Fotografia a Catalunya
Menú
×

Bloc

28.11.2017

Ricard Carreras Casablancas: retrats fora de temps.

Núria Martinez Seguer
!{preferred_lang(post.caption,language)}

Fotopostal del boxador Juan Sabate. Foto Carrera, Asalto 78. Col·lecció de Núria Martinez Seguer.

 ¡ATENCIÓN!

Todos los boxeadores que se retraten en la Fotografía Carrera, Conde del Asalto, 78 se les publicará gratis su fotografía en esta Revista.

(Boxeo, 31 de gener de 1928, p. 12).

 

Publicada a la revista Boxeo, la ressenya manifesta l'estreta vinculació professional entre el fotògraf Ricard Carreras Casablancas (Sabadell, 1895 - Barcelona, 1975) i una de les capçaleres de premsa esportiva monotemàtica més rellevant d’aquella època. Ricard Carreras va ser un dels fotògrafs retratistes més actius en dos dels setmanaris especialitzats en boxa editats a Barcelona, Boxeo i Boxing. Però que en sabem d’ell? I dels seus retrats del quadrilàter?

 

La recerca i el seguiment de la vida professional del fotògraf va ser complexa. El fet que modifiqués el seu cognom per donar-se a conèixer, ens va fer dubtar inicialment de si es tractava d’ell o d’un altre. Les fonts consultades, com ara registres mercantils, llibres de Matrícula Municipal o els anuaris de les ciutats on va exercir aclariren el dubte. És ben possible que optés per anomenar-se “Carrera” per distingir-se del també fotògraf Gabriel Carreras Barceló, que en aquella mateixa època exercia de retratista i venedor de material fotogràfic a Terrassa.

 

Ricard Carreras va néixer a Sabadell però els seus orígens fotogràfics els trobem vinculats al Centre Excursionista de Terrassa: com a molts altres aficionats, la secció de fotografia d'aquest centre va servir-li per instruir-se i fer-se conèixer, participant en concursos i exposicions que li donarien prestigi i confiança per professionalitzar-se. L’any 1914, amb 19 anys, obrí el seu primer estudi, el “Gran Taller Fotogràfic de Ricart Carrera”, al carrer Sant Pere número 4, de Terrassa. Tot i ser sabadellenc, va tenir una vinculació important amb Terrassa en fundar-hi el Gremi d’Artistes, juntament amb el fotògraf Joan Rusca Avellaneda.

A diferència dels altres estudis que va regentar (Barcelona, Sabadell i Ripoll) en aquest primer establiment de Terrassa, no només es va dedicar al retrat d’estudi, com ho testimonia la següent fotopostal d’un club de futbol terrassenc.

 

   Anvers de la Fotopostal d’un club de futbol terrassenc, 1914. Foto Ricard Carreras. Col·lecció de Núria Martinez Seguer.

 

Des de 1917, Ricard Carreras consolidà la seva reputació professional amb nombrosos premis i reconeixements, guanyant prestigi i anunciant-ho en moltes de les seves Fotopostals de principisdels anys vint:  Recompenses obtingudes: Bèlgica 1917: Medalla i diploma. –Terrassa 1918: Premi Cassino Comerç.

 –Sabadell 1921: Medalla d’Or. –Barcelona 1922: Segón premi dels jardins parc Monjuich.

 

 

Mentre mantenia el de Sabadell, l’any 1923 va obrir el seu primer estudi a Barcelona, a Nou de la Rambla 71 (antigament carrer Conde del Asalto). Estratega i amb sentit empresarial, ubicà el seu negoci en un dels carrers on antigament ja s'havien establert negocis fotogràfics, com per exemple l’estudi Otnac o American Alograff. A més, hi havia una raó important: era un eix comercial i tenia a tocar clients potencials; gimnasos, ateneus i fins i tot la seu del Barcelona Boxing Club.

És característic d’aquest període la marca de paper fotogràfic que va emprar, la tècnica de màscares i emmascaraments, així com el segell de l’estudi.

 

  Fotopostal del boxador Juan Sabate. Foto Carrera, Asalto 78. Col·lecció de Núria Martinez Seguer.

