Els vuit membres del grup El Mussol. Les Planes
El Mussol va ser un grup de vuit aficionats a la fotografia que es va formar a començaments dels anys seixanta, a cavall entre Terrassa i Barcelona. L'Antoni Boada i en Josep Maria Albero són els dos únics membres vius del grup. Albero, encara en plena activitat, ens ha explicat com va néixer el Mussol i quines varen ser les seves vivències.
En Josep M Albero, l’Antoni Boada i en Josep Bros eren tres joves terrassencs - als quals més tard es va afegir en Jordi Vilaseca - que compartien una gran afició per la fotografia i que l’any 1958 varen presentar la seva primera exposició col·lectiva. Animats per l’èxit en varen fer una segona, el 1960, al casino de Terrassa; una exposició que es va presentar també a la Real Sociedad Fotogràfica de Madrid i finalment a la Galeria Aixelà de Barcelona. Va ser arran d’això que en Josep Maria Casademont, Director de la Galeria Aixelà de la Rambla de Catalunya de Barcelona i gran animador de la fotografia en aquells anys els posà en contacte amb uns altres joves fotògrafs barcelonins: Joan Colom, Jordi Munt, Ignasi Marroyo i Enric Garcia Pedret. Va començar així una relació engrescadora, amb trobades, intercanvi de idees i coneixements que es va concretar en una primera exposició del grup a la mateixa Galeria Aixelà l’any 1960 on cadascun va penjar-hi deu fotografies.
Varen triar com a nom del grup el del Mussol perquè, segons han explicat, aquesta és una au que des de les alçades mira fixament amb els ulls oberts i es fixa en tots els detalls. Una bona metàfora per representar la mirada dels fotògrafs.
Certament l’activitat fotogràfica és un acte de naturalesa individual però també és cert que sovint els fotògrafs tenen necessitat de compartir les seves idees i projectes amb col·legues que els puguin comprendre i estimular alhora. Va ser el cas d’aquells joves que es reunien els diumenges al matí en un merendero de Les Planes, a mig camí entre les seves respectives ciutats de residència. Allí, mentre esmorzaven, s’ensenyaven les seves fotografies, que naturalment revelaven en blanc i negre als laboratoris domèstics, les criticaven i fins i tot estripaven aquelles que no eren considerades prou bones. La foto col·lectiva que segueix va ser feta precisament, segons explica Josep Maria Albero, en un dels marges de l’estació dels Ferrocarrils a Les Planes, amb una càmera i un tres peus col·locat a la via del tren...
L’any 1962 Casademont, sempre interessat en estimular la creació de grups fotogràfics, els va proposar la realització d’un treball de caire més col·lectiu. Es tractava que els membres del grup fotografiessin, cadascú amb el seu estil, un mateix esdeveniment. I varen triar el ral·li de Sitges on es varen desplaçar en tren, en cotxe o en vespa. Després, també col·lectivament, varen decidir les imatges que l’any 1962 es varen exposar a Aixelà.
El Mussol no va fer cap altra exposició col·lectiva però, això sí, els seus membres feien constar la pertinença al grup en les seves exposicions individuals. Alguns del seus membres - Colom, Albero i Marroyo - varen ser socis actius de la molt prestigiosa Asociación Fotogràfica de Almeria, AFAL.
Components de El Mussol, esmorzant a Les Planes. 1963. Foto: Josep M Albero
A partir del 1965 les trobades a Les Planes es varen anar fent menys freqüents perquè tots els membres tenien responsabilitat familiars i laborals que els reclamaven; eren aficionats a la fotografia però es guanyaven la vida en diferents activitats. Només Marroyo, ja molt més tard, a començaments dels anys 70, es va dedicar professionalment a la fotografia des del seu estudi instal·lat a Rubí; i també ell i Colom varen col·laborar ocasionalment amb algunes revistes i publicacions gràfiques, entre elles el Correo Catalan. Les darreres trobades es produïren el 1980.
La majoria dels membres del grup tenia un marcada orientació cap a la fotografia documental que intentaven renovar fugint dels postulats pictorialistes tan habituals encara a l’època, del “salonisme” com se’n deia llavors. Els carrers dels barris perifèrics de la ciutat, les festes populars, les processons de Setmana Santa, els camps d’esport o els mercats eren alguns dels seus terrenys d’acció preferits.
En una entrevista concedida a un diari de l’època i reproduïda al número 36 de la Revista Fotogràfica AFAL1 deien “No preconitzem lo abstracte ni l’impressionisme. Ens apassiona lo concret, lo definit i a això ens dediquem en cos i ànima”.
D’altra banda, és molt interessant l’entrevista que Jordi Ribalta va fer a Albero, Boada i Marroyo per al llibre-catàleg “Jo Faig el carrer”, editat amb motiu de l’exposició antològica del Joan Colom al MNAC, el 2013, on expliquen en detall les seves experiències i la seva forma d’entendre la fotografia.2
En aquesta magnífica exposició es va presentar una sala dedicada al Mussol amb presència dels seus membres i el llibre-catàleg dedica un capítol sencer al grup. Malgrat la breu durada de la seva existència, el Mussol va deixar una petja en la fotografia de la segona meitat del segle XX en uns moments en que també florien altres agrupacions fotogràfiques renovadores com la ja esmentada AFAL d’Almeria o el grup madrileny “La palangana”.
