Michele Curel
1958
Biography
Michele Curel (New York, 1958) started taking photographs with an instamatic Kodak camera on the journeys she took around the United States with her parents. In 1971 she came to Barcelona with her mother and continued to take photographs, especially of her fellow pupils at the American School of Barcelona. They are photographs that appear in the form of a yearbook and document a period that was characterised by the hippy movement.
She studied Journalism at the Autonomous University of Barcelona Faculty of Communication Studies where she began to work in various media such as radio, television and photography. It was at this time that she decided to concentrate on photography, above all through interviews with people from the world of rock that were published in underground magazines such as Star and Vibraciones. For the latter she mainly worked on portraits and concerts. Michele Curel became one of the few female photographers covering concerts in the city of Barcelona during the early 1980s. She also worked as the Barcelona correspondent for the Radio 3 programme Rock, còmics y otros rollos becoming fully immersed in the local rock and comic scene.
During the 1980s, shortly after graduating in journalism, she returned to her native New York to further her studies of photography and to work as a freelance assistant photographer. She concentrated on various kinds of photography such as portrait, still life, fashion, food, advertising and architecture, learning not only new techniques, but also how to work for commissions, something she wanted to devote herself to. It was at that time that she attended various photography workshops such as, for example, the International Centre of Photography (ICP).
Alongside her work as a photographic assistant she also began to work for Spanish newspapers such as El País, La Vanguardia, and other publications from the Grupo Zeta. One day, around that time in 1992, she was travelling in a taxi when she saw that there was a tattoo convention being held. She decided to go to it and the result of her visit was the photographic series Tattoo, which was exhibited at the Sala Metronom in 1996 and which won her the Lux Prize that year.
On the occasion of the Barcelona'92 Olympic Games she decided to live in the city once again and so, for some years, she lived between New York and Barcelona. At that time she began to work regularly for US newspapers and magazines since their interest in Barcelona had been awakened. She provided portraits, travel reports, items on food, architecture and interior design and her work was published in The New York Times Magazine, Newsweek, Time, National Geographic, Vanity Fair, Departures, Sports Illustrated, Forbes, Business Week, Smithsonian, Food & Wine, Travel & Leisure, Town & Country, amongst other prestigious US publications.
It was thanks to a commission from the magazine Planeta Humano that she would visit the Sahrawi refugee camps, an experience that would open her eyes to a whole new world. Fascinated by this people's struggle she returned twice, working on commission from the magazines Time and Marie Claire, to illustrate and disseminate the problems of the Sahrawi people in the media.
The Catalan edition of El Mundo commissioned her to produce thirty portraits of famous people in Barcelona. The series was entitled BCNCurel and for it she was awarded the 1998 Lux Prize for portrait.
She also came into contact with the Raluy Circus and produced a series of black and white photographs that marked a new turn in her photographic career. She has been invited to speak and give photography workshops in Dubai and in Barcelona.
Her work has been exhibited in various collective exhibitions at the Sala Metronom, the Palau Robert and Sonimag.
Her work also has a prominent place in the private collection of Rafael Tous.
During the early years of the 21st century her work turned more towards architecture, interior design and urban spaces, while she continues to work for commissions. She has also been involved in a personal project concerning the architecture of the 22@ district of Poblenou in Barcelona, where she has had her studio for twenty years and is very established in the local community.
She is a member of the American Society of Media Photographers (ASMP) and the Asociación de Fotógrafos Profesionales de España (AFPE). She was the secretary from 2010 to 2014, and from 2014 to 2018 the president of the AFPE Board.
www.michelecurel.com
Exhibitions
2013 Exposició col·lectiva AFPE. SONIMAG, Barcelona.
2011 Colorantes Autorizados. SONIMAG, Barcelona.
2005 Originales Solidarios. FNAC, Barcelona.
2004 Originales Solidarios. FNAC, Madrid.
2003 The Saharawis El Castell, L...
Biography
Michele Curel (Nova York, 1958). Comença a fer fotos de viatges fent servir una Kodak Instamatic durant les sortides pels Estats Units amb els seus pares. L'any 1971 es trasllada a Barcelona amb la seva mare, i continua fent fotos, sobretot retrats als seus companys de batxillerat a l'American School of Barcelona. Es tracta de fotografies que apareixeran en forma d'anuari, que en aquells temps era més aviat hippy.
Estudià Periodisme a la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona. Allà començà a treballar també en diferents mitjans de comunicació, radio, televisió i fotografia. En aquesta època es dedicà a la fotografia, sobretot fent entrevistes vinculades al món de la música rock, les quals eren publicades en revistes underground tals com: "Star" i "Vibraciones". En aquesta darrera, s'hi editaren principalment retrats i concerts seus. Michele Curel esdevingué de les poques dones fotògrafes als concerts de la ciutat a principis dels anys vuitanta. Col·laborà, també, com a corresponsal a Barcelona del programa radiofònic emès a Radio 3 "Rock, còmics y otros rollos" entrant de ple en el món del còmic i del Rock local.
