Procés de creació de fotogravat.
Algunes dades històriques
El fotogravat va ser part dels primers esforços per inventar la fotografia. Nicéphore Niépce i Henry Fox Talbot havien portat a terme diversos experiments previs derivats de les tècniques preexistents de gravat al buit i gravat químic. Finalment, després de l’aparició dels primers sistemes negatiu-positiu i en resposta a un problema de permanència dels seus positius sobre paper (1-Shaaf), Henry Fox Talbot va patentar el 1852 el primer procediment de fotogravat. Molts anys més tard, al 1879, el fotògraf i gravador Karel Klic va modificar el procediment inicial de Talbot aprofitant la tècnica de Joseph Swan i Louis de Poitevoin per a l’anomenat mètode d’impressió al carboni. Van ser contribucions decisives de Klic l’aiguatinta sobre planxa de coure i la utilització de paper gelatinitzat sensibilitzat amb bicromat de potassi o d’amoni, conegut com a teixit de carboni. Aquest mètode va ser conegut com mètode Talbot-Klic.
Motivació
El meu interès pel fotogravat va començar al 1985. Havia vist algunes reproduccions en fotogravat del fotògraf estatunidenc Jon Goodman en un número de Camera Magazine a Suïssa (2-Goodman) i la descripció del procediment em captivà. Tot cercant més informació, vaig descobrir que fotògrafs importants com ara Edward S. Curtiss, Alvin Langdon Coburn, Alfred Stieglitz, Paul Strand i molts d’altres, havien reproduït en fotogravat algunes de les seves imatges. Al seu llibre The Printed Picture, el fotògraf, impressor i professor Richard Benson afirma que “El resultat podia ser molt més bell que res que s’hagués fet en fotografia" (3 -Benson). Fa dos anys, després de jubilar-me, per fi vaig tenir la possibilitat d’explorar aquesta preciosa tècnica. Després del que només podríem descriure com resultats mediocres, finalment començo a obtenir el que goso descriure com resultats bastant bons. A més de la complexitat de la part fotogràfica del procés, el fotogravat presenta una dificultat afegida, perquè exigeix coneixements especialitzats en tècniques d’impressió. Això allarga el procés d’aprenentatge.
Materials i productes
Per realitzar fotogravat sobre planxa de coure calen determinats materials i eines. En primer lloc, un sistema per obtenir una transparència en positiu de la imatge a gravar. Podia ser un fotolit en blanc i negre o una versió d’alta qualitat d’un arxiu digital amb impressora d’injecció de tinta. Actualment faig servir una impressora EPSON R3000 amb Epson Ultrachrome Ink Set i software de control QuadTone RIP, i imprimeixo sobre pel·lícula Pictorico OHP (vegeu proveïdors).
Altres materials a considerar són el paper gelatinitzat, que et pots preparar tu mateix, o que pot ser Dragon Gravure, l’únic que encara es troba actualment al mercat i que es pot adquirir a Cape Fear Press (vegeu proveïdors). També cal una làmpada de seguretat groga que no emeti radiació UVA i una solució de bicromat de potassi (K2Cr2O7) del 3% al 5% en aigua; la concentració afectarà el contrast de la impressió final.
També cal una caixa resinadora per escampar el gra sobre les planxes. Una alternativa és una pantalla transparent de puntets distribuïts a l’atzar preparada digitalment en un ordinador i impresa fotogràficament sobre pel·lícula en blanc i negre d’alt contrast. Aquesta és la meva opció actual. S’utilitza una premsa de contacte al buit per exposar el teixit de carboni a través de la pantalla i la transparència en positiu a una font lumínica (4-Mitjà) ultraviolada (UVA) adequada. Finalment, cal disposar de tots els materials i eines usuals en un taller de gravat, com ara planxes de coure, safates per als diversos processos humits, banys de clorur fèrric (FeCl3) amb diferents concentracions, tintes de gravar, accessoris per al entintatge i la neteja, paper assecant, paper de dibuix i premsa de gravat.
