Toni Catany
1942-2013
Biography
Toni Catany's (Llucmajor, 1942-2013) biographical notes indicate that he was self-taught and that it was a correspondence course that he took around 1957 that marked the beginning of long and patient studies that would lead him on to achieving truly beautiful images and real visual triumphs.
Toni Catany was a unique figure in the pantheon of contemporary photography. His photography was extremely personal. His first exhibition was held in 1972, after which he went on to hold more than a hundred more individual exhibitions around the world.
Towards the end of the 1960s he started to use the calotype technique to photograph landscapes, still lifes, nudes and portraits, subjects he would later continue to pursue. He was particularly keen to see his works published in books, and these received numerous accolades.
Natures mortes (Lunwerg Editores, 1987 and 1995), which won the prize for the best book in the 1988 Primavera Fotogràfica (Photographic Spring), brought together a magnificent collection of his still lifes in colour. He is mostly associated with still life photography and it was this particularly that brought him to international attention.
La meva Mediterrània (Lunwerg Editores, 1990) won the prize for best book at the Rencontres internationales de la photographie d’Arles and the prize for the best illustrated book awarded by the Generalitat de Catalunya (1991). It was his first treatment, resulting from his travels, of the Mediterranean and its culture.
In 1993 Somniar déus (Lunwerg Editores, 1993) was published, the result of four years devoted to photographing the male nude using a technique inspired by the calotype.
Obscura Memòria (Lunwerg Editores), published in 1994, was his second, personal interpretation of the Mediterranean for which he used Polaroid's Polapan film to capture the ancient ruins he found all around the Mediterranean region.
Fotografies (Lunwerg Editores, 1997) won the European Publishers' Prize and the prize for the best illustrated book awarded by the Generalitat de Catalunya (1998). It showed his first Polaroid transfers, a technique that allowed him to pursue, in colour, the themes that had interested him since the beginning of his career, themes he would continue to pursue with great mastery and an undeniable ability to cause surprise.
It was not until 1998 that his first calotypes were published in book form, Calotips 1976-1986 (Sa Nostra).
In 1991, he was named Chevalier de l’Ordre des Arts et des Lettres by the French Ministry of Culture and in 2001 the Generalitat de Catalunya awarded him the Premi Nacional de Cultura (Visual Arts Division) for his exhibition at the Museu Nacional d’Art de Catalunya in 2000 entitled, The Artist in his Paradise. It was an unusual and remarkable exhibition and one that was also reproduced in a magnificent catalogue. The exhibition was curated by Pierre Borhan, director of the French Patrimoine Photographique, and, through a selection of 160 photographs, it provided a very complete survey of Catany's work between 1979 and 2000. In 2001 he was awarded the Premio Nacional de Fotografia by the Spanish Ministry of Culture and in 2003 the Government of the Balearic islands awarded him the Ramon Llull de les Arts Prize.
In 2006 he published the book Venessia (Lunwerg Editores), a beautiful compilation of the photographs he had taken of the city of Venice over the many years of his visits.
Visions del Tirant lo Blanc was published in 2007 in collaboration with the poet Gandia Josep Piera. This was a visual interpretation of the chivalrous world in which almost all his main themes coincided, from the nude to the still life, and one which included his particular view of the Mediterranean landscape.
Around 2005 he embarked upon what would become, during the last years of his life, his great project, the creation of the Toni Catany Foundation. From 2007 the future Foundation had the official backing and participation of the Council of Mallorca and Llucmajor Town Council, the town where Catany was born and location for the Foundation. The legal procedures for the establishment of the Foundation were concluded with the unanimous approval by both the Council of Mallorca (23 December 2010) and Llucmajor Town Council (29 December 2010) and upon the ratification of the institution's Statutes by all the parties concerned.
Catany undertook to donate thousands of negatives and prints as well as two hundred photographs by other photographers, a collection of cameras from different periods, an extensive library and the house of his birth in Llucmajor. In 2009 the Council of Mallorca had, for its part, used European funds to acquire the house of the priest and photographer, Tomàs Montserrat, which was adjacent to that of Toni Catany, and the Spanish Tourist Institute had transferred €4.3 million to the Government of the Balearic Islands so that, in due time, these funds could be transferred to the Council of Mallorca for the implementation of the project.
