresca en láminas ya sacadas con el daguerrotipo, ya dibujadas del natural grabadas en acero y en boj. Cataluña, amb text de Francesc Pi i Margall, publicat a Barcelona en 1842.
La persona que va fer el primer daguerreotip a Barcelona el dia 10 de novembre de 1839 al Pla de Palau es deia Ramon Alabern i Moles, i havia nascut a Begues (Barcelona) el 18 de decembre de 1811 al si d’una família de gravadors1. Ramon era el germà petit de Pau (1804-1860), net de Pere Pascual Moles Coronas (1741-1797) -el gravador valencià que va ser el primer director de la nova Escola de dibuix de la Junta de comerç Llotja-, i fill de Mariana Moles i de Pau Alabern, “maestro real de primeras letras”, segons el llibre de baptismes.
Hi ha una gran confusió al voltant del nom, els cognoms i les dades de Ramon, no només als llibres d’història de la fotografia sinó també als de gravat. Tot i que els primers biògrafs, contemporanis de l’artista, com ara Manuel Ossorio y Bernard (Galería biográfica de artistas españoles del siglo XIX, Madrid, Madrid 1883-1884) i Antonio Elías de Molins (Diccionario biográfico y bibliográfico de escritores y artistas catalanes del siglo XIX, Barcelona 1889) van recollir correctament el nom i els dos cognoms, l’errada més habitual és anomenar-lo Ramon Alabern Casas, donant-li el segon cognom d’un nebot (Camilo, 1825-1876), fill de Pau i també gravador. Però la recerca per a l’exposició El daguerreotip. L’inici de la fotografia (Barcelona, 2014) ens va permetre aclarir aquests aspectes, situar Ramon en el temps gràcies a documents incontestables i traçar a grans trets la seva trajectòria professional.
El motiu del naixement i el bateig de Ramon a Begues, mentre que els seus germans van néixer a Barcelona i es van batejar a la parròquia de Santa Maria del Pi, es pot relacionar amb la Guerra del francès i amb el fet que l’any 1811 el petit poble de Begues (situat al Baix Llobregat, a 25 kilòmetres de Barcelona i relativament aïllat a la muntanya) seria un lloc més segur per a la família Moles que la capital.
PI I MARGALL, F; RIGALT, Lluis [et alt.] (1842). España: obra pintoresca en láminas ya sacadas con el daguerrotipo, ya dibujadas del natural grabadas en acero y en boj. Cataluña. Llibre, 71-72 pgs. Extret de: http://mdc.cbuc.cat/cdm/ref/collection/llibimps19/id/52778
Ramon es va formar a l’escola de la Llotja, on va estudiar entre 1825 i 1833, obtenint premis en “figuras copiadas de diseño y de estampas”, y “dibujo de modelos en yeso”, tal com recullen els Llibres de matrícula d’aquesta institució.
Continuant l’exemple del seu avi i com era habitual entre els joves que volien ser artistes als anys trenta del segle xix, Ramon va viatjar a París, on va estudiar gravat cartogràfic i, segons Ossorio y Bernard (Galería biográfica,1883-1884), també va fer alguna feina al “Depósito de Marina”, tot i que fins ara no ho hem pogut verificar, perquè (aparentment) no existeix documentació al Service historique de la Défense, del qual depèn l’antic Dépôt Général des Cartes et Plans de la Marine et des Colonies. El fet és que l’any 1839, quan Daguerre va fer pública la seva invenció, Ramon era a Paris, va aprendre l’us del daguerreotip i va fer alguna placa, al menys una de la església de la Madeleine, que va mostrar en Barcelona als membres de la Acadèmia de ciències el dia 6 de novembre.
Després de tornar a Barcelona, fer els primers daguerrotips el 18392 i impartir el curset, Ramon es va dedicar al gravat al costat del seu germà Pau, i així apareixen tots dos a les Guías de forasteros dels anys 1841 i 1842, entre els “grabadores de lámina fina”, “en acero, cobre y aguafuerte”, instal·lats a la Baixada de Viladecols3. Ramon va fer estampes pel volum dedicat a Cataluña de España Pintoresca (obra pintoresca en láminas ya sacadas con el daguerreotipo, ya dibujadas del natural, grabadas en acero y en boj por D. Luis Rigalt, D. José Puiggarí, D. Antonio Roca, D. Ramon Alabern, D. Ramon Saez, etc.) de Pi i Margall (publicada a Barcelona en 1842). Amb Pau va elaborar, entre d’altres, les estampes calcogràfiques per Escenas de la revolución y bombardeo de Barcelona en el año 1842.Colección de láminas finas en 4º de marca mayor, publicades el 1843, amb texts de Josep Puiggarí (1821-1903), que va ser també l’autor dels dibuixos sobre les bullangues de novembre. També amb Pau Alabern i amb Antoni Roca Sallent (c. 1800-1864) va fer gravats per Historia de España desde el tiempo primitivo hasta el presente de Charles Romey que va traduir i editar Antonio Bergnes de las Casas a Barcelona (1839-1845).