Producció híbrida analògica-digital
Aprofitant els avantatges d’un camp d’acció híbrid i com a millora dels procediments clàssics, utilitzo diverses tècniques digitals que contribueixen a la qualitat final del fotogravat sobre planxa de coure. Els positius procedents d’arxius digitals, tant imatges digitals com imatges escanejades sobre pel·lícula, poden ser processats amb precisió en l’ordinador fins a nivells difícils d’assolir amb mètodes fotoquímics. Quan una determinada imatge està tècnicament i estèticament acabada, els positius impresos digitalment permeten un control directe sobre tota la gamma de densitats mitjançant el controlador d’impressora QuadTone RIP anteriorment esmentat.
Però probablement la millor aportació de les tècniques digitals sigui la preparació de pantalles digitals idònies. La pantalla digital garanteix tant una alta resolució en la impressió final com un mètode estandarditzat de granejat de les planxes.
Pantalla digital creada per difusió aleatòria a partir d’una imatge de tons grisos mitjans suaus. Després, la imatge digital s’imprimeix sobre pel·lícula d’alt contrast mitjançant una filmadora.
Una fotomacrografia presa d’una planxa mostra que el seu laberíntic patró queda reproduït amb exactitud després del procés de gravat (fig.2). Tanmateix, en observar una fotomacrografia presa de la impressió corresponent, aquest patró geomètric es perd del tot quan la tinta passa al paper sota la premsa de gravat. El patró de la pantalla es fon amb les fibres de paper i desapareix, creant una ombra de tonalitat uniforme.
El sistema de calibratge també es beneficia de les tècniques d’imatge digital. La primera cosa que cal controlar és tota la gamma de densitats de la transparència en positiu. Després, s’ha d’imprimir un objectiu de prova adient utilitzant el mateix mètode que per a les transparències en positiu.
Densitòmetre d’escala de grisos per calibrar el procediment. La prova s’aplica per ajustar la gamma de densitat òptica de la imatge en positiu, el temps d’exposició UVA i la corba de processament de la imatge digital per a la linearització dels diferents tons de gris.
La gamma de densitats de blanc a negre impreses nomes es pot controlar de manera fiable amb un densitòmetre de transmissió.
La densitometria de les proves impreses permet afinar amb precisió el software QuadToneRIP per tal d’ajustar l’interval òptim de densitat òptica.
La gamma de densitats idònia depèn de la font lumínica, del tipus de teixit de carboni, i de la concentració del sensibilitzador utilitzats. La segona cosa que cal ajustar és la linealitat dels tons grisos en tota l’extensió de la prova. La digitalització de l’objectiu de prova resultant en una impressió final permet efectuar lectures de les tonalitats de gris dels píxels als pedaços de prova. Amb aquestes lectures no és massa difícil construir una corba digital que compensi la manca de linealitat (5 -Mitjà). I com a cometari final, no hem d’oblidar que una planxa gravada linealment perfecta no proporciona, de per si, una bona impressió. Les tècniques de tintatge, neteja de la planxa, humectació del paper i premsa de gravat són factors decisius que s’han de tenir en compte por obtenir una bona impressió, i no només una impressió correcta.
El procés
Descrit breument, el procediment general és el següent:
•Prepareu una planxa de coure perfectament neta i desengreixada.
•Prepareu la imatge positiva monocroma a l’ordinador.
•Imprimiu-la en un suport transparent.
•Talleu un tros de teixit de carboni de la mateixa mida que la planxa i el positiu.
•Sensibilitzeu el paper gelatinitzat submergint-lo en una solució de bicromat de potassi.
•Adheriu el teixit de carboni sensibilitzat de cara cap avall a una planxa de plexiglàs de mida més gran i deixeu que s’assequi.
•Exposeu el teixit de carboni a la llum UVA a través de la pantalla digital.
Làmpada ultraviolada amb un sistema d’ajustament de la distància. A sota, la premsa de buit. Les cortines negres de seguretat protegeixen l’operador de radiacions nocives.