As the 8th legislature of the Balearic Islands commenced, the project started to slow down on account, amongst other things, of the economic crisis and the liquidity problems of the institutions involved. Given that the funds for the constitution and creation of the Foundation had been provided to the Government of the Balearic Islands, Catany, who had expressed his concern about the apparent holdup in the proceedings, was given assurances by the president of the Council of Mallorca that the project would be resumed, the economic situation permitting, as soon as possible and that the Government of the Balearic Islands would be required to transfer the funds it had received to the Council of Mallorca to that end.
In June 2013, four months before his death, which neither he nor his friends had for a moment imagined would be so near, Toni Catany decided to inform the Council of Mallorca that the constitution of the Foundation would have to wait until these funds were, at last, in the possession of the Council. His decision was influenced by the need to have somewhere to live in Llucmajor while waiting for the Foundation to take shape. The plan was to refurbish his house in anticipation of its future integration into the planned Foundation. This would include Tomàs Montserrat's house next door when the conditions had been met for the Foundation's constitution. Catany wrote to the Councillor for Culture and the vicepresident of the Council of Mallorca on 26 June to express his disappointment and his intentions saying, "My continued desire is to ensure the integrity of my photographic archive and to locate it, as far as possible, in my home town". The Council of Mallorca, for its part, asked the Spanish Government for a extension for accessing the funds provided for the project, which had been banked by the Government of the Balearic Islands at the end of the previous legislature, and this was, by chance, granted four days after Catany's death, the period for the implementation of the project thereby being extended until the end of 2016.
While he continued to work on the future Foundation with his associates, the last years of his life were highly creative ones too. His work was still being exhibited in Madrid, Brussels, Barcelona and Mallorca. The Baluard museum in Palma de Mallorca, for example, purchased some of his photographs for their collection and continued to actively seek out new projects and images to supplement it. When he died suddenly, on 14 October 2013, he was working on what would be a posthumous exhibition at the Trama gallery in Barcelona entitled, Altars profans, or 'Profane altars' In the introductory text for the catalogue for this exhibition, Catany's great friend and current vicepresident of the Foundation, the Belgian Alain d’Hoogue, wrote the following words and they describe his creative moment very well.
"One way or another he strayed away from the main function, denying hierarchies, provoking improbable proximities, putting aside geography, time, cultures and religions and, on the way, demystifying what is sacred as the photographer invented his own synthesis from the most diverse sources to acclaim love, friendship, art, the other and the other side. Both for simple things and the most sophisticated ones, for the fleeting moment and for the long term.
Toni Catany's profane altars do not call you to Mass or to ritual, nor to the slightest sacrifice. And if they are adorned with offerings, it is because they are a gift to life."
Font: Fundació Toni Catany. www.fundaciotonicatany.cat
Fotografia: Adrià Pujol.
Exhibitions
2016 Toni Catany. Cuando ir era volver. Casa Milà (La Pedrera), Barcelona.
Bibliography
BEZARES, Miquel [et al.]. Toni Catany: cuando ir era volver. Llucmajor: Fundació Toni Catany, 2016. 165 p.
Biography
Recorden les notes biogràfiques de Toni Catany (Llucmajor, 1942-2013) que fou un fotògraf autodidacte. I que un curs per correspondència, cap a l'any 1957, suposà l'inici d'un llarg i pacient aprenentatge que el portà a l'assoliment de veritables conquestes visuals, d'autèntics encontres amb la bellesa.
Fou Toni Catany una figura singular en el panorama de la fotografia contemporània. Autor d'una obra personalíssima, des de la seva primera exposició, el 1972, n'arribà a realitzar més de cent d'individuals arreu del món.
Explicava el llucmajorer que a finals de la dècada dels seixanta començà a fotografiar, utilitzant la tècnica del calotip, paisatges, natures mortes, nus, retrats. Des d'aleshores anà desenvolupant aquests temes. Mostrà sempre, a més, un interès particular a veure recollida la seva obra en diversos llibres, que obtingueren nombrosos guardons.
Natures mortes (Lunwerg Editores, 1987 i 1995), premi al millor llibre de la Primavera Fotogràfica (1988), recollia una mostra magnífica dels seus bodegons en color, les fotografies amb què sovint es relacionà el nostre artista i les que li obriren, de manera més clara, les portes internacionals.
La meva Mediterrània (Lunwerg Editores, 1990), premi al millor llibre de les Trobades Internacionals de la Fotografia d'Arles i premi al millor llibre il·lustrat per la Generalitat de Catalunya (1991), fou la seva primera interpretació, arran dels seus viatges, del mar Mediterrani i de la seva cultura.
L'any 1993 es publicà Somniar déus (Lunwerg Editores, 1993), fruit de quatre anys dedicats al nu masculí, tot aplicant una tècnica inspirada en el calotip.
Obscura Memòria (Lunwerg Editores), l'any 1994, mostrava el seu segon recorregut personal per la Mediterrània, i amb la pel·lícula Polapan de Polaroid retratava les runes que havia recercat, anant d'un cap a l'altre del nostre mar.
A Fotografies (Lunwerg Editores, 1997), Premi dels Editors Europeus i premi al millor llibre il·lustrat per la Generalitat de Catalunya (1998), hi havia els primers polaroids transportats del fotògraf, una tècnica que li permeté desenvolupar, amb l'ús del color, els temes que l'interessaven des de l'inici de la seva trajectòria, i mai no deixà de practicar amb gran mestratge i amb una innegable capacitat per sorprendre'ns.
No fou fins a l'any 1998 que es publicaren, en forma de llibre, els seus primers Calotips 1976-1986 (Sa Nostra).
El 1991, el Ministeri de Cultura de França el nomenà Chevalier de l'Ordre des Arts et des Lettres, i el 2001 la Generalitat de Catalunya li concedí el Premi Nacional de Cultura en la seva modalitat d'Arts Plàstiques per l'exposició que el 2000, sota el títol L'artista en el seu paradís, exhibí el Museu Nacional d'Art de Catalunya. Es tractava d'una mostra inusual i excepcional, també recollida en un llibre formidable. Comissariava l'exposició Pierre Borhan, director del Patrimoni Fotogràfic francès, i 160 fotografies, realitzades entre el 1979 i el 2000, oferien una panoràmica força completa del que havia estat, fins aleshores, l'obra del nostre fotògraf. L'any 2001 rep el Premio Nacional de Fotografia que li atorga el Ministeri de Cultura espanyol, i l'any 2003 el premi Ramon Llull de les Arts que li concedeix el Govern de les Illes Balears.
L'any 2006 publica el llibre Venessia (Lunwerg Editores), una obra bellíssima que recull l'evolució de la mirada de l'artista sobre la ciutat de les llacunes al llarg dels anys i dels innombrables viatges que hi realitzà.
El 2007 és l'any de la publicació de Visions del Tirant lo blanc, obra en què col·labora el poeta de Gandia Josep Piera i que significa una interpretació visual del món cavalleresc en què es veuen materialitzats gairebé tots els temes del fotògraf, des del nu al bodegó, passant per una particular revisió del paisatge mediterrani.
És també a partir de l'any 2005, aproximadament, que s'inicia el procés per a la materialització del que fou, als darrers anys de sa vida, el gran projecte de l'artista, la seva voluntat: la creació de la Fundació Toni Catany. La futura Fundació comptava, oficialment des de l'any 2007, amb l'impuls i la participació del Consell de Mallorca i de l'Ajuntament de Llucmajor, poble natal del fotògraf i seu principal de l'ens, i el procés per a la concreció d'un marc legal en què convergissin les voluntats del fotògraf i de les institucions públiques implicades s'havia completat quan els plens del Consell de Mallorca (23.12.2010) i de l'Ajuntament de Llucmajor (29.12.2010) n'aprovaren la creació, en tots dos casos per unanimitat de totes les forces polítiques, i en ratificaren uns estatuts consensuats per totes les parts.
Per a substanciar el projecte, l'artista es comprometia a aportar el seu patrimoni, entre el qual es compten milers de negatius i de còpies positivades obra del fotògraf, més de dues-centes fotografies d'altres autors, una col·lecció de càmeres de diverses èpoques, un extens fons bibliogràfic i la casa natal a Llucmajor. Per la seva banda, el Consell de Mallorca havia adquirit (l'any 2009, a càrrec de fons europeus) ja la casa del sacerdot i fotògraf Tomàs Monserrat, annexa a la de Toni Catany, i l'Institut de Turisme d'Espanya havia transferit 4,3 milions d'euros al Govern de les Illes Balears, amb caràcter finalista, i per tal que fossin al seu temps transferits al Consell de Mallorca per a l'execució del projecte.
Amb l'inici de la VIII legislatura a les Illes Balears, el procés pateix un alentiment motivat, entre altres qüestions, per la crisi econòmica i pels problemes de liquiditat que afecten les institucions. Així i tot, i atès que els diners per a la constitució i creació de la Fundació són existents i han estat transferits al govern de les Illes, l'artista rep, un cop expressada la seva preocupació per l'aparent paràlisi en què ha entrat el procés, el compromís de la presidència del Consell de Mallorca d'activar, tan aviat com sigui possible i la situació econòmica ho permeti, l'execució del projecte i l'exigència al Govern de la transferència dels fons estatutaris al Consell.
Toni Catany decideix, el juny de 2013 (quatre mesos abans de la seva mort, que en cap moment ni ell ni els amics que l'envolten no haurien imaginat tan propera), comunicar al Consell de Mallorca que la constitució de la Fundació haurà d'esperar que els diners per a la seva materialització siguin, finalment, a l'abast del Consell. D'una banda, la decisió del fotògraf respon a la necessitat d'assegurar-se una casa habitable a Llucmajor mentre espera que es materialitzi la Fundació, i per això projecta la rehabilitació del seu immoble, en la previsió d'adaptació i integració, en el futur, i quan es reuneixin les condicions per a la constitució de la fundació, amb el projecte i la construcció de la seva seu principal, i amb l'annexió a la casa de Tomàs Montserrat. En una carta adreçada al conseller de cultura i vicepresident del Consell de Mallorca, datada el 26 de juny, Catany expressa la seva decepció, les seves intencions, i així mateix el manteniment de la seva voluntat, quan escriu "Els meus objectius, pel que fa a garantir la integritat del meu arxiu fotogràfic i per a ubicar-lo, sempre que sigui possible, al meu poble, es mantenen". Per la seva banda, el Consell sol·licita al Govern espanyol una pròrroga per a disposar dels fons per al projecte (ingressats a la caixa única del govern de les Illes al final de la legislatura anterior) i aquest la concedeix casualment quatre dies després de la mort de l'artista, tot ampliant el període d'execució de les actuacions previstes fins al final de l'any 2016.
Els darrers anys de la vida de l'artista, mentre treballa amb els seus col·laboradors en la futura Fundació, continua sent, tanmateix, un creador incansable. Les seves obres continuen exposant-se a Madrid, a Brussel·les, a Barcelona o a Mallorca, per posar només uns exemples; el Museu del Baluard adquireix per al seu fons algunes de les seves fotografies, i es manté sempre actiu en la recerca de nous projectes i de noves imatges per a substanciar-los. Quan el 14 d'octubre de 2013 mor, sobtadament, a Barcelona, es troba preparant la que serà una exposició pòstuma a la galeria Trama de la ciutat comtal, que porta per títol Altars profans. En el text introductori del catàleg d'aquesta exposició hi trobam aquestes paraules de qui fou gran amic de l'artista, el belga Alain d'Hoogue, actual vicepresident de la Fundació, que expliquen molt bé el moment creatiu en què aquest es trobava:
Desviant-se, doncs, d'una manera o de l'altra de la funció principal, negant les jerarquies, suscitant els veïnatges improbables, passant per alt la geografia, el temps, les cultures i les religions, dessacralitzant, de pas, allò que és sagrat, el fotògraf inventa el seu propi sincretisme, a partir de les més diverses fonts, per saludar l'amor, l'amistat, l'art, l'altre, l'altra banda. Tant les coses simples com les més sofisticades, tant l'instant com la durada.
Els altars profans de Toni Catany no convoquen a una missa, ni a un ritu, ni tan sols al menor dels sacrificis. I si són ornats d'ofrenes és perquè són un regal a la vida.
Font: Fundació Toni Catany. www.fundaciotonicatany.cat
Fotografia: Adrià Pujol.
Exhibitions
2016 Toni Catany. Cuando ir era volver. Casa Milà (La Pedrera), Barcelona.
Bibliography
BEZARES, Miquel [et al.]. Toni Catany: cuando ir era volver. Llucmajor: Fundació Toni Catany, 2016. 165 p.