Ramon Alabern Moles es va casar amb Josefa Raspall Padilla (1830-1879), amb la qual va tenir un fill a Barcelona l’any 1852 (José Alabern Raspall,1852-1937), quan vivíen al carrer de la Canuda número 25, quart pis.
Probablement buscant una carrera com a gravador, independent del seu germà Pau, que ho era tot a Catalunya en aquest àmbit, Ramon es va traslladar a Madrid cap a finals del anys cinquanta o principis dels seixanta. D’una banda, el 2 de maig de 1858 va ser padrí de bateig a Barcelona d’una neboda (Carmen Rosa Dolores), filla de Pau; de l’altra, els padrons de veïns de Madrid corresponents als anys 1875 i 1881, en els quals Ramon i Josefa es van registrar, apunten cap a una data entre 1861 i 1863 pel canvi de ciutat.
A la capital Ramon Alabern Moles va treballar la resta de la vida com a gravador. Tot i que als inicis de la seva carrera a Barcelona va fer gravats de monuments (La plaça del Rei a Cataluña, de Pi i Margall, feta a partir d’un daguerreotip, o El patio de los leones de Granada i la Mezquita de Còrdova, a la Historia de España) i va continuar fent algunes escenes amb personatges, es va dedicar sobretot a fer mapes, il·lustrar atles, manuals de geografia i mètodes de cal·ligrafia anglesa i espanyola. Pel seu treball cartogràfic va tenir relació amb els militars, perquè al padró de veïns de l’any 1881 anota que “presta servicios” al “Depósito de Marina” (una activitat que encara estem investigant). A Madrid va viure al centre de la ciutat, al barri de Juanelo, carrer de la Cabeza número 8 (duplicado), a prop de Lavapies.
Ramon va morir a Madrid el 28 de gener de 18884 i va ser inhumat al cementiri de la Sacramental de San Lorenzo y San José (a un sarcòfag amb el nº 108 del patio bajo de San José, segons registre nº 7639), a una zona en la qual, malauradament, han desaparegut les làpides.
El seu fill José Alabern Raspall, que va ser doctor en medicina, higienista, metge militar i metge de cambra del reis d’Espanya fins l’any 19295, a més de bibliòfil, dibuixant i pintor (segons Apel·les Mestres), va tenir una bona biblioteca i probablement una col·leció de gravats i dibuixos, però la seva mort l’any 1937 complica la recerca.
María de los Santos García Felguera. Professora titular d’Història de l’art i de la fotografia a la Universitat Pompeu Fabra.
1. Ramon Domingo Manuel Alabern Moles, bautizado en la iglesia de San Christofol de Begues, el 20 de diciembre 1811, nacido “dos días antes” (el 18), hijo de Pau Alabern, “Mestre Real”, natural de Sant Baldiri de Llobregat (hoy Satboy) y de Marianna Molas (sic), natural de Barcelona, habitants en Begas; padrinos fueron sus hermanos Joan y Francisca Alabern. Begues, Arxiu parroquial, Llibre de baptismes, 1772-1857 (9A), nº 148.
2. María de los Santos García Felguera i Jep Martí Baiget, “Barcelona y la daguerreotípia”, a El daguerreotip. L’inici de la fotografía, Barcelona, Ajuntament de Barcelona. 2014, pp 19-80.
3. Guía de forasteros de Barcelona, manual de agentes y de curiosidades, 1841, p. 165; Guía de forasteros de Barcelona y noticia de las quatro provincias de Cataluña, 1842, p. 32. Ver: VERNEDA RIBERA, Meritxell. L’art gràfic a Barcelona. El llibre il·lustrat 1800-1843. Barcelona: tesis doctoral, Universitat Autònoma de Barcelona, 2012, p. 77 http://www.tdx.cat/bitstream/handle/10803/96724/01.analisi_a1800-1843.pdf?sequence=3
4. Archivo de la iglesia de San Millán y San Cayetano (Madrid), Libro de defunciones, 1888, nº. 29. El funeral se celebró en esta iglesia el día 4 de febrero, La correspondencia de España, (Madrid), 4 de febrero de 1888.
5. Archivo general militar de Segovia, Expediente de Don José Alabern Raspall. Legajo A-538; Francisco Soler y Garde, Homenaje del cuerpo de sanidad militar al doctor Alabern, Barcelona, 1929. La Vanguardia, 18 de abril de 1929.