 

 

Davant la popularitat de l’estudi i en plena prosperitat, l’any 1927 Ricard Carreras es traslladarà al número 78 del mateix carrer. Segons comentà la seva nora Mercè Mira Boronat, aquest nou estudi a peu de carrer, gaudia d’una visibilitat excel·lent. De la façana en sobresortia l'aparador on s’exposaven les imatges més reeixides de l’estudi. Entrant s’hi trobava un taulell on la dona de Ricard Carreras atenia les comandes, entre parets plenes de ret­­­rats. L'interior conduïa a les diferents seccions: el despatx d’en Carreras, el laboratori o l'escala cap als platós. Aquí Ricard Carreras visqué anys fructífers: la segona meitat dels anys vint i principis dels trenta, van ser el període més àlgid i popular del fotògraf en relació amb la imatge pugilística, que esdevingué la seva especialitat, paral·lelament als retrats del món de l’espectacle. Ja des de 1923 fotografiava púgils tant professionals com amateurs.

 

Els estudis fotogràfics més populars dins el món pugilístic de Barcelona s’anunciaven a la premsa especialitzada. D’aquests setmanaris, destaquen especialment Boxeo (1924-1936), Boxing (1928) i Box (1929-1930), per la informació que van generar, per la immediatesa de les cròniques, per les moltes il·lustracions que acompanyaven les seves pàgines i per la participació de col·laboradors de renom en el món de la boxa. Els fotògrafs retratistes com Joan Vilaseca Serra, Francesc Amer o el mateix Ricard Carreras, veien en els lectors d’aquella premsa especialitzada (boxadors, mànagers, seguidors), futurs clients.

 

Tot i que altres retratistes com Francesc Amer i l’estudi de Fotografia Laurgraff també s'anunciaven a Boxeo i Boxing, els recursos comercials emprats per Ricard Carreras eren més directes.  En l’edició número 144 de Boxeo, s’evidencia l'estratègia publicitària que va fer servir l’estudi de Carreras: ¡Boxeadores! /Se os insertará gratis vuestra fotografía en la Revista, si os retratáis en la Fotografía Carrera/ Conde del Asalto, 78.

 

 

 

Els anys de cooperació amb les revistes Boxeo i Boxing, l’estudi fotogràfic Carrera vivia un gran volum de feina. Això va comportar la necessitat d’ampliar el personal amb tiradors i aprenents de fotografia, segons manifesten anuncis trobats a La Vanguardia:

 

FOTÒGRAF

falta un excel·lent tirador

i un aprenent de Fotografia.

Carrera. C. Asalto, 78

   La Vanguardia (27 de setembre de 1928, p. 33).

 

Durant aquest període, la vinculació professional de Ricard Carreras amb la premsa esportiva especialitzada, va ser molt estreta, fins al punt de col·laborar a la secció de redacció.

Molts fotògrafs de principis del segle vint eren professionals formats als grans estudis fotogràfics dels mestres retratistes, d’origen i tarannà vuitcentista. El concepte heretat de mestre/aprenent/deixeble, es mantenia vigent a molts dels estudis de retratistes del nou-cents, i per tant també en Ricard Carreras. Al seu estudi es van formar futurs fotògrafs, com ho seria el seu fill Ricard Carreras Soldevila i altres familiars, i també molts dels aprenents que van treballar-hi, per exemple Amalarico Román Martínez que anys més tard obriria el seu propi estudi fotogràfic, Foto Román, al mateix carrer.

 

En el programa oficial del combat de boxa entre Paulino Uzcudun i Max Schmeling, de l'any 1934, vam trobar publicats dos retrats del boxador català Josep Gironès, realitzats per Ricard Carreras. Aquest retrat de cos sencer de Gironès, va ser una de les imatges més reproduïdes de Ricard Carreras en les revistes i diaris esportius de l'època, com El Mundo Deportivo. Fins i tot el trobem reproduït a la col·lecció de cromos Los ases del Boxeo en España.

 

Les dues fotografies de Gironès dins del programa seran emprades amb diferent finalitat: mentre un dels retrats il·lustra un apartat informatiu, l’altre anuncia la beguda energètica Sport Drink, que diu ser “una bebida excelente para los deportistas y especialmente para los boxeadores da energía y vigor”.

