Arxiu Històric Provincial de Tarragona
Sobre l'institució
L'origen de l'Arxiu Històric Provincial de Tarragona (AHT) se situa en temps de la Segona República amb l'aparició del Decret de creació dels Arxius Històrics Provincials, el 12 de novembre de 1931. El projecte del govern republicà contemplava que els centres previstos haurien d'acollir tan sols la documentació històrica notarial. Tanmateix, l'esclat de la guerra civil l'any 1936 va aturar la iniciativa. El 21 de gener de 1939 el nou règim va tornar a legislar en aquesta direcció i va crear el Decret de creació dels Arxius Històrics de Protocols. L'any 1944, es va constituir definitivament l'Arxiu Històric Provincial de Tarragona, per ingressar els protocols de diferents districtes notarials tarragonins, als quals s'afegí la documentació procedent de l'Arxiu Històric Municipal de Tarragona fins a l'any 1799.
L’any 1981, pels traspassos de competències de l’Estat a la Generalitat de Catalunya, el Departament de Cultura va assumir la gestió d’aquest Arxiu, juntament amb la dels arxius històrics provincials de Girona i Tarragona. A més a més, tal i com estableix la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i documents, l’Arxiu forma part de la Xarxa d’Arxius Comarcals de la Generalitat de Catalunya i actua d’Arxiu Comarcal del Tarragonès.
L’AHT custodia actualment 183 fons documentals, incloses les col·leccions. Procedeixen en una gran part de l’administració perifèrica de l’Estat. En sobresurten els fons del Govern Civil –amb la important sèrie d’Associacions de tots els municipis tarragonins (1849-1982)-, la Delegació Provincial d’Hisenda, d’un volum considerable, la Gerència Territorial del Cadastre, amb una interessant col·lecció de 4.769 plànols parcel·laris de Rústica o “catastrones” de 130 municipis dels anys 1927-1960.
La capacitat de l'Arxiu és de 5.400 metres lineals de prestatgeria -distribuïts en set plantes de dipòsit documental, als quals cal sumar-hi 1.900 metres lineals del dipòsit auxiliar.