•Torneu-lo a exposar a través del positiu transparent. Com a resultat, les zones més clares de la imatge generen una capa gelatinosa més gruixuda i endurida que les de les zones d’ombra.
•Adheriu el teixit de carboni a la planxa de carboni, amb la capa de gelatina en contacte amb el coure net.
•Esbandiu el sandwich amb aigua calenta (≤50ºC). Retireu el paper de base i netegeu tota la gelatina que no s’hagi endurit. Ara tenim a la planxa de coure una capa de gelatina les diferències de gruix de la qual estan relacionades amb els valors tonals de la imatge.
•Submergiu la planxa en banys successius de clorur fèrric amb concentracions decreixents, tot observant la progressió del gravat en les diferents zones tonals de la imatge.
•Netegeu i assequeu la planxa gravada.
•Entinteu i netegeu la planxa, com es fa normalment en els processos d’impressió.
La planxa s’entinta amb un corró i se la neteja amb un drap de tarlatana.
•Passeu la planxa entintada en contacte amb un paper humit per sota dels cilindres d’una premsa de gravat.
Es passa la planxa entintada i el paper humit pels corrons d’una premsa de gravat.
•Deixeu que la tinta i el paper s’assequin.
La impressió final en paper d’alta qualitat mostra el relleu característic de la planxa.
Comentari final
I per acabar, per què fer fotogravat? Encara que es tracti d’un procés difícil i llarg, si se segueixen correctament tots els passos, un fotogravat ens dóna tota una gamma tonal completa de la imatge amb una il·luminació subtil, semitons suaus i negres densos, i aquest és especialment el cas amb les tintes de gravat clàssiques a base d’oli en les quals es percep clarament la impressió de gruix. Un fotogravat s’assembla més a un objecte que a un full de paper pla. En aquests dies d’imatges digitals, el fotogravat com a producte artístic final dota l’arxiu digital d’una vida física, tangible i potencialment duradora. Combina els avantatges de la tecnologia contemporània amb la sensibilitat del producte artesà.
Referències
1.SCHAAF, Larry J. (2003) Etchings of Light. Brochure Sun Pictures: Talbot and Photogravure from Hans P. Krauss Gallery, New York.
2.GOODMAN, Jon (1981) Jon Goodman Portfolio. Camera 60th année No.7, July 1981. Pàgines 27-34.
3.BENSON, Richard (2008) The Printed Picture. The Museum of Modern Art, New York.
4.MITJÀ, Carles (2016) Heliogravure III – Ultraviolet Light with Digital Screen. On line:
5.MITJÀ, Carles (2016) Heliogravure IV - Some Overall Thoughts. On line:
Bibliografia
I.BLANEY, Henry R. (1895) Photogravure. Ed. The Scovill & Adams Company, New York.
II.CARTWRIGHT, Herbert M. FRPS (1930) Photogravure. American Photographic Publishing Co., Boston, Massachusetts.
III.CARTWRIGHT, Herbert M. FRPS (1961) Ilford Graphic Arts Manual Vol 1, Photoengraving. Ilford Limited, Ilford, Essex.
IV.DENISON, Herbert FRPS (1895) A Treatise on Photogravure. Ed. Iliffe & Son, London.
V.MORRISH, David (2003) Copper Plate Photogravure, Demystifying the Process. Focal Press, New York.
VI.REEDER, Ron (2010) Digital Negatives for Palladium and other Alternative Processes. Ron Reeder.
VII.SAFF, Donald and SACILOTTO, Deli (1978) Printmaking. Harcourt Brace Jovanovich College Publishers, Orlando, Florida.
VIII.SACILOTTO, Deli (1982) Photographic Printmaking Techniques. Watson-Guptill Publications, New York.
Proveïdors
a) QuadToneRIP. Software per al control de la qualitat fotogràfica de les impressores d’injecció de tinta. Lloc web:
b) Pictorico OHP. Pel·lícula transparent para impressió d’alta qualitat amb injecció de tinta. Lloc web:
c) Dragon Gravure Carbon Tissue. Paper gelatinitzat i pigmentat. Lloc web: