Josep Brangulí i Soler (1879-1945). Va néixer a l'Hospitalet de Llobregat el setembre de 1879. Inicialment fou gravador i litògraf -ofici de tradició familiar- però, compartí aquesta professió amb la fotografia. Els seus treballs com a reporter de premsa s'iniciaren l'any 1899, amb col·laboracions a les revistes "Cu-cut" i "La Hormiga de Oro". L'any 1910 es va convertir en membre de la plantilla de "La Vanguardia" i l'any 1914 va començar a col·laborar amb la cadena "Prensa Española". Morí a Barcelona el setembre de 1945. | La família Brangulí va conservar l'arxiu fotogràfic a l'habitatge familiar del carrer Miquel dels Sants Oliver, en el barri dels periodistes construït a prop de la plaça Sanllehí i on també vivia el fotògraf Josep Maria Sagarra Plana. Donat que els Brangulí comercialitzaven el seu arxiu van establir un senzill sistema d'ordenació amb un fitxer d'explotació que permetia la localització ràpida de la imatge mitjançant uns primitius descriptors (onomàstics, toponímics i temàtics), classificats per ordre alfabètic i en castellà. Aquestes còpies en paper portaven un número correlatiu i assignat cronològicament i segons unes sèries establertes. D'altra banda, la major part dels negatius de vidre portaven la corresponent signatura en el seu sobre de paper cristall, el mateix número que apareixia en la còpia del fitxer. Els rodets de 35 mm. estaven agrupats temàticament i cronològicament.
Font i fotografia: Arxiu Nacional de Catalunya
BRANGULÍ, (família). Cambra fosca 1936-1946. Imatges de Catalunya dels fotoperiodistes Brangulí. Catàleg de l’exposició del mateix títol. Lleida: Pagès editor, 1996.
HUERTAS, Guillem. La Barcelona d'ahir: el llegat fotogràfic dels Brangulí. Barcelona: Edicions 62, 2011. p. 155.
LEVENFELD, Rafael, VALLHONRAT, Valentin. Brangulí. Catàleg de l’exposició del mateix títol a l’Arxiu Nacional de Catalunya. Madrid: Fundación Telefónica, 2010.