En la dècada dels anys vuitanta, poc després d'acabar la carrera de periodisme, retorna a la seva ciutat natal de Nova York per aprofundir en l'estudi de la fotografia, treballant com a assistent de fotògraf freelance, i dedicada a diferents especialitats de fotografia: retrat, bodegó, moda, alimentació, publicitat, arquitectura, etc. Aprèn no només la tècnica, sinó a treballar per encàrrec, que era allò a què es volia dedicar. És en aquesta etapa que assisteix a diferents tallers de fotografia, com per exemple a l'Internacional Center of Photography (ICP).
En paral·lel al seu treball com a assistent, comença a col·laborar en alguns mitjans de comunicació espanyols, com per exemple: "El País", "La Vanguardia", "Grupo Zeta", entre altres. Fou en aquesta època, un dia qualsevol de l'any 1992, quan anant en taxi s'assabentà de la celebració d'una convenció de tatuatges. I hi anà, i com a resultat de la convenció en sorgí la sèrie fotogràfica "Tattoo" que s'exposà a la Sala Metronom l'any 1996 i que la convertiria aquell any en guanyadora d'un Premi Lux.
Amb motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 decidí tornar a viure a la ciutat, i passà uns anys viatjant entre Nova York i Barcelona. Fou en aquesta època que començà a treballar pels diaris i revistes nords-americans que començaven a parlar àmpliament sobre la Ciutat Comtal. Per a la premsa escrita nord-americana hi féu retrats, reportatges de viatges o hi tractà aspectes com l'alimentació, l'arquitectura o els interiors. El seu treball es publicà a "The New York Times Magazine", "Newsweek", "Time", "National Geographic", "Vanity fair", "Departures", "Sports Ilustrated", "Forbes", "Business Week", "Smithsonian", "Food & Wine", Travel & Leisure", "Town & Country", entre moltes altres publicacions de prestigi nord-americanes.
Fou gràcies a l'encàrrec de la revista "Planeta Humano" que visità els campaments sahrauís i hi descobrí tot un món. Fascinada amb la lluita d'aquest poble hi tornà dues més, per encàrrecs de les revistes "Time" i "Marie Claire" per il·lustrar i difondre la problemàtica sahrauí als mitjans de comunicació.
Se li encarregà també, per part de la publicació "El Mundo" (Catalunya), un seguit de trenta retrats de barcelonins il·lustres titulats "BCNCurel" i que la féu mereixedora d'un Premi Lux en la categoria de retrat l'any 1998.
I tanmateix, va descobrir el Circ Raluy i va fer la proposta d'una sèrie de retrats en blanc i negre, que marcaria un altre canvi en la seva trajectòria fotogràfica. També ha sigut convidada com a conferenciant i ha impartit tallers de fotografia a Dubai i a Barcelona.
Ha exposat la seva obra en diferents exposicions col·lectives a la Sala Metronom, al Palau Robert o Sonimag.
La seva obra està inclosa en el si de la col·lecció privada de Rafael Tous.
Amb el canvi de segle la seva trajectòria s'ha dirigit més cap a la fotografia d'arquitectura, l'interiorisme i l'espai urbà. I continua treballant per encàrrec. També va estar treballant en un projecte personal al voltant de l'arquitectura del 22@ del Poblenou de Barcelona, on ha tingut el seu estudi durant 20 anys i barri on està molt arrelada.
Membre de la ASMP (American Society of Media Photographer's) i l'AFPE (Asociacion de Fotografos Profesionales de España). Ha sigut Secretaria de Junta de la AFPE entre el anys 2010 i 2014 i Presidenta de Junta de la AFPE entre el anys 2014 y 2018.
www.michelecurel.com
Exhibitions
2013 Exposició col·lectiva AFPE. SONIMAG, Barcelona.
2011 Colorantes Autorizados. SONIMAG, Barcelona.
2005 Originales Solidarios. FNAC, Barcelona.
2004 Originales Solidarios. FNAC, Madrid.
2003 The Saharawis El Castell, La Bisbal d'Empordá, Girona.
2003 BCNCurel i The Saharawis. Fundació Angels Planells, Blanes, Girona.
2003 The Sahrawis. Insistut de Cultura d'Olot, Can Trincheria, Girona.
2003 The Sahrawis. Centre Cultural El Remolar, Prat del Llobregat, Barcelona.
2003 Group show: Xº Aniversary. La Santa, Barcelona.
2003 The Sahrawis. MiD de Palafolls, Barcelona.
2002 The Sahrawis. UNESCO, Barcelona.
2001 BCNCurel. Palau Robert, Barcelona.
1999 BCNCurel i The Saharawis. Estand AGFA a SONIMAG, Barcelona.
1997 Téxtil. Cafe Téxtil, Barcelona.
1997 Tattoo. Exposició virtual. La Galeria de Barcelona Virtual
1996 Tattoo. Sala Metrònom, Barcelona.