Hem pogut assignar-li l’autoria de la imatge d’Sport Drink, gràcies a localitzar-la a l’arxiu familiar Carreras i Mira.

 

Ricard Carreras va ser una persona emprenedora, oberta a nous mercats i a la recerca de noves estratègies que poguessin afavorir el negoci davant la gran competència comercial que vivia la ciutat. A part de dirigir els seus estudis fotogràfics, va publicar els seus retrats en les revistes il·lustrades i fins i tot va introduir-se al camp publicitari.

Segons ens comentava Mercè Mira, Carreras era tot un senyor, d’imatge impecable i només amb la seva presència despertava gran respecte. Era representatiu del seu caràcter el posat seriós i decidit. Mira encara el recorda com gaudia passejant amb el seu elegant Ford pels carrers de Barcelona.

Ricard Carreras morí  l'any 1975, i disset anys més tard la planificació urbanística de la Barcelona Olímpica, accelerà el tancament del negoci.

Els seus retrats de boxadors, retrats “fora de temps”, constitueixen el testimoni d'una època memorable i irrepetible de la boxa catalana.

 

Referències bibliogràfiques

Berasategui, M.L. (2000). «Datos para la historia de la prensa deportiva en Cataluña». A: Revista General de Información u Documentación, vol. 10, núm. 1, pp. 153-169.

Castell, A. (1961). L’art sabadellenc: Assaig de biografia local. Sabadell: Riutort.

100 años de prensa deportiva en Cataluña.(1972). Barcelona: Ayuntamiento de Barcelona. Salón Náutico Internacional.

Comes Ezequiel, R.; Fernández Álvarez, A.; Saludes Closa, M. (2009). «El vedutisme terrassenc o la mirada endògena». Terme, núm. 24, pp. 69-116.

López Mondéjar, P. (1991). Visiones del deporte: Deporte y Fotografía en España 1860-1939. Barcelona: Lunwerg.

Lorente, J. (2002). Josep Gironès. El “Crack” de Gràcia: Ídol pugilístic del segle XX. Barcelona: Tot Editorial.

Martinez Seguer, N (2016). El silenci de la boxa. La fotografia de boxa. De document sociològic a obra d’art. (Tesi Doctoral).Facultat de Belles Arts. Universitat de Barcelona.

Martinez, N. «Com 3 cops de puny. Boxa, grafisme i fotografia.» al Suplement Setmanal Cultura del diari El PUNT AVUI, Barcelona, diumenge 18 de setembre del 2016, pp. 22‐27.

Martinez Seguer, N. [16 de gener de 2015] Els Vilaseca: De l’Arc de Triomf a la boxa. Suplement Cultura El Punt Avui. pp. 10-13.

Martinez Seguer, N. [28 de març de 2014] «Artero i els seus boxajadors. Els retrats negats del franquisme». Suplement Cultura El Punt Avui, pp. 8-9.

Pedret, G. «La revolució esportiva: el sindicat de boxejadors professionals de la CNT» Ebre 38 núm.2, desembre 2004.

Pujadas, X.; Santacana, C. (1994) Història Il·lustrada de l’Esport a Catalunya I (1870-1931). Barcelona: Editorial Columna. Diputació de Barcelona.

Pujadas, X.; Santacana, C. (1995). Història Il·lustrada de l’Esport a Catalunya II (1931-1975). Barcelona: Editorial Columna. Diputació de Barcelona.

Pujadas, X.; Santacana, X. (1997). L’esport és noticia: Història de la Premsa Esportiva a Catalunya (1880-1992). Barcelona: Col·legi de Periodistes de Catalunya.

Roglan, J. (2007). Combat a mort: Gironès i els boxejadors perseguits pel Franquisme. Barcelona: Angle.

Solà Dachs, L. (1978). Història dels diaris en català: Barcelona 1879-1976. Barcelona: Edhasa.

Solà Dachs, L. (1996). «Diaris i revistes al segle de l’esport». Capçalera, núm. 70 (juliol-agost), pp. 15-26.

 

LLEGIR MÉS ARTICLES

    Veure la resta d'articles
    Anterior
    Següent