Josep Maria Albero 2017, Foto. Josep M Cortina
Josep Maria Albero va iniciar la seva afició a la fotografia com a membre del Grup Fotogràfic del Casino del Comerç de Terrassa i més endavant va ser un dels terrassencs fundadors del Mussol i, avui, el seu darrer testimoni vivent. Curiosament, però, com ell mateix manifesta en l’esmentada entrevista: “Jo era un cas a part”. Efectivament, conversant amb ell ens explica que feia fotografia documental perquè en aquells anys era una línia innovadora i perquè els seus companys la practicaven i, en certa manera, l’arrossegaven en les seves sortides. Però des d’un bon començament el seu estil i la manera de concebre la fotografia era una altra. Li interessava molt clarament la fotografia no figurativa, més inclinada cap al terreny de l’abstracció. Per això fotografiava textures, reflexos d’aigua i tota mena de superfícies que la seva mirada transformava en escenes i paisatges irreals.
Visió 81 1967, Foto. Josep Maria Albero
Albero considera que el seu mestre és el fotògraf alemany Otto Steinert promotor del corrent de la fotografia subjectiva. “Quan em va arribar a les mans un dels seus llibres, diu, vaig veure clar que aquell era el tipus de fotografia que jo volia fer; Steinert em va marcar”.
Schindeln. Schwarzwald 1956. Foto: Otto Steinert
Els postulats teòrics del grup Fotoform, fundat per Steinert, es diferenciaven clarament de la que es pot anomenar fotografia reproductiva, que té un sentit pràctic i que es centra en enregistrar fidelment l’aparença òptica de l’objecte. La fotografia subjectiva, en canvi, es pretén lliure i creativa, vol superar l’objecte i transcendir-lo renunciant a la reproducció de la realitat per endinsar-se en el terreny de la creació absoluta. Aquest és l’esperit de l’obra d’Albero que sosté que al voltant del noranta per cent de la seva obra es situa en aquesta línia estètica i conceptual.
Pel que fa a l’equipament, Albero va utilitzar primer una càmera Isoflex, després una Minolta i finalment una Rolleiflex que ha sigut la seva veritable càmera, aquella amb la que ha fet la major part de la seva obra. La Rollei, amb el sistema de visió superior, li permetia desplaçar la càmera a llocs a vegades recondits per obtenir aquelles imatges que l’ull no veia. I li podia aplicar una lent macro, imprescindible per fotografiar els detalls i les textures que una òptica convencional no captava.
Arribada l’era digital Albero s’hi va incorporar des del bon començament i, tot i que sent una gran nostàlgia de la seva Rollei, ara dispara amb una Olympus compacta i una Canon reflex, encara que darrerament confessa que fa menys fotografies.
Albero és un fotògraf del blanc i negre encara que també ha fet fotos en color. Però diu que sempre ha experimentat la dificultat, tant sentida per molts fotògrafs de la seva generació, de no poder concloure el procés fotogràfic amb el revelat i el positivat, com feia en el seu laboratori. La necessitat d’acudir a laboratoris aliens feia que mai acabés d’estar satisfet amb els colors resultants, que no eren els que s’havien fixat a la seva retina. En aquest sentit les diapositives li donaven millor resultat que el negatiu en color. Però sempre ha anat tornant una i una altra vegada al blanc i negre, a la recerca de la fidelitat, a la seva visió. Malgrat les seves reserves cal dir que les seves imatges en color són esplèndides com es pot veure en les que es presenten al Catàleg del Portal Fotografia a Catalunya.
Visió 111. Fotografia: Josep M Albero
La carrera fotogràfica d’Albero és la d’un amateur molt avançat però que encara que no hagi viscut de la fotografia professional ha assolit un nivell d’excel·lència. Ha fet nombroses exposicions individuals i participat en d’altres de col·lectives. Ha publicat les seves imatges a diferents mitjans de comunicació, com ara les Revistes Destino, Presència, Ikonos, Arte Fotográfico, Imagen y Sonido, .i ha obtingut diversos premis. Potser el més rellevant sigui el Primer Premi NEGTOR del 1962, en el que varen concursar i obtenir altres mencions menors fotògrafs de la talla d’Oriol Maspons, Alberto Schommer, Gabriel Cualladó o Julio Ubiña, entre d’altres.
Kyrie Elesion. Premi Foto NEGTOR 1962. Foto: Josep Maria Albero
Actualment és President d’Honor del Foto Club Terrassa i a començaments del 2018 presentarà dues exposicions a la Biblioteca Soler i Palet. “Esclat”, amb un recull de 35 imatges d’estil documental en blanc i negre i “Il·lusions”, amb 35 fotografies en color de línia no figurativa.
Josep Maria Cortina
Dues interessants exposicions recuperen la figura de Josep Maria Albero aquests dies, brindant-nos l'oportunitat d'admirar la seva obra en primera persona:
"Josep M. Albero: Batecs". Des del 13/01/2018 fins al 30/01/2018.
"Josep M. Albero: Il·lusions". Des del 03/02/2018 fins al 17/02/2018.
Ambdues a la Casa Soler i Palet de Terrassa.
OBRES DE JOSEP Mª ALBERO BOTELLA
Notes:
1Balcells, D i Ribalta, J: Jo faig el carrer. Joan Colom Fotografies 1957-2010.Edició MNAC, 2014.
2Revista AFAL FotoCine, núm. 36. Maig-Desembre, 1962.
