Els drets d'autor són els drets que s'atorguen a qualsevol autor pel sol fet de crear una obra i que li permeten tenir el monopoli de decidir què es pot fer amb l'obra. A la legislació actual l'autor té dues tipologies de drets, els drets morals i els drets d'explotació. La llei de propietat intel·lectual també atorga drets a persones naturals o jurídiques que posen les obres a disposició del públic com poden ser els intèrprets, les emissores de radiodifusió, el productors fonogràfics, i d'altres. Aquests drets reben el nom de drets connexos o afins.
Els drets morals o personals són els drets que van estretament lligats a l'autor perquè són irrenunciables i inalienables. El primer dret moral és el de decidir si l'obra s'ha de divulgar i com s'ha de fer. Cal destacar el dret moral de reconeixement d'autoria pel qual un autor sempre pot exigir aquest reconeixement i el d'integritat de l'obra pel qual s'impedeix qualsevol alteració de l'obra que pugui suposar un perjudici a l'autor.
Els drets d'explotació, també coneguts com a drets patrimonials, són els drets que permeten als autors determinar com s'utilitza una obra, i especialment els reconeixen l'exclusivitat per reproduir i distribuir l'obra, així com fer-ne comunicació pública i transformar-la per crear-ne una obra derivada, llevat dels casos previstos en la llei aplicable coneguts com a límits. Els drets d'explotació poden cedir-se a altres persones.
Només es poden cedir els drets d'explotació i aquesta cessió es pot fer de manera exclusiva o no. Quan se cedeixen els drets de manera exclusiva, el receptor passa a ser el titular dels drets i per tant qui a partir de la cessió determinarà com s'explotarà l'obra. En el cas de cessions no exclusives, l'autor mantindrà la titularitat dels drets i autoritzarà l'explotació de l'obra d'acord amb els termes de la cessió o concessió de drets. En qualsevol cessió cal especificar clarament quins drets d'explotació es cedeixen i per a quina finalitat, així com la vigència temporal de la cessió i l'àmbit geogràfic.
Una característica dels drets d'autor és que tenen caducitat. De fet hi ha un parell de drets morals, el reconeixement d'autoria i la integritat de l'obra, que no caduquen mai. Tanmateix, els drets d'explotació sí que s'acaben i tenen una durada de tota la vida de l'autor més 70 anys. A la mort de l'autor els drets d'explotació passen als seus hereus. En el cas d'autors morts abans del 7 de desembre de 1987 la vigència del drets d'explotació és de fins a 80 anys després de la mort, tal i com s'establia en la llei de propietat intel·lectual de 1879.
El domini públic és la situació en la qual es troba una obra quan no té vigents els drets d'explotació. Quan una obra es troba en el domini públic es pot utilitzar lliurement sempre que es respectin els dos drets morals que perduren: el reconeixement d'autoria i la integritat de l'obra.
La llei protegeix les obres que són les creacions que tenen originalitat. Les idees o els fets no es protegeixen però sí que poden ser considerades obres l'expressió de les idees o dels fets en un suport tangible o intangible. A més de les obres, la llei també protegeix algunes prestacions com per exemple la interpretació o la retransmissió d'obres, així com les anomenades meres fotografies.
La llei de propietat intel·lectual fa una distinció entre les fotografies. Per una banda protegeix l'obra fotogràfica i per una altra banda reconeix la mera fotografia. L'originalitat determina si una fotografia és obra o és una mera fotografia. La protecció d'una mera fotografia és menor, la llei només atorga a qui la realitza el dret d'autoritzar la reproducció, la distribució i la comunicació pública durant 25 anys des de la realització. En aquest cas el realitzador no té drets morals.
Quan fotografiem una obra que té els drets d'explotació vigents haurem de demanar permís als titulars d'aquests drets si volem divulgar la fotografia llevat d'algunes excepcions recollides com a límits dels drets d'autor. Un d'aquest límits és l'anomenada llibertat de panorama que permet fotografiar obres situades permanentment a la via pública i divulgar-les sense haver de demanar cap tipus de permís.
Aquesta excepció o límit dels drets d'autor que permet la divulgació de fotografies d'obres situades permanentment a la via pública no és igual a tota Europa. Hi ha països on no existeix i n'hi ha d'altres que tenen alguna restricció com pot ser el tipus d'obra fotografiada o l'ús que se'n faci de la fotografia.
Cal tenir en compte que en una fotografia no només hi ha drets d'autoria sinó que hi pot haver drets d'imatge. Per aquesta raó quan es fotografien persones cal tenir el seu consentiment llevat en algunes situacions com esdeveniments públics o quan les persones fotografiades tenen un càrrec públic o una notorietat rellevant.
Les llicències són textos legals que permeten autoritzar determinats usos d'una obra o prestació establint alguna condició. Així doncs, les llicències serveixen per concedir alguns drets perquè el receptor pugui utilitzar l'obra o prestació més allà del que preveu la llei com a límit. Cal remarcar que l'autor o titular manté la titularitat dels drets ja que es tracta de cessions no exclusives
